«El Petit Príncep» es trasllada a una relectura adulta amb Quimet Plai Òscar Intente

Res no és casual en aquesta adaptació que demà, dijous, arriba a la Sala Petita del Kursaal (19 h) amb Intente i Pla a escena i amb la il·luminació -pensada com un personatge més- de Josep Maria Cadafalch, tècnic, també, del teatre manresà.

Saint Exupéry va dedicar El Petit Príncep a Léon Werth, el seu gran amic, un excombatent de la Primera Guerra Mundial, un vell pacifista, un jueu resistent que va ser perseguit pels nazis a França mentre l’autor escrivia El Petit Príncep als Estats Units. I Intente es va estrenar als escenaris interpretant el paper d’El Petit Príncep quan era un nen. Va tornar a portar el clàssic a escena, el 2004 i ara, novament, en una versió «destil·lada» que «sense tocar l’esperit vol aprofundir en la seva càrrega existencialista». Intente, que va remarcar les dificultats per fer teatre -«o et criden o el generes, i això és el que hem fet»- agraïa el «risc» contret pels teatres del país, com el Kursaal, per programar una obra que «no ha passat per Barcelona», que es va estrenar el novembre a Terrassa -gràcies a «l’empenta» de la programadora de Terrassa d’Arts Escèniques- i que ara en recull els fruits amb una gira, de moment, per set teatres.

Maria Pla va rebre l’encàrrec d’Intente -«per a ell El Petit Príncep era un referent»- i va concebre la feina dramatúrgica en eliminar tot el que no dirigís la mirada a «l’encontre d’aquests dos nàufrags». Era, remarcava, una segona lectura «adulta per anar al moll de l’os». Una posada en escena amb un cert aire «Beckettià», apuntava Intente, reflectit en «la trobada entre dos homes solitaris que es fan amics». Es tractava, subratllava Pla, de «treure a la llum la part més fosca» d’un text que, paradoxalment, un cop gratada la foscor, «també té una part molt lluminosa, que ens tranquil·litza: hem de confiar i buscar el pou per trobar l’aigua, sabent que en aquesta vida estem de pas, que algun dia marxarem i que el més important és fer el camí acompanyats». Consol i compassió en una lloa a l’amistat que van compartir Saint-Exupéry i Werth.

La «simplicitat» en l’escenografia (el cel, la terra, la nit i el dia) i en la il·luminació reforcen l’aposta escènica de Léon. Josep Maria Cadafalch explicava que, tècnicament, havia «jugat amb els climes per potenciar la pulsió del text». Una obra «d’actors», com explicava Entente i reafirmava Cadafalch per veure-la «com més a vora, millor». L’il·luminador també destacava la «delicadesa» per mostrar, a través de la llum, la foscor i els silencis, «les coses essencials que oblidem fàcilment» i la importància d’un teatre on «la imaginació» tingui pes.

Tot i que el text està basat majoritàriament en El Petit Príncep, també hi ha fragments, apuntava Pla, de Terra dels homes: «en el fons, Saint-Exupéry sempre va escriure el mateix llibre», reflexionava Entente. Sobre la vida i sobre seguir un camí. Com aquest homenatge a la vellesa en una obra que, també, «reivindica que en aquesta vida ets viu fins que mors».