La jutgessa del jutjat de primera instància número 3 de Manresa ha emès una resolució que requereix al president de la junta directiva de l'Associació de Veïns del barri de la Rampinya de Sallent que convoqui una assemblea general extraordinària de socis de l'entitat per oferir-los «informació completa i detallada sobre l'estat actual del conflicte relatiu a la muntanya de residus del Cogulló i, particularment, dels corresponents procediments judicials en curs, amb la finalitat de poder prendre les decisions sobre la qüestió que es considerin més convenients», segons l'escrit judicial al qual ha tingut accés Regió7.

Segons la resolució de la jutgessa, aquesta assemblea hauria de convocar-se, previsiblement, divendres de la setmana que ve, quan encara faltaran uns dies per a la data límit del 30 de juny que obliga ICL a aturar els abocaments del Cogulló. Això obre una porta perquè, si s'escaigués, els socis de l'associació de la Rampi-nya disconformes amb l'actitud bel·ligerant de la junta de l'associació amb el runam poguessin reorientar el posicionament de l'associació de veïns, un fet que podria ser decisiu en la resolució de l'ajornament dels abocaments reclamat per l'empresa minera.

La decisió judicial és conseqüència de la reclamació via judicial que va fer un veí del barri, José María Sánchez, incorporat a la junta de l'associació el juny 2014 i que des de final d'aquell any reclama la convocatòria d'una assemblea general per debatre sobre la posició de l'associació en la qüestió del Cogulló. Sánchez assegura que la seva motivació és «que hi hagi diàleg entre l'associació i la mina, perquè si no n'hi ha no hi ha cap solució i el que s'ha de buscar és que tothom en surti beneficiat». Sánchez es pregunta: «què hi guanyarien els veïns, amb el tancament de la mina o no permetent que es continuï l'activitat al Cogulló?».

El desembre del 2014, Sánchez ja va aconseguir que vint-i-tres veïns del barri signessin la seva reclamació al president de l'associació, Benet Vendrell (que va assumir provisionalment el càrrec aquell mateix any després de la mort del fins aleshores president, Josep Esteve), perquè convoqués l'assemblea. En no rebre resposta, Sánchez va fer una nova petició, ja per via judicial. Vendrell va convocar-lo, però no a una assemblea, sinó a una reunió de la junta, el febrer del 2015, en què «em van insultar i em vaig sentir humiliat. Fins i tot vaig tenir por de sortir-ne agredit», explica Sánchez.

El jutjat de Manresa considerava suficient aquesta convocatòria, però Sánchez va apel·lar a l'Audiència Provincial de Barcelona, un recurs que va ser estimat el mes de febrer passat. Sánchez basava la seva reclamació en els mateixos estatuts de l'associació, segons els quals la convocatòria de l'assemblea general extraordinària és obligatòria quan, entre altres supòsits, formulin la petició com a mínim una cinquena part dels socis mitjançant un escrit al president (com era el cas, pel fet que l'associació està integrada com a màxim per un centenar de socis, ja que Sánchez assegura que el cens no està actualitzat). Resolt el recurs d'apel·lació, el jutjat de Manresa obliga a convocar, ara sí, l'assemblea de socis, que s'haurà de celebrar, segons consta a la resolució judicial, a l'ajuntament de Sallent «el primer divendres hàbil posterior als 15 dies següents a la data de recepció del requeriment, a les 20.30 h en primera convocatòria i a les 21 en segona convocatòria». La notificació judicial porta data d'1 de juny.

El badaloní José María Sánchez, que explica que va arribar al barri de la Rampinya aconsellat pels seus fills buscant un canvi d'aires que fos bo per a la seva salut, assegura que entre els veïns de la Rampinya «hi ha molt desconeixement del plet, i no els convoquen per explicar-los res». «A mi no em paga la mina», afirma, «ni vull parlar amb ells ni amb Promineria. No vull cap benefici, el que vull és tenir la satisfacció d'ajudar els miners i que els veïns s'adonin de qui tenen a la junta». Segons Sánchez, «vivim en un barri fantasma per culpa de l'associació. El president no ha fet res pel barri i quan s'acabi el litigi de la mina en marxarà».

Sánchez diu que «jo no ho buscava, però les dates de la resolució judicial coincideixen en aquests dies en què s'ha de decidir sobre el Cogulló, i entenc que els miners vegin el meu cas com una possible solució al conflicte». El veí, que afirma que el litigi ja li ha costat «uns milers d'euros», no viu des del setembre passat a la Rampinya, però assegura que renovarà el seu contracte de lloguer al barri el proper mes de juliol.

Ahir no va ser possible per a aquest diari contactar amb el president de la junta de l'associació ni amb la seva representació legal.