Els retrovisors dels vehicles són un gran invent amb un petit problema: no detecten l'angle mort. Talment com a la carretera, també a la vida hi ha fragments de la realitat que escapen a tota vigilància, fraccions de segon en què no hi ha res sota control. Sergi Belbel i el surienc Roc Esquius han escrit a quatre mans un text que indaga en aquest cantó opac de l'existència quotidiana, Angle mort, que es pot veure fins al dia 7 de març a la Sala Versus Glòries de Barcelona amb direcció de Lluís Elias i una reeixida interpretació del quartet actoral format per Berta Bahr, Ramon Godino, Alberto Lozano i Rafaela Rivas.

«Encara no tenim prou perspectiva per parlar de la pandèmia», opina Esquius, «però ja podem fer-nos ressò d'algunes de les seves conseqüències, com ara les reestructuracions laborals estranyes, l'acomiadament de treballadors... passen coses davant teu, però no veus mai qui mou els fils que les propicien». Segons el dramaturg bagenc, «hi ha un canvi de paradigma en la manera de ges-tionar els lideratges, una diferència amb el segle passat que es percep en el fet que hi ha més transvasament en el poder, tot és més fluid, en una empresa ara mana un, després un altre...».

A Angle mort, l'Andreu, director d'una start-up d'èxit, té un dilema que el fa estar molt neguitós: la crisi i els números que no surten l'obliguen a fer fora un dels tres treballadors de l'empresa. Un argument que els dos autors van entomar a partir dels codis de la comèdia. «Per l'època en què ens trobem i l'estat d'ànim col·lectiu, tots plegats necessitem passar-ho bé», reconeix Esquius, motiu pel qual l'encàrrec del Versus el van dirigir cap a la comèdia, «on s'hi reconeixen la seva manera de fer i la meva».

Aparentment, Angle mort discorre per camins previsibles, conflictes imaginables quan hom llegeix la sinopsi. Però res és el que sembla a la fusta del Versus. Amb el públic a banda i banda, la meitat de l'escena s'esdevé il·luminada i l'altra a les fosques i en silenci. Els ulls de l'espectador, per imperatiu fisiològic, estan atents a les converses que sí que es poden sentir, però a banda i banda de la paret del despatx de l'Andreu hi ha moviment, neguit, alegria, transformació, revolta. «La idea de fer que hi hagués dos punts de vista a l'escena va sortir quan estàvem traçant l'esquema de l'obra», recorda Esquius: «El Sergi va remenar a la seva extensa biblioteca i va veure que això ningú no ho havia fet abans».

La idea obliga els quatre intèrprets a estar les dues hores de durada de la peça a l'escenari, sense pauses. «Quan fas una cosa nova, sempre hi ha un risc, perquè no tens referents, però no deixa de ser codi teatral», afirma l'autor de textos com Likes, Mars Joan, Claqué i, entre altres, Sàpiens, aquesta darrera dirigida precisament per Belbel. «Cal fer-ho amb molta precisió, ens vam arriscar, i estem molts contents», afegeix: «La fórmula dona molt joc, perquè l'espectador va trobant sentit a situacions que una estona abans no entenia. És com un joc de cartes que es diu Eleusis, en el qual hi ha uns patrons que, d'entrada, no tenen sentit ni ordre, fins que els participants li'n donen».

El dramaturg surienc reconeix que, d'entrada, Angle mort pot tenir un cert parentesc amb una de les obres que més fortuna han fet en els darrers anys a l'escena catalana, El mètode Grönholm, si bé el que en aquest muntatge és una entrevista de treball, al text que ara es representa és tot el contrari, un procés d'acomiadament.

«El mètode és un referent del teatre catala, i en la nostra obra hi ha certs paral·lelismes, però també els trobo a Pel davant i pel darrera, per aquesta possibilitat de veure les coses des de dins i des de fora», afegeix Esquius.

Un altre actiu del muntatge és la presència de Lluís Elías, que va estar catorze anys a Els Joglars. «En saber que ell era el director, vam tenir clar amb el Sergi que havíem d'aprofitar la seva experiència en el teatre de gest», indica el bagenc, que també posa el focus en la importància del traç dels personatges: «Donar a cadascú una personalitat marcada enriqueix les relacions que s'estableixen entre ells». En cartell fins al 7 de març, Roc Esquius confia que el muntatge pugui fer gira properament per Catalunya.