Les cançons de casa de dos germans d'Avinyó

Llavors, quan l'Alba va començar a tocar la trompeta, als 8 o 9 anys, «el Santi sempre m'animava a tocar», i sorgien concerts per Nadal, a les reunions familiars... amb les cançons que sempre havien format part de la seva vida. «La música ens ha unit molt», reconeix el Santi, reconegut guitarrista.

Els dos germans han compartit escenari en projectes diversos, sobretot en el terreny del jazz, però fa un parell d'anys, a partir d'una invitació del Centre Català de Luxemburg, van arrodonir el projecte Sons d'un país, que «recupera el que sentíem de petits a casa en versió pròpia, en clau pop-jazz».

Els germans Careta oferiran diumenge (12 h), a l'Espai Plana de l'Om de Manresa, aquest repertori, que també inclou temes de Xesco Boix, de Raimon, d'El petit de cal Eril, poesia de Montserrat Abelló, alguna composició pròpia... «Són cançons que anem incorporant perquè ens agraden i ens han acompanyat en algun moment o altre de la nostra vida. L'única condició és que totes siguin de casa nostra», apunta Santi Careta.

L'Alba admet que «no sé on està la línia, perquè també hem volgut representar els autors d'ara i tota la cultura catalana, amb poetes com Ausiàs March». La trompetista i cantant, activa amb projectes propis i amb la fanfàrria femenina Balkan Paradise Orchestra, també reconeix que el projecte plegats «és una excusa per veure'ns més. No ens veiem quan jo estava a Holanda, i ell també va anar a viure a Berlín, però ara que tots dos vivim a Avinyó, jo al poble i ell en una masia, tampoc no ens veiem».

L'actuació de diumenge s'inclou en el marc del cicle 3/4 de Música, per a exalumnes del Conservatori de Música de Manresa, on l'Alba va estudiar dos anys, el grau mitjà de trompeta. Ja estava programada per l'abril de l'any passat, però es va haver d'ajornar... i ara «serà l'últim dia de restricció de la mobilitat als municipis, i només podrà venir gent de Manresa, però nosaltres tenim moltes ganes de tocar i creiem que és important mantenir la programació cultural», remarca de la cantant i trompetista.

«Com d'estar per casa»

El guitarrista també coincideix en què «tant el públic com nosaltres vivim d'una manera molt especial tots els concerts, perquè són moments que podem compartir el que fem amb els altres. Estem més sensibles i valorem molt més el que tenim, tant en la música com en la vida en general».

Santi Careta destaca que Sons d'un país «sempre acaba tenint moments emotius i d'interacció amb el públic, perquè coneix bé el repertori. La idea és fer alguna cosa com estar per casa, revisitar les cançons amb l'originalitat del moment. I la gent que sap les cançons les pot cantar per dins».

Alba Careta va trobar en el confinament d'ara aviat farà un any l'excusa per tornar a Avinyó, després de quatre anys a Holanda, on va cursar un màster. L'experiència li va servir per composar i n'han sorgit dos discos: Orígens (Blue Asteroid Records, 2018), reconegut amb el premi per votació popular al millor disc de jazz als Enderrock; i Alades (Microscopi, 2019), que va estrenar en línia al Mercat de Vic i que està presentant actualment. «Estic contenta de la rebuda. Tenia les gravacions aparcades i durant el confinament em vaig dedicar a fer les gestions per treure el disc, que sento que és un pas més a nivell compositiu que el primer».

I, com que el número de concerts «ha caigut en picat», Santi Careta està actualment concentrat en «produir discos» a l'estudi «casolà» que té a casa «per quan es pugui tornar a sortir». Treballa en material propi, per donar continuïtat a Els ocells i l'stereo (Chesapik, 2016), el seu debut com a cantautor, però reconeix que «el problema que tinc és d'agenda, pels altres projectes que vaig rebent». Ha treballat o ho està fent en discos de Lu Rois, Magalí Sare i Anna Ferrer; ha creat la música de l'espectacle de dansa contemporània Cossoc, amb Magí Serra, i la del curt Cua de sirena, nominat als Gaudí.