El vell i el nou, la tradició i la contemporaneïtat, les històries de sempre i les versions actualitzades. L'any que acabem de començar oferirà als amants del cinema, la música, el teatre, l'art, la literatura i la televisió un grapat de productes -una paraula lletja que descriu a la perfecció la voracitat del mercat cultural- que intentaran entretenir-nos i, en el millor dels casos, fer-nos pensar i deixar petjada.
En aquest reportatge, elaborat per Esteve Soler (cinema, sèries i teatre), Pep Corral (música i concerts) i Toni Mata i Riu (llibres i exposicions), es proposa una primera mirada a allò que ha de venir. L'univers cultural és un oceà ple de peixos i, per molt que llancem la xarxa, sempre ens quedarà alguna espècie al fons del mar que acabarem descobrint a mesura que ens anem capbussant a l'aigua. Però les 60 propostes d'aquestes pàgines segurament seran gaudides per milers, fins i tot milions, de persones tant a casa nostra com arreu del món. Són un primer tast d'una oferta gairebé infinita de pel·lícules, llibres, discos, exposicions, obres de teatre i sèries de televisió que s'estrenaran en els propers mesos. Passin, remenin, escullin i assaboreixin. El 2020 arriba carregat de bones intencions.
DISCOS I CONCERTS. Paul McCartney celebra 78 anys a Barcelona
Rosalía. Sembla difícil que la catalana pugui repetir un any tan intens com el que acaba de deixar enrere. De moment, tal com ha anunciat, ja té a punt un tercer disc per recollir el testimoni d'El mal querer; ara bé, de quin estil? Amb quins sons? S'obren les apostes.
Ordinary Man, d'Ozzy Osbourne. Feia una dècada que els fans esperaven material nou de l'exlíder de Black Sabbath. El primer mes de l'any durà la resposta de si l'espera ha valgut la pena o no. Tot i que a Ozzy no li queda res a demostrar, l'expectació es manté intacta.
The Slow Rush, de Tame Impala. Kevin Parker fa temps que es va espolsar l'etiqueta de revelació per ser una de les propostes més fermes de la música actual. Psicodèlia i electrònica tornen a anar de bracet en un disc que ens tindrà expectants fins al 14 de febrer.
Blue Moon Rising, de Noel Gallagher. Mentre el seu germà Liam va ensenyant la poteta amb una possible tornada d'Oasis pel festival de Glastonbury, Noel va a la seva i el 6 de març publicarà un nou EP després de la tèbia acollida del seu treball anterior. Això sí, amb la moral i l'ego ben alts.
Farem que surti el sol, de Sopa de Cabra. Final de febrer és la data escollida pels gironins per presentar el dotzè àlbum d'estudi, un disc del qual ja se n'ha vist un primer senzill i les primeres dates d'una gira que, ben segur, els durà arreu del país. La roda va girant.
Els Amics de les Arts. Primera revàlida del grup després de la marxa d'Eduard Costa, àlies L'últim indi. Lluny dels focus, l'ara trio ha cuinat les cançons del seu retorn, encara sense títol, i que viurà la seva presentació oficial el 16 de maig, dins el BCN Guitar Festival.
Txarango. Hola i adeu. El grup adorat i odiat a parts iguals reapareixerà per publicar el dar-rer treball abans de dissoldre's. El disc anirà acompanyat d'una gira de comiat en una carpa de circ pròpia i que pararà a Manresa de l'11 al 13 de desembre.
Bon Iver. 17 d'abril, Palau Sant Jordi, Barcelona. Justin Vernon torna a Catalunya al capdavant del seu projecte més celebrat. El cantautor nord-americà visitarà casa nostra amb el repertori del seu últim disc, publicat enguany, encara calentet.
Paul McCartney. 17 de juny, Estadi Olímpic Lluís Companys, Barcelona. La mà esquerra dels Beatles torna a passar per la capital catalana, ara com a nova etapa de la llarga gira de presentació del seu darrer disc d'estudi. Macca passarà per la ciutat només 24 hores abans del seu 78è aniversari. Tota una fita.
Iron Maiden. 25 de juliol. Estadi Olímpic Lluís Companys, Barcelona. Quan arribin a Barcelona per enèsim cop, els sis membres de la Dama de Ferro sumaran 384 anys. Amb el concert, els britànics intentaran demostrar que segueixen tant en forma com en els darrers anys, instal·lats en una eterna segona joventut.
LLIBRES. Garrigasait i Sinca parlen de grans personalitats
Gemma Ruiz. Després de la celebrada i venuda Argelagues, l'autora de Sabadell tornarà a l'inici de febrer a l'escena literària amb Ca la Wenling (Proa), el relat del vincle d'una noia de la Xina a casa nostra. Una ficció sobre la necessitat d'obrir els ulls i la ment, i el poder de l'amistat.
Eva Baltasar. L'autora de la contundent Permagel traurà el març Boulder (Club Editor), protagonitzat per una dona que vol ser lliure -i ho és mentre treballa de cambrera en un vaixell- i una altra que li canvia fins i tot el nom perquè no li agrada i la lliga amb l'amor i la maternitat.
Raül Garrigasait. L'escriptor solsoní reviu un moment cabdal de la cultura catalana del segle XX: la creació de la col·lecció de clàssics grecs i llatins de la Bernat Metge. Un projecte que va sumar l'energia de Riba, Cambó i Estelrich. Els fundadors (Ara) sortirà a l'inici de febrer.
Rafel Nadal. Univers inaugura la col·lecció Joie de vivre amb Mar d'estiu, una novel·la sobre la seva infantesa i joventut a partir del vincle amb la Mediter-rània. En la darrera part, Nadal reflexiona sobre el paper del mar en la cultura occidental. El llibre sortirà a mitjan març.
Genís Sinca. L'autor manresà aplega a Honorables catalans (Columna) vint dels personatges que ressenya a l'espai radiofònic de títol homònim inclòs en el programa Via Lliure, de Rac 1. Al llarg de set temporades, Sinca ha parlat de nombroses figures que han destacat en el seu camp. Apareixerà al febrer.
Ian McEwan. L'Anglaterra del Brexit i l'Europa dels populismes és en el punt de mira de l'autor anglès a La panerola (Anagrama), el 15 de gener en traducció de Ricard Vela. A l'inrevés del que va fer Kafka, un d'aquests bitxos es desperta un dia convertit en home: el primer ministre.
Hernán Díaz. Periscopi publicarà al febrer A l'horitzó, amb traducció de Josefina Caball. Finalista del Pulitzer del 2018, l'escriptor argentí presenta un noi que, al principi del XIX, arriba a San Francisco per error i ha de creuar el país per retrobar el seu germà a Nova York.
Claudia Durastanti. Martí Sales tradueix L'estrangera (L'Altra), la novel·la amb què l'autora de Brooklyn va ser finalista del Premi Strega. A inici de març sortirà aquest relat sobre l'aïllament i l'autoafirmació respecte de les lluites de classe i gènere, entre altres qüestions.
Stefanie Kremser. Marina Bornas tradueix Si aquest carrer fos meu (Edicions de 1984), una novel·la on l'escriptora alema-nya resident a Barcelona revisita les vint-i-dues adreces on ha viscut durant la seva vida. Arribarà a les llibreries a mitjan gener.
Ignacy Karpowicz. Sonka és el títol de la novel·la que protagonitza una dona del mateix nom la vida de la qual és feta de traumes. Quan el dramaturg Igor Grycowski la coneix per atzar, fa del seu relat una obra de teatre. Raig Verd la traurà al mes de febrer en traducció de Xavier Farré.
SÈRIES DE TV. Les noies de l'hoquei fitxen per Netflix
30 monedas. La sèrie més cara mai rodada a Espanya és també el nou projecte de l'imprescindible Álex de la Iglesia (El día de la bestia). HBO ha pagat aquesta història de terror èpic que protagonitzen Eduard Fernández, Macarena Gómez i Miguel Ángel Silvestre.
Caminantes. La primera sèrie d'Orange TV a Espanya la dirigeix el brutal Koldo Serra, un dels principals responsables del fenomen de La casa de papel. El seu nou projecte és un relat d'horror que parteix de found footage -metratge trobat-, com El proyecto de la bruja de Blair.
Falcon and the winter soldier. La primera sèrie de la factoria Marvel que tindrà repercussió en la continuïtat de les seves massives pel·lícules serà el relat del món sense el Capità Amèrica, on haurà de ser substituït per dos dels seus col·legues d'aventures.
House of the dragon. El llegat de Juego de tronos es troba en disputa. Després de rebutjar la sèrie protagonitzada per Naomi Watts, de la qual ja se n'havia rodat un episodi pilot, HBO va decidir donar llum verd a aquesta adaptació de la novel·la Fire & Blood, també de George R.R. Martin.
Les de l'hoquei. T2. El gran èxit dels dramàtics de la televisió catalana d'aquest any, amb la seva sonada compra per Netflix, tornarà aquest any 2020 amb una segona temporada que incorporarà noves trames i personatges al ja intens Club Patí Minerva.
Mrs. America. L'enorme Cate Blanchett debutarà a la petita pantalla amb aquesta sèrie on es ficarà en la pell de Phyllis Schlafly, una controvertida activitista antifeminista. El canal FX produeix aquesta previsible meravella orquestrada pels creadors de Mad men.
Ratched. El primer treball de Ryan Murphy (American Crime Story) per a Netflix el protagonitza la fascinadora Sarah Paulson (Carol) interpretant la infermera d'Alguien voló sobre el nido de cuco, que feia la vida impossible al personatge de Jack Nicholson.
Star Trek: Picard. Patrick Stewart interpreta, segurament per darrer cop, el mític capità de l'U.S.S. Enterprise en els actius anys de jubilació, on fa alguna cosa més que cuidar de les vi-nyes del seu retir francès. Amb noms de pes com els d'Akiva Goldsman i Michael Chabon.
The Lord of the Rings. Amazon Prime ha decidit posar tots els diners i atenció en la preqüela de les històries de J.R.R. Tolkien que Peter Jackson va fer inoblidables. J. A. Bayona dirigeix els dos primers episodis de la sèrie que vol rellevar Juego de tronos. S'especula amb una estrena a finalíssims del 2020.
The New Pope. En pocs dies HBO descobrirà el destí del Papa interpretat per Jude Law i de l'encarregat de substituir-lo, un imprevisible John Malkovich. Res en el Vaticà tornarà a ser el mateix en els 9 propers episodis de la sèrie escrita i dirigida per Paolo Sorrentino.
TEATRE. L'escena catalana no fa ni un pas enrere
Cobertura, de Bruno Oro i Alejo Levis (Teatre Romea). Poques parelles còmiques catalanes han demostrat ser més efectives que la suma de Bruno Oro i Clara Segura, aquí dirigint una peça a la qual s'afegeix l'enginy del també director de cine Alejo Levis (Todo parecía perfecto).
Demà, d'Helena Tornero (Sala Beckett). La brillant autora figuerenca, potser la dramaturga catalana més estrenada de les darreres temporades, se suma a l'impuls extraordinari que la Sala Beckett dona aquest 2020 a creadores com Lara Díez, Clàudia Cedó, Bàrbara Mestanza...
Diàlegs de Tirant i Carmesina, de Joan Magrané i Marc Rosich (Teatre Liceu). Després d'estrenar en el darrer Festival Castell de Peralada, el Foyer del Liceu acollirà aquesta dramatúrgia que parteix del clàssic de Joanot Martorell i que té una escenografia del gran Jaume Plensa.
La gavina, d'Anton Txèkhov (La Villarroel). El director d'escena Àlex Rigola torna a un dels seus autors predilectes amb un muntatge que gaudirà d'un interessant repartiment integrat, entre altres, per Irene Escolar, Pau Miró, Nao Albet i Xavi Sáez.
Justícia, de Guillem Clua (TNC). Un dels autors més internacionals del teatre català, Guillem Clua, aterra al Nacional amb un text sobre la identitat catalana que dirigeix el director calafí Josep Maria Mestres i que suma dos intèrprets tan majestuosos com ho són Vicky Peña i Josep Maria Pou.
La infanticida, de Caterina Albert i Clara Peya (Sala Atrium). El clàssic de les lletres catalanes de Víctor Català retorna després de passar per la Sala Planeta de Girona. Una direcció del sempre impecable Marc Angelet que trenca els estereotips del patriarcat.
La morta de Pompeu Crehuet, de Marc Crehuet (Sala Beckett). Després del muntatge a la Flyhard i la posterior adaptació al cine d'El rei borni, Marc Crehuet s'ha convertit en una de les grans referències del drama al país. El seu retorn és una prometedora història metaficcional.
Les tres germanes, d'Anton Txèkhov (Teatre Lliure). La gran aposta comercial del Lliure d'enguany és aquesta adaptació de l'autor rus en les mans de Julio Manrique, que ja l'havia portat a escena a El jardí dels cirerers. La seva companya, Cristina Genebat, s'encarrega de l'adaptació i obre el repartiment.
T'estimo si he begut, d'Empar Moliner (Poliorama). T de Teatre, Dagoll Dagom i La Brutal s'han unit per adaptar els relats de l'enginyosa col·laboradora dels migdies a Catalunya Ràdio. Les actrius de T de Teatre se sumen al muntatge.
Trilogia Dona, història i identitat, de Carles Fernández Giua (CAET Terrassa). Després de passar pel TNC, el muntatge Ra-phaëlle s'unirà als anteriors Nadia i Claudia per enllestir una trilogia que ha convertit la companyia La conquesta del Pol Sud en un sinònim del millor teatre documental al país.
CINEMA. David Victori regala un thriller amb Mario Casas
Cordes. Rodada simultàniament en català i castellà, suposa el debut en el llargmetratge de José Luis Montesinos, responsable del brillantíssim i premiadíssim curt El corredor. El film es va presentar al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, on va rebre una allau d'elogis.
Dune. El realitzador canadenc Denis Villeneuve torna al clàssic de la ciència-ficció de Frank Herbert que David Lynch ja va adaptar i amb un càsting espectacular: Timothée Chalamet, Rebecca Ferguson, Oscar Isaac, Zendaya, Javier Bardem, Josh Brolin i Jason Momoa, entre d'altres.
La innocència. L'opera prima de Lucía Alemany en la direcció ens arribarà les properes setmanes, però ja és una de les pel·lícules nominades als Gaudí en la categoria de millor film català. Una cinta que no ha parat de reunir bones impressions des de la seva estrena al festival de Sant Sebastià.
Jojo Rabbit. Va guanyar el premi del públic al festival de Toronto, que gairebé sempre coincideix amb el film que acaba guanyant l'Oscar. Una paràbola sobre el nazisme i la infantesa signada pel meravellós Taika Waititi, responsable de Lo que hacemos en las sombras.
No matarás. El manresà David Victori torna després del seu debut a El pacto amb un prometedor thriller atmosfèric car-regat de dilemes transcendents. Obre el repartiment l'estrella d'Adiós, Mario Casas, que assegura una bona recaptació.
Rikfin's Festival. Woody Allen estrenarà el film que va dirigir l'estiu passat a Sant Sebastià i que té un argument que passa literalment durant el mateix festival de cinema. Després de la rebuda convulsa que va tenir Día de lluvia en Nueva York, la reacció al nou film és una gran incògnita.
Sobre lo infinito. El suec Roy Andersson va guanyar el premi al millor director del passat festival de Venècia amb aquesta nova i genial aproximació a l'absurditat de la vida. Un mestre imprescindible del cinema europeu amb tantes pel·lícules com clàssics.
Soul. El director de Del revés, Pete Docter, ha tornat a fer un altre film d'animació tan abstracte i revelador com el que li va fer merèixer l'Oscar. Una anàlisi sobre l'ànima humana que ratifica Pixar com l'estudi de referència dels dibuixos animats.
Tenet. El retorn del genial Christopher Nolan amb un thriller que promet sumar els seus intel·ligents i complexos guions a un repartiment integrat per Aaron Taylor Johnson, Robert Pattinson, Michael Caine... Aquesta pel·lícula podria ser la seva tan esperada consagració definitiva en premis.
Wonder Woman 1984. L'allau de superherois és imparable i ho explicita l'increïble estat de forma de Warner i DC després dels èxits d'Aquaman i Joker. El segon lliurament de Wonder Woman, de nou dirigit per Patty Jenkins, serà una bomba a la taquilla.
EXPOSICIONS. Mart, vampirs i pintors als museus catalans
Picasso i les joies d'artista. Un dels aspectes menys coneguts de l'obra polifacètica de Picasso és la joieria artística. El Museu Picasso de Barcelona exhibirà, del 8 de maig al 13 de setembre, unes peces que el geni malagueny feia per a les seves dones més properes.
Isidre Nonell. El Museu Nacional d'Art de Catalunya acollirà, del 14 de maig al 13 de setembre, l'exposició Nonell entre tradicions. De Goya a Picasso. La mostra indagarà en les influències que va rebre Isidre Nonell (1872-1911, un dels grans artistes catalans del tombant de segle.
Modernisme i disseny. El 3 de juny obrirà portes al Museu del Disseny, a Barcelona, una exposició de llarga durada -fins al 2023- que reinterpreta el modernisme com a punt de partida de la cultura del disseny. Destacarà el protagonisme de les arts decoratives i aplicades.
Ramon Rogent a Montserrat. Bernat Puigdollers comissariarà l'exposició de Ramon Rogent (1920-1958) que el Museu de Montserrat acollirà del 22 de maig al 8 de novembre, considerat un dels pintors més destacats de la generació de la post-guerra i un exponent de la renovació de la pintura catalana.
Modest Urgell. L'exposició central de l'Any Urgell, que commemora el centenari de la mort de Modest Urgell (1839-1919), es va inaugurar fa uns dies al Museu d'Art de Girona i es pot veure fins al 20 de maig. Pintor de capvespres i quietuds, també va excel·lir en altres registres.
Vampirs. El CaixaFòrum de Barcelona proposa, del 8 de juliol al 25 d'octubre, resseguir l'evolució de la figura del vampir en la cultura popular. Un personatge de l'imaginari col·lectiu més vigent que mai que s'explicarà amb més de 400 peces i una vintena d'audiovisuals.
Joan J. Guillén. L'exposició més ambiciosa de l'any al Museu d'Història de Catalunya donarà a conèixer la figura de l'artista Joan J. Guillén, nascut el 1947 a Extremadura i que va créixer a Manlleu. Dibuixant, pintor i escenògraf, va treballar pel Liceu i altres teatres de primer nivell.
Mart. Què en sabem, del planeta vermell? El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona inaugurarà el 20 de novembre una exposició sobre Mart on plantejarà tant els avenços científics com la mitologia associada a un dels cossos celestes que més fantasia genera.
William Klein. La sala d'exposicions de La Pedrera acollirà del 6 de març al 5 de juliol una retrospectiva de l'obra de William Klein (Nova York, 1928), un dels noms indiscutibles de la fotografia contemporània. L'artista va revolucionar la fotografia a final dels 50 i va establir els principis d'una nova estètica.
La nova Fundació Suñol. Després de deixar el Passeig de Gràcia, la Suñol reobre al barri de les Corts de Barcelona amb l'exposició En tres actes. Obres mestres conegudes. Es veurà del 16 de gener al 30 d'abril i inicia un tríptic sobre la història del seu fons.
Txarango programa un nou concert al Congost per la seva gira de comiat
Poques vegades un comiat haurà estat tan multitudinari com el que prepara Txarango per al 2020. Tal com s'explica a la secció de la música que ens espera enguany, el grup que lidera Alguer Miquel farà una gira -El Gran Circ- per posar el punt final a la seva trajectòria i serà a Manresa de l'11 al 13 de desembre. Serà, sense cap mena de dubte, una de les cites de l'any a la capital bagenca.
Després d'exhaurir en només quatre dies els cinc mil tiquets que es van posar a la venda per a les actuacions de l'11 i 12 de desembre, el grup va anunciar ahir que hi haurà un nou concert a la carpa que instal·laran a la zona esportiva del Congost el diumenge 13 de desembre a partir de les 19.30 h, i amb entrades a 20 euros.
Els altres dotze concerts nous que la formació del Ripollès va anunciar ahir divendres se celebraran a Vic, Calafell, Sant Feliu de Guíxols, Lleida, Mataró, Terrassa, Olot, Valls, Girona, Manacor i València (2).
