Puig-reig s’emociona amb «Arrelats»

Compost i dirigit pel músic Sergi Cuenca, i interpretat per la Polifònica, l’espectacle explica la història de Puig-reig per mitjà de vivències amb les quals tothom s’hi pot sentir identificat: la vida de pagès; la jornada a les fàbriques tèxtils; les festes del poble, com la Corrida o la festa major; la història particular dels Templers, o d’una forma més onírica la Sagrada Família. Fragments que interpreten solistes amb diàlegs parlats i cantats. Ho fan en un escenari envoltats dels músics de l’orquestra i de la resta de cantaires de la Polifònica, que no es limita a fer d’element de suport, sinó que fa avançar la història. «És un espectacle únic». Així ho defineix Sergi Cuenca, satisfet d’un projecte que ha vist la llum un any més tard del previst a causa de la covid. La pandèmia ha dificultat els assajos, amb mascareta i distàncies, però l’esforç ha tingut recompensa. «Estic molt content de com ha sortit i que hagi agradat al públic. La intenció era tocar la fibra i ho hem aconseguit».

L’equip multidisciplinari que ha fet possible Arrelats està format per Quim Puig , autor del text; Maria Casellas, a càrrec de la direcció escènica; Sergi Cuenca, compositor i director del musical interpretat per la Polifònica, i una orquestra formada expressament per a l’ocasió. Cuenca recordava que l’espectacle «és un vestit fet a mida, pensant en l’estil i l’estructura que millor podia funcionar a la Polifònica».

Cantaires i músics s’hi van sentir molt a gust, ho van brodar. Un dels solistes, Ricard Sabata (en el paper de Valentí de la Garsa), baixava de l’escenari satisfet: «L’experiència ha estat molt bona, estem molt contents». Un altre solista, Martí Pons, parlava de «l’emoció» de formar part d’un projecte com Arrelats: «He gaudit molt posant-me a la pell de Bernat de Merola, al costat de Ramon Santamaria, que feia de Guillem de Berguedà. Ens hem sentit molt còmodes fent aquests personatges, on no hi ha faltat una dosi còmica, i ha estat gràcies a la feina dels directors. Hem treballat molt i no ha estat fàcil, però hem aconseguit entusiasmar al públic».

La Corrida, En Guillem se’n va de campanya, El somni de Gaudí, La vida a la colònia i la Festa Major de 1968 són les cinc històries que s’entrellacen, guiades per l’actor Joan Crosas, com a narrador de l’obra. Ell mateix defineix la història com a «senzilla però maca i tendra» i es mostra satisfet d’haver-la pogut explicar i formar part d’un musical «amb entrega total» de participants i espectadors.

Els assistents van seguir les dues hores del musical amb emocions a flor de pell, «fins i tot m’ha fet caure les llàgrimes», admetia Maria Antònia Vallès, de Puig-reig, fascinada amb l’espectacle. Igual que Montse Serra, també de Puig-reig: «És una història molt maca, amb pinzellades de temes que ens identifiquen, i amb una música i una interpretació fantàstiques. El resultat és magnífic». El públic de casa no tenia dubtes a l’hora de puntuar el musical: «Un 10, la nota màxima». Però els espectadors de fora també sortien fascinats: «M’ha sorprès molt gratament, ha estat un autèntic recital, especialment la segona part», remarcava Jofre Bertran, d’Arenys de Mar, que també destacava «el fet de poder plasmar la història del municipi en forma de musical». Igual que Josep Santaeulàlia, de Gironella, que ho resumia com a «magnífic; tant per la música, el relat, la posada en escena...».

Arrelats va fer vibrar el pavelló de Puig-reig, que va acollir el muntatge amb totes les mesures anticovid. Ara, la intenció és que el musical pugui tenir continuïtat sense perdre interès. Tant Sergi Cuenca com Jesús Subirats, regidor de Cultura, comenten que la idea és poder afegir alguna peça nova, canviant-la per una altra, i que la Polifònica pugui anar interpretant l’espectacle, no cada any però potser sí cada dos o tres.