L'escriptora Eva Baltasar ha guanyat avui el Premi Llibreter, que atorguen les llibreries de Catalunya a una obra publicada, per la novel·la «Permagel», en el segell de Club Editor, on relata la peripècia d'una dona que «té el desig de viure intensament i captar el sentit de la vida».

En l'apartat d'Altres Literatures, el guardó ha recaigut en «Teoria general de l'oblit», de l'angolès José Eduardo Agualusa, editat per Edhasa (castellà) i Periscopi (català), mentre que el Llibreter al millor àlbum il·lustrat ha estat per a «Frank. La increïble història d'una dictadura oblidada», de Ximo Abadia, publicat per Dib-buks (castellà i català).

En la nova categoria de Literatura Infantil i Juvenil de Literatura Catalana, l'obra premiada ha estat «No llegiré aquest llibre», de Jaume Copons i Òscar Julve, editat per La Galera, i en Literatura Infantil i Juvenil d'Altres Literatures -també nova- el llibre escollit ha estat «La mona de l'assassí», de Jakob Wegelius, editat en castellà per SushiBooks i per Viena Edicions en català.

D'una altra banda, s'ha fet públic que el VII Memorial Pere Rodeja, que distingeix la feina d'una persona o una entitat que destaca per la divulgació de les activitats dels llibreters, ha recaigut en la llibretera Montse Porta, de la barcelonina Jaimes, i en la periodista, traductora i filòsofa Valèria Gaillard.

La presidenta del Gremi de Llibreters, Maria Carme Ferrer, ha destacat que en aquesta edició s'ha ampliat el nombre de distincions, perquè «deixàvem fora als adolescents que llegeixen», i no ha obviat que el Llibreter actualment suposa per a qui el guanya «una repercussió important».

Eva Baltasar, que ha guanyat el premi per unanimitat del jurat per una «obra valenta, desinhibida i arriscada», en declaracions als periodistes s'ha mostrada sorpresa i ha reconegut que quan li van trucar per comunicar-l'hi va pensar que era rar «perquè no havia concursat».

Però ha mostrat el seu agraïment per venir d'un «col·lectiu que llegeix, que recomana i que tenen contacte directe amb els lectors», i sobre la seva història ha sostingut que potser el que més agrada a les persones que s'han enfrontat al seu text és «la mirada poètica». «De fet -ha prosseguit- el que més he treballat és la manera de dir la història, però vinc de la poesia i no sé escriure d'una altra manera».

Preguntada sobre si l'èxit de «Permagel» li pot influir amb vista a altres novel·les que té previst escriure, ha assenyalat que «seguiré fent-ho com només sé fer-ho, igual com faig els poemes, primer de cop, i després ja vaig mirant el ritme i fins i tot em llegeixo les frases en veu alta».

L'angolès José Eduardo Agualusa ha recordat que la seva novel·la «Teoria general de l'oblit» tracta sobre un tema «molt actual i del que fa falta debatre com és el de la construcció de murs», així com del perdó.

Respecte al seu pròxim llibre, ha indicat que està a punt de publicar «La ciutat dels somiadors involuntaris», un text que part d'una situació real, del naixement d'un moviment democràtic a Angola, que travessa amb una antiga preocupació que té sobre la son, «tant vist com un ideal, com el relacionat amb el de dormir».

Ximo Abadia, autor de «Frank. La increïble història d'una dictadura oblidada», ha assenyalat que es tracta d'un projecte molt personal sobre una recerca que ens havien negat durant quaranta anys de la nostra història, perquè havíem normalitzat la dictadura, i li volia aportar a la gent més jove.

Jaume Copons, autor amb Òscar Julve, de «No llegiré aquest llibre», ha rememorat el moment en el qual es va presentar el llibre, la tardor passada, «quan el país estava fet una merda i nosaltres també», i ha reconegut que en veure a la resta dels premiats s'ha sentit «súper relaxat, perquè tenia molta por que els altres llibres fossin horrorosos, d'un exconseller o del Basté».

A través d'un vídeo, ha mostrat el seu agraïment pel premi l'escriptor Jakob Wegelius, autor de «La mona de l'assassí».