Patrick Radden Keefe (1976) és el periodista de moda. Ho és no només per l’èxit de les seves dues darreres obres, No diguis res i L’imperi del dolor (Periscopi), sinó per com ha estat capaç de generar un interès molt alt, gairebé malaltís, en dos temes que no són estrictament d’actualitat. Keefe va omplir el CCCB per conversar amb Mònica Terribas dimecres passat, i durant la conversa va condensar la seva feina en una frase: «Sé que no canviaré el món amb els meus llibres, però mai podré dir que no ho vaig investigar».

Keefe va explicar que el periodista ha de ser, en certa manera, «egoista. Jo escric sobre els temes que m’interessen, i ho faig des de la perspectiva que més em motiva. Abans d’escriure em pregunto què m’agradaria llegir». A No diguis res, el periodista nord-americà abordava el conflicte de l’IRA durant els anys més sagnants partint de l’assassinat de Jean McConville, una mare de 10 fills que va ser segrestada i assassinada. A partir d’aquest fet, Keefe excarva en les històries de Dolours Price o Gerry Adams, líders de l’IRA, i la gràcia és que ho fa sense haver pogut entrevistar-los mai. En anglès es coneix com a «Write around», i es tracta d’escriure sobre un personatge sense tenir-hi accés. «A mi em motiva. Crec que és molt interessant perquè et permet entrar en el personatge des de diferents punts de vista a través de familiars, coneguts... Has de fer molta més feina i és més difícil, però a mi m’agrada». De fet, en el seu últim llibre en què aborda la família Sackler, tampoc va tenir accés a cap dels seus membres.

El periodista nord-americà va aprofitar la xerrada per reivindicar el paper del periodisme d’investigació i va assegurar que «estic preocupat. Cada vegada se’n fa menys i el model de negoci està obsolet, ja no funciona, i hem de trobar alternatives perquè els periodistes amb talent es puguin expressar». El periodista està en nòmina a la revista The New Yorker, i va explicar que té uns quatre mesos de mitjana per preparar els seus temes. «Soc un privilegiat, entenc que la meva posició no es pot comparar. Jo escullo els temes que m’interessen i tinc un equip d’advocats que vetllen per mi».

En un moment de dubte, Keefe representa un punt d’esperança per al periodisme d’investigació, i ha demostrat ser capaç de generar contingut d’interès públic sense abandonar una vessant literària que fa que els seus llibres es converteixin en best-sellers.