23 de abril de 2021
23.04.2021
Regió7
ENTREVISTA
Traductor

«'Guerra y paz' és molt visual i amb una acció trepidant»

El segell Alba Editorial publica una nova traducció al castellà en dos volums d'una de les grans obres de l'autor rus Lev Tolstoi

22.04.2021 | 19:28
«'Guerra y paz' és molt visual i amb una acció trepidant»

Llicenciat en Filologia Eslava per la Universitat de Barcelona, va obtenir una beca per ampliar els estudis a la Universitat Estatal de Moscou. Traductor literari del rus i de l'anglès, intèrpret jurat del rus al català, ha traduït «Guerra y paz», de Lev N. Tolstoi, d'Alba Editorial, la primera completament nova en castellà en més de quaranta anys

Cada estiu, Joaquín Fernández-Valdés participa en les Jornades internacionals de traductors de literatura russa organitzades al museu de Lev Tolstoi a la seva localitat natal, Yásnaia Poliana.

 

Vostè és l'autor de la primera traducció de «Guerra y paz» al castellà del segle XXI.

Fa anys que col·laboro amb l'editorial Alba en la col·lecció de clàssics que dirigeix Luis Magrinyà, on s'estan retraduint tots els clàssics de la literatura universal. La proposta va ser del mateix Magrinyà. Havia traduït per a Alba tres novel·les de Turguénev -Padres e hijos, Nido de nobles i En vísperas-, i creien que era necessària una altra traducció de Guerra y paz.

Tolstoi va estar sis anys escrivint la novel·la i vostè quatre traduint.

He anat a l'original, però quan t'enfrontes a la traducció d'un clàssic que ja està traduït, cal llegir-lo per a saber el que s'ha fet abans. Però sobretot he treballat sobre l'original rus i amb l'audiollibre, perquè a Rússia hi ha tradició de passar tota l'obra clàssica a audiollibre, llegides per actors de teatre famosos, amb una pronunciació i una cadència boníssima. Així que he estat totalment submergit en el text, tant visualment com sonorament.

Quatre anys de dedicació a una traducció són molts anys?

Més ràpid no podia anar perquè soc un traductor molt lent. No sé treballar ràpid. A més, Guerra y paz és un text llarguíssim (1.700 pàgines) i és molt complex a tots els nivells.

Explica en la introducció que ha estat molt respectuós amb l'original, amb les seves repeticions i les frases subordinades.

Partim del text de l'edició canònica. L'estil de Tolstoi és complex, amb frases molt llargues i amb moltes repeticions, i a vegades la tendència és planxar una mica el text. És molt difícil arribar a un equilibri perfecte entre la manera d'escriure de Tolstoi i un text que es pugui llegir en castellà, però l'objectiu ha estat ser el més fidel possible al seu estil.

Què és el més complicat?

El més evident és l'extensió. És un treball esgotador, vas corregint mentre vas traduint, però has de continuar endavant, és una cursa de fons. D'altra banda, hi ha aspectes molt concrets de la història del segle XIX a Rússia, amb noms molt específics d'artilleria, parts de l'uniforme, dels graus militars i molta filosofia.

Si desterrem la paranomàsia, és just l'aforisme de «traduttore, traditore» («traïdor traductor»)?

A aquesta frase m'agrada anteposar la que deia Umberto Eco: «Sense els traductors no existiria la literatura universal».

Touché!

 

És clar, sense traduccions cada país només tindria la seva literatura nacional. Per a la literatura universal són bàsics els traductors. Com deia Pushkin, els traductors són com els cavalls de posta de la cultura, així que «traduttore, traditore» és una frase superada.

D'on li ve l'atracció per la literatura russa?

Des de petit m'ha fascinat el món rus. Vaig començar a estudiar piano al conservatori amb els pianistes russos. Després vaig estudiar rus, després Filologia Eslava, i aquí ja vaig veure clar que volia ser traductor, perquè vaig tenir professors de literatura russa que eren traductors com Ricardo San Vicente o Helena Vida. Després vaig començar a assistir a un seminari de traductors de Tolstoi que s'organitzava a la casa de Tolstoi a Rússia, Yásnaia Poliana, la finca on vivia que organitzava Selma Ancira, una altra de les grans traductores de rus i de Tolstoi en concret. Tot aquest bagatge em va impulsar a traduir literatura russa.

Com que ha estat a la casa de Tolstoi, entén més l'escenari?

Aquest seminari s'organitzava a l'estiu i hi vaig estar en vuit edicions seguides. Passejar pels paratges de Tolstoi, casa seva, la tomba... fa que hi hagi un acostament emocional molt gran amb l'autor. A més, et pots situar molt bé físicament, perquè hi ha molts elements de Guerra y paz que són autobiogràfics, amb molts personatges basats en els seus avantpassats, els seus pares i els seus avis.

Es nota el treball prolífic.

M'hi he deixat la pell. Soc un traductor lent, però em bolco en la feina.

Ja havia traduït autors russos anteriorment. Quan li va arribar la proposta de Guerra y paz, què li va passar pel cap?

El meu primer impuls va ser dir que no m'hi atrevia. Per l'envergadura de l'obra, perquè soc lent i vaig pensar que estaria tota la vida traduint Guerra y paz, però al final m'hi vaig llançar, és un tren que passa una vegada a la vida.

«Guerra y paz» és la «Ilíada» de la literatura moderna?

Sí, una d'elles segur.

Els dos primers llibres del primer volum són desbordants.

Hi ha dues facetes en tota l'obra de Tolstoi, el narrador i el filòsof, que són inseparables. A partir del tercer i quart llibre, en el segon volum, insisteix molt en la seva teoria de què és la història, els grans homes, el lliure albir, la predestinació o la fatalitat. És veritat que el lector vol saber amb qui es casa Natasha. Guerra y paz té molts nivells de lectura. La trama, amb els seus personatges històrics, i un altre és la metafísica i el seu pla espiritual, que es reflecteix en les escenes que tenen a veure amb la naturalesa -el vell roure, el gran cometa-, que són un reflex de la divinitat.

Per això Tolstoi escriu l'article «Algunes paraules a propòsit de «Guerra y paz» excusant-se pel tercer i quart llibre?

Guerra y paz es va publicar primer en una revista [El Mensajero Ruso] per entregues, i davant les crítiques rebudes, va considerar necessari escriure com una espècie de justificació de perquè hi havia tant francès en una obra russa, o perquè hi havia diferències entre el que ell explicava dels fets històrics i el que n'havien dit els historiadors.

S'agraeix la llista inicial de personatges, així com el mapa.

La llista de personatges el vam veure clar per a no perdre's. N'hi ha més de 550 i vaig insistir molt perquè incloguéssim els diminutius de cada nom, perquè en rus existeix el nom oficial i els seus diminutius. Pels que sabem rus és molt evident, però si de sobte un personatge que era Natalia és Natasha potser no saps que és el mateix. Al llarg de la traducció em vaig fer un mapa amb els punts geogràfics més importants de la novel·la, molt necessari per al lector, per saber on és Smolensk, que és a 60 km de la propietat dels Bolkonkis.

 

Per què és tan actual «Guerra y paz»?

La literatura de Tolstoi és universal perquè toca els dos temes bàsics, la vida i la mort. Guerra y paz està impregnada d'això, i de la conclusió final a la qual sempre arriba Tolstoi, que l'única cosa que importa en aquesta vida és estimar els altres.

Alguns passatges de «Guerra y paz» són més visuals que una sèrie de Netflix.

És molt visual i amb una acció trepidant. Segrestos, duels, batalles, morts, enganys... Té una part de serial que atrapa molt el lector. Però hi ha moltíssimes capes a Guerra y paz.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.