Els indis sioux van constituir la nació pèl-roja més important de les que habitaven les grans planes del nord-oest americà, en els actuals estats de Montana, les Dakotes i Nebraska. Estaven dividits en unes quantes tribus, com els lakotes, els santee, els yankton i els tetons. Vivien en poblacions que acostumaven a seguir els ramats de bisons, animal bàsic en la seva alimentació i del qual aprofitaven la pell per abrigar-se i construir els seus habitatges, encara que també cultivaven el moresc i pescaven en llacs i afluents del Missouri. Se solien reunir a l’estiu al que s’anomenava Consell dels Set Focs. Allí ballaven la dansa del sol i escoltaven les profecies dels seus homes sants.
Així com els apatxes i els comanxes, gent de les terres àrides del sud, feien la guerra de guerrilles, els sioux gosaven combatre a camp obert, basant-se en el seu nombre a la batalla i en uns caps guerrers amb coneixements de les tàctiques militars, homes com Crazy Horse (Cavall Boig), Red Cloud (Núvol Vermell) i Sitting Bull (Bou Assegut). Els seus enfrontaments amb els soldats blaus van ser a conseqüència de la construcció del ferrocarril, que va propiciar les brutals matances de bisons, i la invasió del territori de les Muntanyes Negres, lloc religiós per als sioux, per part de l’onada de buscadors d’or. La seva gesta més famosa va ser la victòria de Little Big Horn els 25 i 26 de juny del 1876, quan un exèrcit de més de 3.000 sioux i cheiens va massacrar el 7è de Cavalleria de George Armstrong Custer, aprofitant que l’ambiciós tinent coronel –sembla que volia aspirar a la presidència de la nació– es va creure amb força suficient per atacar un enemic més nombrós i molt ben dirigit, sense esperar reforços dels generals Terry i Gibbon.
Aquesta batalla de Little Big Horn ha estat representada en el cinema en diverses ocasions. Cal destacar-ne dues d’ideologies ben diferents. Van morir amb les botes posades (1941), de Raoul Walsh, presenta un Custer, interpretat per Errol Flynn, amb les característiques típiques de l’heroi americà: individualista, poc amant de la disciplina, arruixat i temerari. Tanmateix, el veritable Custer tenia el seu costat fosc: vanitós, envejós, egoista i capaç de sacrificar els seus homes per pujar esglaons en la carrera militar. Malgrat la mitificació del personatge, el film d’en Walsh és un prodigi de posada en escena; la batalla final, una exhibició, i el comiat entre Custer i la seva dona Libby, una mostra de romanticisme tenyit d’un mal averany. Ben diferent és Petit gran home (1970), d’Arthur Penn, narrat en clau tragicòmica, i on la figura de Custer és tractada de forma paròdica com un fatxenda honoris causa.
El film que millor retrata els costums i la vida quotidiana dels sioux potser seria Un home anomenat Cavall (1970), d’Elliot Silverstein, en el qual un lord anglès caçador en territori de les Muntanyes Negres és capturat pel gran cap Manu Tupou i destinat a servir d’esclau a una vella squaw. Quan, després d’un atac dels xoixons en què demostra el seu valor, Lord John Morgan demana ésser admès com a membre de la tribu, assistim a la impressionant escena del Jurament al Sol, on el candidat ha de patir una dolorosa prova iniciàtica, penjat amb ganxos a la pell.
Finalment, Ballant amb llops (1990), de Kevin Costner, és a la vegada un apropament i una elegia a la forma de vida de la comunitat sioux. Parlada en bona part en llegua lakota, segueix les passes del desenganyat tinent John Dumbar, quan deserta del lloc militar, havent patit totes les misèries de la Guerra Civil, i se’n va a viure amb els sioux, tot cercant naturalesa i llibertat.
