01 de febrer de 2020
01.02.2020

el volum Trets per totes bandes. L'època clàssica de la novel·la negra i policíaca

31.01.2020 | 23:11
el volum Trets per totes bandes. L'època clàssica de la novel·la negra i policíaca

«No hi ha gèneres dolents, només escriptors dolents». Aquesta frase, de l'escriptor Claude Aveline, és a les primeres línies del prefaci del llibre. La recorda Claude Mesplède, historiador francès de la novel·la negra i policíaca. Una declaració d'intencions sobre com apropar-se a un gènere sovint denostat que obre el primer assaig en llengua catalana sobre la novel·la negra i policíaca. El signen el berguedà Jordi Canal i Artigas i el barceloní Àlex Martín Escribà. «Vam passar anys esperant trobar a les llibreries un assaig com aquest», explica el berguedà, fins que «vam decidir fer-lo nosaltres». Dit i fet, el resultat és una acurada i entretinguda obra de divulgació, que aporta molta informació –han manejat una extensa bibliografia– en el que és el primer volum, dedicat a l'època clàssica de la novel·la negra i policíaca –des dels orígens fins a la dècada dels setanta del segle pas-sat–, titulada Trets per totes bandes (Alrevès). El segon volum, dels vuitanta fins ara, és previst que surti a final d'aquest any o principi del 2021.

Així com a França tota la producció de literatura de crims s'ha denominat polar o a Itàlia giallo, aquí no hi ha hagut consens en un únic nom que abracés el macrogènere. Un problema terminològic («els lladres però sobretot els serenos han passat a la història») que aborden sense complexos Canal i Escribà a través de la diferenciació entre novel·la policíaca («la de la seguretat: un crim altera l'ordre social, hi ha una investigació i s'agafa el culpable») i la negra («vivim en un món pertorbat que, agafis o no el culpable, continuarà igual de pertorbat»). Com a referent de la negra, Canal tria sense dubtar James Ellroy, i de policíaca, Andrea Camilleri. El volum no oblida els anomenats «companys de viatge», subgèneres que acaben formant «aquesta nebulosa que és el macrogènere»: espionatge, novel·la crònica, suspens, thriller... I tracta com un cas a part Simenon, «pont» entre la policíaca i la negra. Simenon és com Hitchcock, assenyala Canal, «un gènere en ell mateix». Vuit cànons d'especialistes tanquen un llibre més que recomanable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.