Ritme dels camps en repòs o en semença / Veu de la terra que esdevé paraula / amb el respir ample i pausat del vent/ Tant com ets alt, cap avall t'apregones?/ Verd negre en salmó, escut perdurable / del lluminós misteri de la nit / que amb el silenci dels ocells s'atansa». Aquests versos de Lluís Calderer, del poema Xiprer de la Toscana, i llegits pel seu fill Joan, van servir ahir per acomiadar, amb la interpretació de L'emigrant, a càrrec de la pianista Glòria Massegú, el polifacètic intel·lectual manresà Lluís Calderer, mort dissabte als 76 anys, en una església de Crist Rei plena a vessar -amb permís de la covid- de familiars i amics que van voler retre el darrer adeu a una persona cabdal per entendre el món de la cultura manresana en les darreres dècades. Sobre el taüt, una estelada. I entre les paraules de comiat, una de reiteradament repetida per definir el seu pas per la vida personal i col·lectiva: compromís.

Oficiada per mossèn Josep Castanyé, la cerimònia per acomiadar Calderer va tenir la presència de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, de la regidora de Cultura, Anna Crespo, i d'una àmplia representació de la societat civil, política i cultural del territori. Castanyé va dibuixar el perfil d'un home compromès amb la cultura i el país, una persona oberta, d'amplitud de mires, mestre de mestres, i va dirigir un ofici sobri però mesurat, discret però precís, apuntalat per versos i música, que va oferir als presents el retrat més fidel d'una persona que es va guanyar l'admiració i l'estima dels qui la van tractar.

Va obrir el comiat l'exconseller Josep Huguet, que va fer un repàs de la trajectòria cívica i cultural de Calderer (Cineclub Manresa, Faig-Arts, Art Viu, Independència i Progrés, Casal de la Gent Gran...) i el va assenyalar com una de les persones que va nodrir aquella generació d'enllaç, en els 60 i 70, entre la resistència franquista i els més joves, i que va donar com a fruit líders veïnals, socials i polítics; electricista, mestre, impulsor intel·lectual de la Unió Socialista del Bages, premi Bages de Cultura el 2010... «compromès, conversador incansable... sense tu, la teva petjada resta». Una lliçó d'un sobtat comiat.

La lectura del Cant Espiritual a càrrec de Josep Moneo i la interpretació del salm El senyor és el meu pastor amb Carles Pobes, van precedir les paraules de mossèn Castanyé, que va destacar la «vida rica i plena al servei dels altres i del seu poble» viscuda per Calderer, un home, va recalcar, compromès i «conseqüent» amb la «llengua, militant i crític amb les injustícies comeses. Un buscador infatigable de la veritat i de la justícia». La «humana mesura», que diu que no sempre s'arriba allà on es vol, «no el va aturar, en Lluís sempre volia anar més enllà». Va viure, dia a dia, «una vida autèntica». De veritat.

Les pregàries pel finat, per la seva família, per l'església, pels líders socials i polítics empresonats o a l'exili, per «una solució justa en el conflicte entre Catalunya i Espanya», pels sanitaris «que van tenir cura d'ell», pels immigrants i refugiats que malviuen i per les víctimes de la pandèmia, van donar pas a les paraules d'Ariadna Torres, en representació de Cineclub Manresa: «has tingut la senzillesa dels més savis i has sabut treure el millor de les persones que t'envoltaven». Després que ahir l'entitat homenatgés Calderer en la projecció dominical amb la música de Vivaldi que sona en el film Mamma Roma, de Pasolini, un dels seus preferits, Torres va fer quadrar el cercle: «la vida del Lluís ha fet el seu cicle i, com en les bones pel·lícules, ha deixat la seva empremta».

Amant de l'òpera, el comiat del literat va tenir a l'entrada la lírica del Cant de l'estel de Tannhäuser, de Wagner; l'emoció de la peça Noies al jardí de Mompou -de la qual Calderer va fer una narració en escoltar la interpretació de Massegú-, i la indispensable L'emigrant, de mossèn Cinto i Amadeu Vives, al final de la cerimònia. Unes notes a càrrec de Glòria Massegú, que van tancar l'adeu i l'homenatge dels assistents que, en fila, es van acostar als primers bancs de l'església per compartir el dol amb la família.