Els magatzems Urmu de Manresa, un dels establiments més tradicionals del nucli històric de la ciutat, obriran avui al públic amb la imatge renovada i amb la meitat d'espai. La clàssica botiga de roba, que deu el nom a la seva doble façana als carrers Urgell i Muralla, concentra a partir d'avui la seva activitat a la finca del carrer Urgell. Els propietaris del negoci posen a lloguer el local de la Muralla. D'aquesta manera, l'establiment redueix els seus generosos 430 metres quadrats de superfície de venda a la meitat, en un espai amb un mobiliari modernitzat i una imatge més d'acord amb els temps d'avui. Amb tot, la botiga conserva el terra de panots, les llosetes de ciment de les voreres, un dels senyals distintius d'un establiment que en el passat havia acollit un magatzem de gra.

Ahir, la família Sitjas Serra feia els darrers retocs a una renovació amb la qual espera oferir "un millor servei al client". L'enorme superfície que ha ocupat Urmu durant més de setanta-cinc anys era avui "espai desaprofitat", diu Joan Sitjas, al capdavant, amb la seva germana Emma, de la tercera generació del negoci. La família feia temps que projectava una remodelació dels magatzems, després de més de tres dècades sense retocs rellevants. Expliquen que la crisi, però, ha fet ajornar uns canvis que ara es veuen adients.

"Convenia canviar les instal·lacions, i la imatge que donava la botiga era, més que antiga, vella", expliquen Joan i Emma Sitjas. "Si volíem continuar, ho havíem de fer", assegura el pare, Josep Maria Sitjas, el qual, amb la seva esposa, Maria Rosa Serra, va prendre el relleu del fundador, el 1940, de l'empresa, Joan Serra Llobet, traspassat el 2005, poc després de la jubilació de Josep Maria Sitjas.

Tot i el canvi d'imatge, Urmu continuarà fidel al seu estil de negoci, adreçat a un públic madur, amant dels gustos "semiclàssics", apunta Joan Sitjas. Per a Urmu, les grans franquícies no són competència. La moda de l'últim quart d'hora és indiferent a una botiga que ven teixits "de confecció nacional" a una clientela molt conreada i també provinent "de la comarca". La proximitat de la parada d'autobusos de la plaça Valldaura esdevé així un avantatge comercial, diu Emma Sitjas. El públic d'Urmu, "de senyor i senyora jove en amunt", apunta Emma Sitjas, vol ser atès al mostrador sense entretenir-se a regirar prestatges i penja-robes. "Aquí fem atenció al client, venda de comerciant. No és una botiga d'entrar i agafar-te tu les peces. Nosaltres assessorem, i al públic de sempre ja li coneixes els gustos", explica Joan Sitjas.

Fins fa quatre anys, el negoci venia també a l'engròs a la rodalia de Manresa. Paradoxalment, aquell model de proximitat, avui que la proximitat està de moda, "s'ha mort", afirma Josep Maria Sitjas.