El festival de Venècia ha donat durant les darreres jornades molts exemples d’interpretacions formidables. Una circumstància que potser ja podíem sospitar que seria la tendència predominant tenint en compte que hi ha noms molt importants passejant-se pels canals i que els films d’enguany estan especialment concebuts com a vehicles per al seu lluïment. Oscar Isaac, amb dos films i una sèrie presentats durant les darreres hores, mereix ser destacat. A Dune l’hem vist en un rol important, però enmig d’un càsting enlluernador, així que on ha cridat l’atenció veritablement és en el film a competició, The card counter, de Paul Schrader, director que torna a passar per un excel·lent estat de forma i per a qui Isaac esdevé el cavall de troia de la seva emblemàtica venjança redemptora. Per a mi, The card counter és el film més complet que hem vist fins al moment a la Mostra d’enguany. Isaac també és present en la sèrie Scenes from a marriage, de la qual s’estan projectant progressivament els episodis també a la Mostra i de la qual en parlarem en finalitzar. Qui ha tingut una carrera interpretativament més erràtica és Kristen Stewart, estrella de la nissaga Crepúsculo, que ha intentat fer-se espai en el cinema d’autor amb millor o pitjor fortuna. A Spencer, presentada també aquí, s’ha convertit en la princesa Diana i cal fer un merescut elogi al director del film, Pablo Larraín, qui realment treu el millor de l’actriu, com ja va fer amb Natalie Portman en el retrat d’una altra figura femenina tràgica a Jackie. ¿Destacaran Isaac o Stewart en el palmarès? A Venècia la competència és salvatge: Els directors Cohn i Duprat van obtenir aquí el premi al millor actor per a Óscar Martínez amb el seu film anterior i enguany els intèrprets del seu nou film, Competencia oficial, no llueixen menys, entre els que hi ha uns excèntrics i divertits Antonio Banderas i Penélope Cruz, de qui encara es parla bé arran de les Madres paralelas, d’Almodóvar. ¿En volen més? Olivia Colman al capdavant de The lost daughter, debut brillant de Maggie Gyllenhall en la direcció, i l’Anja Taylor-Joy, de la sèrie Gambito de dama, ara en la trastocada Last night in Soho, nova demostració de poder cinemàtic d’Edgar Wright.