El Govern espanyol vol que els consumidors de gas continuïn assumint el cost del manteniment del projecte Castor el pròxim 2019 malgrat les sentències del Tribunal Constitucional i del Suprem que anul·len i reverteixen els pagaments anteriors.

Segons l'esborrany de l'ordre de peatges i cànons del sistema gasista per a l'any vinent que el ministeri per a la Transició Ecològica ha sotmès a consulta pública amb la previsió d'aprovar els pròxims dies, Enagás Transporte serà retribuïda per aquest concepte amb 8,73 milions d'euros i, a més, percebrà la mateixa quantitat anual pel 2017 i el 2018. Una xifra que suposa pràcticament la meitat dels 15,72 milions que va ingressar anualment el 2015 i el 2016. L'executiu ho justifica per «evitar l'abandonament incontrolat de la instal·lació».

El grup ciutadà Cas Castor ha denunciat la «irresponsabilitat» de la mesura.

Enagás Transporte, que ja va percebre un total de 33 milions d'euros pel manteniment i la hibernació de les instal·lacions del projecte Castor durant el desembre del 2014 i els dos anys següents, liquidacions que estan sent revisades d'ofici per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), tornarà a cobrar per aquestes tasques.

Aquesta és la intenció del ministeri per a la Transició Ecològica, que ara s'encarrega d'aprovar les ordres de peatges i cànons que carreguen anualment sobre la factura dels consumidors els costos del sistema gasista.

Si finalment l'ordre acaba sent aprovada els pròxims dies, de poc haurà servit la sentència de fa un any del Tribunal Constitucional -esperonada per un recurs del Govern, el Parlament i el Grup Socialista al Congrés- que anul·lava els pagaments, tant per amortitzar el crèdit que va permetre pagar els 1.350 milions d'euros a l'exconcessionària Escal UGS, en mans de Florentino Pérez, com els costos de manteniment pagats a l'empresa filial d'ACS i a Enagás.

Tant al preàmbul com a la disposició addicional primera de l'esborrany d'aquesta ordre, el govern espanyol apel·la al reial decret 13/2014 d'extinció de la concessió, declarat parcialment inconstitucional, per justificar la mesura.

Més enllà de tornar al conegut argument que el Constitucional només qüestionava el tipus de norma, perquè no s'havia justificat la seva necessitat extraordinària i urgent, addueixen que la sentència no va anul·lar els apartats de les disposicions transitòries en les quals es reconeixia el dret de l'exconcessionària a percebre el manteniment fins a la data de traspàs de les instal·lacions i així com el fet que Enagás acabaria assumint-ne les instal·lacions.

També remet a la Llei d'Hidrocarburs, que reconeix la retribució per a les activitats regulades, que es van reconèixer a Escal UGS, també a Enagás. «Així mateix, i amb l'objectiu d'evitar l'abandonament incontrolat de la instal·lació, es considera peremptori dotar l'empresa responsable de l'administració de les instal·lació amb els mitjans econòmics necessaris per a la seva supervisió, operació i control que garanteixin la seguretat de la instal·lació per a les persones i el medi ambient».

Així, i dins de l'articulat de l'ordre, la disposició addicional primera prescriu que s'aboni a Enagás Transporte aquests costos «amb càrrec als ingressos per peatges i cànons del sistema gasista». Uns costos, precisa, que s'hauran de justificar mitjançant una auditoria i «es determinaran amb caràcter definitiu per ordre de la ministra per a la Transició Ecològica, amb un informe previ de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència». L'import inclouria, com a cost addicional, el benefici industrial i, en cas de subcontractació, les despeses de gestió i administració.

Segons consta a la norma, per fixar la quantitat a retribuir, Enagás Transporte haurà de remetre al ministeri abans del 31 d'octubre de cada any, i a partir d'aquest pròxim 2019, el pla de costos estimats per a l'exercici següent. L'empresa haurà d'acompanyar aquest document d'una memòria explicativa sobre les actuacions que ha de fer en virtut del decret d'extinció de la concessió, així com de l'estat dels principals elements de la instal·lació, «amb especial atenció als elements crítics per a la seguretat de les persones, béns i del medi ambient».