Una ombrel·la giravoltant al peu d'una artista, una pilota ballant per l'aire i un trampolí impulsant acròbates que volen sobre l'escenari. Són alguns dels números que el Gran Circ Acrobàtic Nacional de la Xina presentava dissabte al teatre Kursaal de Manresa, en dues funcions amb les entrades exhaurides. La companyia visitava per primera vegada la ciutat amb l'espectacle Un viatge de somni, en el qual la mirada del públic quedava suspesa en les acrobàcies dels artistes.

Des de les butaques, el públic familiar contemplava com la trentena d'artistes s'expressaven amb cadascun dels moviments del seu cos. A mesura que avançava l'espectacle, els equilibris, els salts i les acrobàcies s'anaven complicant fins al punt de viure moments que acceleraven el cor dels espectadors. Un d'ells va ser quan un grup de professionals s'impulsaven amb un trampolí per rodar a uns tres metres del terra i acabar a peu dret. Alguns s'atrevien a saltar amb unes xanques als peus.

Altres acròbates traçaven moviments elegants entre trossos de tela, trapezis i cèrcols. Una parella d'artistes planejaven sobre l'escenari agafats en una cortina de roba mentre esculpien figures en l'aire. Durant uns segons, els seus cossos dibuixaven una línia diagonal. Minuts més tard un focus il·luminava una acròbata que es gronxava asseguda en un cèrcol fent l'espagat.

Els jocs de malabars també tenien el seu espai amb objectes ballant per l'aire. Els malabaristes no només utilitzaven elements característics d'aquesta disciplina com les pilotes, els plats o els diàbolos, sinó que feien rodar barrets de palla, ombrel·les i fins i tot taules de fusta. Un dels números va tenir la participació d'una quinzena d'artistes que, a partir d'una coreografia mil·limetrada, jugaven amb barrets aconseguint donar-los una vida pròpia.

Mentre algunes escenes provocaven admiració d'altres despertaven un somriure als espectadors. Els artistes es mostraven propers al públic, fins i tot en una ocasió van convidar a l'escenari un jove perquè provés d'inflar un globus.

Amb tocs d'humor, risc i màgia, l'espectacle avançava en un escenari que canviava d'atmosfera segons l'escena. Cada número presentava un quadre de colors diferent. Violeta, blau, vermell, groc o verd. Una estètica que combinava amb la música clàssica de l'Orquestra Simfònica Nacional de la Xina.

A través de la música, l'escenari i l'expressió corporal, els artistes explicaven el relat d' Un viatge de somni, que narra la història d'un jove que, a través dels seus somnis, coneix un fènix. El mític ocell transporta el noi per diferents indrets del món, un viatge en el qual l'espectador s'endinsa en l'encant de les arts tradicionals xineses.