Enric Roca Carrió (Manresa, 1957) reconeix que es va espantar quan va topar amb un cotxe de la Policia Local de Manresa en una Muralla de Sant Domènec completament buida en ple confinament de la primavera passada, causat per l'aparició de la covid-19. Ell caminava, gravant amb el telèfon mòbil. Tot i que no feia res prohibit, perquè feia el trajecte de la feina (fins al juny va ser responsable del Programa de Gent Gran de l'Ajuntament de Manresa), «no sabia fins a quin punt hi havia o no tolerància», remarca.

És una anècdota potser, però també un detall significatiu de com s'ha gestat i què retrata Confinats, el curt amb guió, muntatge i direcció de Roca que va guanyar el primer premi Plácido, inclòs en els Lacetània i dotat per Cine Club Manresa. Com estableixen les bases, s'exhibirà diumenge (18.30 h) a la Plana de l'Om, en el marc de la programació de la temporada. S'inclou en una sessió especial, que inicia la celebració de la Manresa cinematogràfica que aquest 2021 commemora el 60è aniversari del rodatge del film Plácido i els 125 anys de cinema a la ciutat.

Enric Roca, que ha vist els altres treballs presentats al premi Plácido, assegura que «el nivell era bo» i es mostra «agraït que el jurat hagi apreciat la meva aportació, perquè no vaig sobrat de premis». Darrerament, el manresà ha produït sis curts i dos llargs. Confinats ha estat seleccionat pel festival Alcances de Cadis, però, «per la seva durada (26 minuts) i perquè té unes imatges molt locals», Roca creu que no té gaire més recorregut: «crec que té valor històric per l'arxiu. Ja m'ho ha demanat el departament de Cultura de l'Ajuntament. I crec que aviat el compartiré en obert».

El curt Confinats narra en imatges com es va viure el confinament a la ciutat de Manresa. A Enric Roca la declaració de l'estat d'alarma li va trastocar els plans: tenia en marxa un llargmetratge, Belles fulles de tardor, que no sabia si podria tirar endavant (per sort, l'ha pogut acabar aquest gener). La preocupació pel seu projecte el va tenir una nit donant voltes i li va sorgir una idea que, com a cineasta experimental, connectava amb un repte anterior: fer una pel·lícula eliminant el rodatge. I «amb l'ansietat de no saber què passava més enllà del propi carrer», en plena matinada va demanar a través de les xarxes socials que li enviessin filmacions sobre el que podien observar des del seu domicili per elaborar un documental col·laboratiu. «I em vaig adonar que la gent no sap gravar. M'enviaven fotos, gravacions en format vertical tot i que havia demanat expressament que fossin en horitzontal, imatges desenfocades, cremades... Vaig frenar la crida i em vaig quedar amb la primera resposta, perquè pensava que em posava en un embolic, i vaig decidir complementar el treball amb imatges meves», exposa. Així, Confinats aplega imatges recollides per més de 30 càmeres, però molt material retrata el barri de Valldaura.

Roca, que en algun moment ja havia tingut al cap fer un documental sobre la grip espanyola, que va provocar la mort de la seva besàvia, ha agrupat les imatges per temàtiques: carrers buits, la vida als balcons, passejadors de gossos... i se serveix de la doble pantalla per complementar o contraposar situacions, i també com a recurs per salvar, amb bellesa estètica, la verticalitat de les gravacions. Descartada la veu en off, el silenci eixordador i les cites que fan avançar les imatges, «que no van ser fàcils de trobar», fan reflexionar sobre un període històric viscut per tots plegats.