La dècada dels 50 fou la dels anys d’or del western que podríem anomenar ja clàssic, abans del crepuscular i dels que van acollir les influències de l’spaghetti de Sergio Leone. En aquests anys i dins del gènere va brillar la figura d’Emil Anton Bundesmann, conegut com Anthony Mann, un californià de família jueva, que es va iniciar en els films negres de la sèrie B de diverses productores, fins que va aconseguir una sòlida reputació en el western, a partir de Winchester 73, de la Universal.
Quan Mann va contractar James Stewart per al paper de Lin McAdam, turmentat per l’odi entre germans, en una roda d’esdeveniments i personatges al voltant del fusell de palanca fabricat per l’Oliver Winchester, el llargarut Jimmy tenia 51 anys i estava cansat de fer comèdies i melodrames. Mann va iniciar una fecunda col·laboració amb ell en cinc cintes de l’Oest, que han restat com a modèliques, representatives de narracions ben explicades, ubicades en espais oberts i amb aventures que no defugien la psicologia dramàtica. Si les veieu ara, constatareu que són exemple de relats ben estructurats servits amb una posada en escena tan senzilla com efectiva. Mann i Stewart van fer bona parella feinera, fins que el director no va voler encarregar-se de L’última bala i Jimmy es va passar mitja pel·lícula tocant l’acordió, cosa que sabia fer bastant bé.
Bend of the river (Horizontes lejanos) i The Far Country (Tierras lejanas) són westerns de subministraments, una particularitat que els caracteritza entre totes les històries de caravanes. El primer explica com un carregament de queviures i un petit ramat de bestiar surten d’un Portland atacat per la febre de l’or per arribar a la colònia d’uns pagesos que s’hi han traslladat des de Missouri. En el segon, les vitualles van fins a un campament miner situat a Dawson (Alaska), i el viatge serveix perquè en Jeff Webster (James Stewart) deixi de ser un solitari dedicat tan sols al que l’interessa a ell mateix, per ser part de la comunitat a la qual ha defensat i unir-se al seu projecte de futur.
Si les anteriors són de la Universal, The Naked Spur, que a Espanya ens van titular estranyament com a Colorado Jim –no apareix ningú amb aquest nom en tot el metratge–, és de la Metro Goldwyn Mayer. És un film de cambra rodat en espais oberts, amb només cinc personatges i una sola línia argumental: la captura i conducció de l’assassí d’un xèrif a càrrec d’un ranxer que s’ha convertit en caçarecompenses per poder tornar a comprar el seu mas, perdut després d’una traïció sentimental. En aquest cas, el protagonista pateix una tensió entre l’ambició i la humanitat.
I, finalment, tenim L’home de Laramie, en què el guió de Philip Yordan i Frank Burt per a la Columbia es recolza en la tragèdia shakesperiana, quan un ranxer –una mena de rey Lear– pateix la coexistència d’un fill propi i un capatàs adoptat, mentre que un excapità de l’exèrcit investiga qui ha venut rifles als apatxes i ha causat la mort del seu germà. Aquí, el lligam del paisatge de New Mexico amb els personatges es posa en relleu a través de l’esplèndida fotografia d’exteriors en cinemascope de Charles B. Lang jr.
