Del 23 de setembre al 2 d’octubre del 2022. Aquestes són les noves dates del Clam, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, un certamen que afronta un any de total renovació començant per la direcció, amb el dramaturg i cineasta manresà Esteve Soler al capdavant. El festival canvia la primavera per la tardor per dos motius principals: «no coincidir amb el BCN Film Fest i el Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona D’A» que eclipsava «atenció i convidats, una circumstància de la qual ja eren conscients els promotors del certamen bagenc», apunta Soler. Però, també, «per aprofitar que les noves dates suposen l’inici de la temporada i, probablement, més oportunitat de tenir estrenes». No hi ha «dates fàcils», subratlla Soler, perquè «no hi ha dates lliures: així i tot, coincidim amb el final de Sant Sebastià i just abans de Sitges». Però, malgrat tot, «estem convençuts que aquest canvi en el calendari serà molt millor que mantenir el festival com fins ara», entre l’abril i el maig.

També entre les novetats del que serà la divuitena edició, el certamen incorporarà una tercera seu permanent, Sant Fruitós, poble convidat en la passada edició i amb un Teatre Casal Cultural adequat al cinema, explica Soler. El Clam, que va néixer a Navarcles el 2004, va obrir una nova etapa el 2017 amb el canvi de nom i sumant Manresa al projecte, a més d’estrenar la itinerància d’una tercera seu que, fins ara, ha anat canviant de població de la comarca.

Com ja va explicar a aquest diari quan es va fer pública la seva designació a la direcció, una de les línies mestres del nou enfocament de Soler passarà per un replantejament del funcionament: «anirem a buscar les pel·lícules, no esperarem que ens arribin» perquè, remarca, «la intenció del Clam ha de ser la de no renunciar als millors films de la cartellera. Evidentment amb rerafons social però buscant ser tan flexibles amb la temàtica com ho és Sitges». I per posar un exemple: «Nomadland i Parásitos entrarien perfectament en la programació». Soler és conscient, diu, que tot plegat «és un repte i no ho farem tot en una edició. Però l’exigència ha de ser màxima».

I per poder ser ambiciosos i convertir el Clam en un focus internacional del que es cou en cinema social, diu, es necessiten recursos econòmics, logístics i humans que és, precisament, la tasca a la qual Soler està dedicant més hores: «si es vol un festival professional i sòlid hem de sumar recursos privats, no només públics, i construir un certamen amb la implicació de tota la societat cinèfila de la ciutat: Del Cine Club als promotors del Fecinema». El Clam mantindrà, amb canvis, el concurs de curt i llargs i una de les línies programàtiques es vincularà més directament amb els guardonats amb els Premis d’Honor.

«Volem un festival social, no bonista i que no sigui avorrit»

Amb el model del festival South by Southwest (SXSW) d’Austin al cap, que uneix cinema, música, pensament i tecnologia -«un pla per a desenvoupar ben bé en quatre anys»-, Esteve Soler avança que una de les temàtiques del proper festival serà el que anomenta «Odissea femenina, les altres Nomadlands. El Clam s’ha de renovar, rejovenir i feminitzar, ser més cinèfil i més femení del que era. Volem un festival social, que no bonista, i, sobretot, que no sigui avorrit»