Coincidint amb l’inici del curs escolar, el teatre Kursaal de Manresa programa El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai, una proposta teatral emotiva que reviu el cas del mestre català Antoni Benaiges i Nogués i els seus alumnes, nens i nenes de 6 a 12 anys, de l’escola del petit poble de Bañuelos de Bureba (Burgos). Per extensió, és un homenatge als mestres e la República, que van implementar propostes educatives renovadores i van ser represaliats pel franquisme.

Benaiges va arribar el 1934 a aquesta població castellano-lleonesa, on els burros eren el mitjà de transport i no hi havia electricitat, i el 25 de juliol del 1936, una setmana després de l’alçament militar, va ser afusellat. El seu nebot, el surienc Jaume Roigé Benaiges, diu que era «un home excepcional, dedicat en cos i ànima a l’ensenyament. El més llastimós és que el 25 de juliol ja hagués hagut de ser de vacances, però s’havia quedat a Bañuelos per una promesa».

La promesa era que portaria els seus alumnes a veure el mar que no coneixien, el mar del seu Mont-roig del Camp natal. «Però mentre preparava el viatge el van agafar, el van torturar i el van afusellar i ja no va poder complir la promesa. L’últim dels seus alumnes, a qui vaig anar a conèixer, ha mort enguany», relata el surienc, que, tot i que tenia 6 anys, recorda quan es va rebre a casa la notícia de la mort de l’oncle, per la carta d’un amic.

La història del jove mestre Antoni Benaiges hagués quedat possiblement en l’oblit, però durant l’exhumació de la fossa de La Pedraja, el 2010, el fotoperiodista Sergi Bernal, va topar-hi quan un veí li va dir: «Aquí debe estar mi maestro catalán». I ja només va caldre estirar el fil per arribar als quaderns que havien fet Benaiges i els seus alumnes. Perquè pocs mesos després d’arribar, el mestre va pagar de la seva butxaca una impremta Freinet i un gramòfon. I els alumnes van publicar les seves emocions, somnis i pensaments: «van començar a empoderar-se i explicar el seu punt de vista de l’escola, i el segon curs la progressió és espectacular fins arribar al quadern més conegut: El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca», remarca Xavier Bobés, creador de l’obra de teatre amb Alberto Conejero, i que l’interpreta juntament amb l’actor Sergi Torrecilla.

Conejero, que treballa des de la memòria històrica (La geometria del trigo, La piedra oscura) i Bobés, que investiga en la poètica dels objectes (Cosas que se olvidan fácilmente), van trobar l’oportunitat de portar aquest projecte a escena en la primera termporada de Carme Portacelli al TNC, on van estrenar el febrer. Per fer-ho han unit els seus dos universos, la poesia literària a partir dels escrits del mateix Benaiges i la poesia dels objectes, en què són claus la impremta i el gramòfon, i també la pissarra i la pantalla on es projecten dibuixos que s’animen i la creació de bodegons a les taules de l’escola.

Vincles familiars a Súria del mestre afusellat a Burgos

El mestre Antoni Benaiges encara té dos nebots: Elisa Benaiges Freixas, que viu a Mont-roig, i Jaume Roigé Benaiges, establert entre Barcelona i Súria, on va ser cap de manteniment de la mina 32 anys. La vila bagenca ja ha acollit l’exposició Desenterrant el silenci, que recull la feina de Sergi Bernal.