El Govern crearà nous impostos per obtenir 2.100 milions per a pensions

«Les previsions per als anys 2018 i 2019 incorporen l'impacte de noves figures tributàries, plantejades en el marc del Pacte de Toledo, que permetran compensar el cost de les mesures a adoptar en matèria de pensions, incrementant la recaptació prevista en 600 milions d'euros el 2018 i en 1.500 milions addicionals el 2019», es pot llegir en el nou programa d'estabilitat remès per l'executiu a Brussel·les dilluns passat.

El document també informa la Comissió Europea que si s'aproven els Pressupostos de l'Estat, entraran en vigor les mesures en matèria salarial i d'ocupació pública pactades pel Govern i els sindicats per al període 2018-2020 -que preveu una alça d'entre el 6,1% i el 8,79%-, la rebaixa de l'IRPF en els trams de renda més baixos i la puja de les pensions.

Aquest creixement passa per una pujada de les pensions mínimes a l'entorn del 3% durant el 2018, un increment de quatre punts percentuals de la base reguladora de les pensions de viduïtat i la revaloració durant el 2018 i 2019 de totes les pensions, un 1,6% i un 1,5%, respectivament.

L'increment de les pensions per sobre del previst en el projecte de pressupostos suposa un cost addicional de 1.522 milions d'euros, segons quantifica el Govern en el document remès a Brussel·les.

Per sufragar aquesta pujada addicional, l'executiu plantejarà l'adopció de «noves figures tributàries» en línia amb les iniciatives enquadrades en la cooperació tributària europea, que permetran incrementar la recaptació en 600 milions d'euros el 2018 i en 1.500 milions addicionals el 2019.

En particular, planteja la creació aquest mateix any d'un nou impost sobre determinats serveis digitals que seguirà els principis recollits en la proposta de directiva presentada per la Comissió Europea el 21 de març. Segons l'executiu, l'objectiu d'aquest impost és «superar les deficiències» dels sistemes fiscals actuals i aconseguir que les grans empreses de l'economia digital tributin allà on es crea el valor afegit.

Les noves figures tributàries aportaran un import addicional d'uns 2.100 milions d'euros, inferior als prop de 3.300 milions d'euros que suposarà el cost de la pujada, i se sumaran a un nou crèdit de l'Estat superior als 15.000 milions d'euros.

Rescat d'autopistes

D'altra banda, el Govern calcula en 1.800 milions d'euros el cost del rescat de les nou autopistes fallides que està afrontant aquest any, segons s'indica en l'actualització del Pla d'Estabilitat enviat a Brussel·les. Aquesta estimació suposa una rebaixa del 10% respecte a la de 2.000 milions realitzada en l'anterior pla, el remès la tardor passada.

Així mateix, l'Executiu indica que preveu atendre gran part d'aquest impacte del rescat a les arques públiques amb els 1.000 milions d'euros que confia obtenir amb la relicitació de les autopistes, per tornar a cedir la seva explotació a empreses privades, prevista a la segona meitat de l'any.

El cost que el rescat suposa a l'Estat correspon al pagament de l'anomenada responsabilitat patrimonial de l'administració (RPA).

Es tracta d'un concepte recollit en els contractes de concessió per a aquests supòsits pel qual s'ha de pagar a les empreses actualment concessionàries de les vies per la inversió que van realitzar en la seva construcció i que encara no havien recuperat mitjançant el cobrament de peatge.

L'Executiu rebaixa aquesta factura mentre que el sector i els fons creditors de les autopistes mantenen que puja a 4.000 o 4.500 milions d'euros. El Govern ha de calcular i pagar la RPA de cadascuna de les nou autopistes en els sis mesos posteriors a la resolució de cada un dels seus actuals contractes de concessió.

Mentre treballa per rescindir aquests contractes, l'Executiu està assumint les vies per tal que es mantinguin en servei per als usuaris.