Res com un viatge a Múrcia en cotxe per a intimar amb persones que no coneixes de res; almenys aquesta és la proposta de la coproducció catalana Con quién viajas, una comèdia coral en format road-movie amb la qual debuta el realitzador Hugo Martín Cuervo (Madrid 1987), que ha escollit una teatral posada en escena per reflexionar sobre les aparences i els prejudicis.

Quan saps que una persona només estarà quatre hores en la teva vida, com els qui trobem al metro o en una sala d’espera, «l’etiquetes ràpid», diu Martín Cuervo, però aquesta reacció, aquest «‘ja em quedo tranquil, perquè ja et tinc col·locat’, porta a molts equívocs, a molts enganys i sorpreses que em venia de gust tractar» en la pel·lícula.

Per fer-ho es val de la «resistència» de quatre actors, Salva Reina, Ana Polvorosa, Pol Monen i Andrea Duro, que no surten de pantalla en l’hora i mitja que dura la cinta. Són quatre desconeguts que queden en el centre de Madrid per a anar en BlaBlaCar a Cieza (Múrcia); normalment, els passatgers xerren d’assumptes insubstancials per a fer més agradable el viatge, però en aquesta ocasió, Julián, el conductor (Reina), es comporta de manera estranya.

Aquesta comèdia coral, que transcorre tot el temps a l’interior d’un cotxe, «no arrenca com una comèdia, sinó com un thriller. Hi ha tensió, incertesa, incomoditat... I, una vegada feta l’estructura de la història, l’esquitxem de moments que ens permetin riure», explica el director, que també exerceix de guionista. Però, avisa, no és una comèdia típica: «no és d’un acudit darrere l’altre... les millors rialles de la pel·lícula es produeixen en moments una mica absurds i una mica ridículs, de nervis, de no saber què està passant». Un humor molt apropiat per a Andrea Duro que, segons explica, ni té gràcia ni és «una actriu còmica».

Així, per a compondre a Elisa, el seu personatge, Andrea va tenir com a referent a la seva germana, «que és tal qual, així d’ingènua», perquè, apunta, «jo soc més espontània: el meu caràcter s’aproxima més al del paper d’Ana Polvorosa.

Ana, la copilot, és la més decidida, lidera de seguida i salta a la mínima: no li van les ximpleries, i Martín Cuervo necessitava a Polvorosa «perquè marqués el tempo» de l’acció perquè Reina acaba sent una «espècie de psicòpata, d’aquests que fa por», remarca el director. I Salva Reina aconsegueix brodar el seu paper: «No saps si és un bavós o un maldestre...», assenyala el director.

A Reina li entusiasma la doble via de comunicació que estableix Martín Cuervo en el guió: la real, les converses en el cotxe, i les que mantenen a través de les aplicacions dels seus mòbils. També està fora dels seus registres habituals Pol Monen, que li ha agafat el gust a l’humor i acaba de rodar a Mèxic una altra comèdia, alleujat de poder «anar canviant i fer coses noves», afirma. No es perdin el final, amb unes impagables preses falses.