La impactant imatge d’una cinquantena de músics vestits de negre, junts i sense mascareta i perfectament col·locats, no deixa indiferent a ningú si tenim en compte el context de pandèmia en què la distància interpersonal i la prohibició de les aglomeracions estan més a l’ordre del dia que mai.

Com cada 1 de gener, la Unió Musical del Bages va donar la benvinguda, ahir, a l’any nou amb el concert de Cap d’Any, celebrat al teatre Kursaal.

Dirigit per Dídac Mirallas, el concert va començar amb una melodia suau que transportava el públic a paisatges alpins, on regna la pau i la serenitat. Mireia Subirana, directora de la Capella de Música de la Seu, va sortir abans de cada peça musical per explicar-la i indicar al públic què calia imaginar en cada moment.

D’aquesta manera, des de la platea del teatre manresà, el públic va viatjar dels paisatges alpins fins al pic de l’Everest, tot passant per altres indrets com les aigües del Danubi. La uniformitat dels instruments, les imatges projectades al fons de l’escenari i el joc de llums, que no van deixar d’acompanyar els músics en cap moment, facilitaven la tasca imaginativa encomanada al públic.

Cal no oblidar, però, que el concert es va fer durant les festes de Nadal. És per això que no hi van faltar les melodies més típiques d’aquesta festivitat: els valsos i les nadales. I no només això, sinó que, enmig del concert, tots els integrants de la banda musical van guarnir-se amb barrets, diademes i bufandes amb motius nadalencs. Aquest toc festiu va culminar amb una novetat important: la Unió Musical del Bages va fer sonar el conegut Bolero de Ravel, però versionat per la compositora Suzanne Welters, l’única representació femenina entre les més d’onze peces que van interpretar i que contenia uns tocs nadalencs.

Coreografies afegides

Van ser tres les ocasions que la música de la banda bagenca va ser acompanyada per unes quantes ballarines i un ballarí de l’escola de dansa Somnis de Moià.

Si semblava que ja no hi podria haver més persones dalt de l’escenari del Kursaal, encara hi van cabre els ballarins que, en un espai molt petit a davant de tot, van poder interpretar les peces musicals a través de diversos estils de ball com el clàssic i el contemporani.

Tot plegat, amb una emoció esbravada a causa de la situació actual dels contagis i de les restriccions d’aforament que van provocar que la Sala Gran del teatre Kursaal es veiés menys plena que de costum.