Joan Ferrer Gasol hauria fet 84 anys avui. El pintor berguedà va morir ahir deixant rere seu el llegat d'un artista que va viure tota la seva vida enamorat de l'art. No només com a pintor, sinó també com a pedagog. L'any 2010 l'Ajuntament de Berga li va concedir el premi a la Cultura de la Ciutat de Berga, i l'any passat va ser el Consell Comarcal del Berguedà el que el va reconèixer amb el Premi d'Honor de la Cultura Berguedana. Un any abans, el convent de Sant Francesc en va acollir una ambiciosa exposició antològica amb més d'un centenar d'obres.
Avui se celebrarà la vetlla de l'artista amb els seus éssers més propers. No hi haurà funeral, només un acte íntim de la família, que, juntament amb l'Ajuntament de Berga, té previst organitzar un comiat a Ferrer que cal concretar.
Ferrer va ser recordat ahir per la seva neboda Dolors com «una persona molt extravertida, molt social i oberta a dialogar i amb una gran vocació de pedagog». El va definir com «un intel·lectual» i una persona inquieta, que «no havia deixat de llegir el diari cada dia» i que estava molt amatent a l'actualitat. «Molt elegant, molt culte i molt curós amb el tracte i amb les paraules». Recordava que «va impulsar l'art al Berguedà», on va ser el cofundador i director de l'Escola d'Art i Disseny, i que «la majoria de joves amb vocació artística havien passat per ell».
Bona part de la seva obra forma part de col·leccions particulars. La producció més recent, de grans dimensions, es va exposar, ja enmig de la pandèmia, al temple romà de Vic, l'any passat. Va ser la seva darrera mostra. Ferrer havia aprofitat el confinament per continuar creant, però, explicava ahir la seva neboda, des de Nadal la seva salut ja estava molt delicada per culpa dels efectes del càncer que havia tingut l'any 2010.
Roser Valverde, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Berga, va lamentar la seva pèrdua. «La petjada que deixa en l'àmbit cultural i artístic a la ciutat és brutal». Destacava que «el seu amor per Berga es plasma en la seva obra. Perdem un gran artista i una gran persona». Celebrava i agraïa que l'exposició antològica que es va fer el 2019, gràcies als amics de Ferrer i a La Caixa, va permetre «dinamitzar un espai tan important com el convent de Sant Francesc».
L'editor Jaume Huch, que estava emparentat amb el finat, el va definir «com un far» per als artistes que van gaudir del seu aprenentatge. També s'hi va referir com «l'exemple d'una persona que en un moment donat ho va apostar tot a l'art, que era el que creia i sentia. Un pintor de cap a peus i un artista compromès amb el país. Sentia la terra com la sang a les venes i la seva obra expressa aquesta força tel·lúrica amb els gruixos i l'expressió». Va reivindicar que, en l'àmbit del país, no ha tingut el reconeixement que mereixia, tenint en compte la «importància, potència i originalitat de la seva obra». Quan va fer l'exposició antològica, Huch va editar-ne el catàleg, titulat Joan Ferrer: el tacte de la llum, que es va presentar a Berga i també a Barcelona.
El fill artista de Cal Ros
Amb 15 anys, el jove Joan Ferrer, que era fill de família nombrosa i que de jove va treballar de dependent a la botiga de roba Cal Ros que tenien els seus pares a Berga, va començar a pintar de manera autodidacta i es va afegir al grup de pintors Cau d'Art. La vena artística li venia especialment de la seva mare. Els anys 60 es va casar amb Ramona Gràcia, amb qui van tenir quatre fills; va fer la seva primera exposició a Berga i va obrir la primera escola d'art del Berguedà. Els 70 es va traslladar a viure a Andorra, on va rebre premis per la seva obra, i a Sant Boi de Lluçanès. Hi va treballar de comercial. Els anys 80 va viure una etapa de maduresa creativa i de reconeixements que el van portar a exposar habitualment a Barcelona. El 1984, després de viure a Sant Llorenç de Morunys, va tornar a Berga amb la seva segona esposa, Montse Canudas, amb qui van tenir una filla. Va entrar al Grup de Pintors Verdaguer 7 i va seguir creant, exposant i guanyant reconeixement i respecte.
