Fa tot just un mes que Solsona acomiadava el seu Carnaval, però ahir la ciutat ja tornava a fer sonar les cançons més emblemàtiques de la seva festa preferida.

Va ser en el concert per recordar el mestre Joan Roure al Teatre Comarcal de Solsona, en el marc de l’Any Roure, que celebra el centenari del naixement del músic. Una commemoració que va arrencar l’any passat i que s’allargarà fins a l’octubre d’enguany.

Fa 100 anys que va néixer i 32 que va morir, però la figura de Roure és encara molt viva a la ciutat, sobretot pel que fa al patrimoni festiu local, i encara més si parlem del Carnaval.

L’acte, organitzat per la família de Roure, l’Orfeó de Solsona, l’orquestra Patinfanjàs, l’Escola Municipal de Música de Solsona (enguany batejada amb el nom de Joan Roure) i l’escola de música Àtic, va ser presentat i moderat per Elis Colell. Abans de cada peça musical, llegia les paraules que diverses personalitats de la ciutat havien escrit en memòria del músic homenatjat.

Així, van ser presents, indirectament, personatges com el músic solsoní Eduard Gener, els representants de l’associació de festes del Carnaval, la música i una de les organitzadores de l’acte, Anna Camps, i, fins i tot, l’alcaldessa Judit Gisbert, entre d’altres. Tots plegats en van destacar trets com la seva delicadesa, professionalitat i dedicació per la música. Però, sobretot, l’agraïment d’haver consolidat la cultura musical solsonina entre petits i grans i de generació en generació.

Les paraules de cadascun d’ells servien per donar pas a cada peça per recordar el mestre. D’aquesta manera, van sonar grans temes musicals del folklore solsoní: des de la cançó de la Cremada del Carnestoltes fins a la sardana de Solsona, tot passant per d’altres com ara els balls de gegants i cavallets, el Xut, un ball de bastons i un tema de caramelles.

Les petites explicacions de Colell servien per canviar ràpidament els integrants del concert a l’escenari, que s’anaven combinant , majoritàriament (a vegades també barrejats), entre els alumnes de l’Escola de Música Joan Roure i l’escola Àtic. I al darrere de l’escenari, diverses imatges antigues d’alumnes i músics solsonins. El passat i el present en un mateix espai i temps, i tots ells units per una mateixa figura: el mestre i músic Joan Roure.