Els components
- Santi Arisa toca la bateria a Fusioon i alhora és el principal responsable de la gestió, la programació i l’organització de la carrera del grup. Abans de la creació del grup ja tenia una certa visibilitat musical pública perquè havia estat el cantant de diverses formacions musicals, entre elles l’Orquestra Maravella. Va aprendre a tocar la bateria com a autodidacte, i es va perfeccionar tocant-la en diversos conjunts d’entreteniment durant llargues estades a l’estranger. Després de l’experiència de Fusioon, Arisa participa en molts projectes musicals, com a bateria i com a cantant, que no va deixar mai de ser-ho, i desenvolupant una sòlida carrera com a compositor en diferents àmbits musicals que van des del jazz fins a la sardana, sense oblidar l’ampli ventall de les músiques pop-rock. A projectes com La Tribu, Pegasus, Lakatans, Sardanova, i la realització de músiques per a programes de televisió i bandes sonores de pel·lícules, s’afegeix una llarga llista de col·laboracions en concerts i enregistraments discogràfics de figures de renom nacional i internacional.
- Martí Brunet té dues grans passions: la música rock i la tecnologia, que des de molt jove s’esforça per unir. Aprèn a tocar la guitarra escoltant les novetats discogràfiques que aconseguia d’importació i comença a tocar en diferents conjunts rock del Bages, on coneix Santi Arisa i Manel Camp, amb els quals formarà el nucli inicial de Fusioon. Al llarg dels anys que va ser membre del grup, es va caracteritzar per les seves aportacions guitarrístiques, de clara derivació rock-blues i pel desenvolupament d’un so que tenia uns referents com la distorsió i efectes com el wha-wha, que caracteritzen el so de la música pop-rock internacional al començament dels anys setanta. En els anys posteriors a Fusioon, Brunet segueix els seus interessos d’unir tecnologia i música, i es dedica a explorar nous aparells electrònics i les possibilitats musicals ofertes pels primers ordinadors personals. També treballa com a productor discogràfic, i serà per molts anys el tècnic de so de l’Orquestra Swing Latino. Cal destacar una altra aportació important al llarg de la seva carrera: la creació del “Festival de Música, Cibernètica i Natura”, que entre els anys 1984 i 1990 es va fer al petit poble de Josa del Cadí.
- Jordi Camp és la imatge paradigmàtica d’una persona que dedica la seva vida a tocar música. Això pot ser una passió, però ser un músic professional és un treball que demana dedicació, paciència i constància, com un antic artesà que omple el seu temps en la realització d’objectes que coneix en profunditat i dels quals ha vist totes les fases d’elaboració. A la meitat dels anys vuitanta entra a l’Orquestra Cimarrón amb la qual, al llarg de gairebé vint anys, anima els balls a les places i als envelats de les festes populars de molts indrets de Catalunya. Posteriorment, es dedica a l’ensenyament musical en distintes escoles de música del Bages, segueix com a músic de sessió i alhora participa en distintes formacions jazz com el Manel Camp Trio i el Garrobé, Camp i Ribalta Trio, amb les quals realitza diverses produccions discogràfiques i encara hi continua vinculat.
- Manel Camp demostra una forta curiositat musical des de petit. A la inicial atracció pel piano s’hi afegeix l’interès per la composició i comença uns sòlids estudis musicals acadèmics que el porten a conèixer tècniques de composició contemporània de la mà de Joan Guinjoan. La descoberta del jazz i l’espontaneïtat comunicativa de les músiques pop-rock l’empenyen a buscar nous camins creatius, i amb l’amistat i les col·laboracions amb Santi Arisa i Martí Brunet comencen el projecte Fusioon. Quan s’acaba Fusioon, Manel té una maduresa musical reconeguda i serà demanat com a director musical de projectes artístics de destacades figures amb renom nacional i internacional. També li encarregaran la composició de bandes sonores de diverses pel·lícules i desenvoluparà una intensa carrera amb projectes d’àmbits musicals molt diferents, tant com a solista com en col·laboració amb altres músics, que el consolidaran com un referent musical. Tanmateix, el seu perfil no seria complet sense parlar del vessant didàctic, ja que va destinar molts anys de la seva vida a l’ensenyament de la música a diferents nivells i va arribar a ser cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya. En l’actualitat encara promou nous projectes musicals com el cicle “De Minorisa a Carst” que fa un repàs de la seva extensa trajectòria musical, de la qual l’exposició “Ressons de Fusioon” n’és un dels fruits.