Consumisme sense límits. Sembla que aquest s'ha assumit com un requisit indispensable per celebrar el Nadal. A l'Estat espanyol cada habitant haurà gastat, de mitjana, entre 300 i 400 euros. La publicitat pren un paper encara més protagonista dintre la societat del que és habitual, amb les seves promeses de felicitat mitjançant l'acumulació d'objectes com més millor. Els carrers s'omplen de gent comprant, en una voràgine que sol oblidar qüestions com la creativitat en els regals, la justícia social i mediambiental o la igualtat entre gèneres a l'hora de fer la tria. És així com no tan sols s'incita al consum desenfrenat, sinó que, sota l'arbre de Nadal, s'hi solen trobar articles fruit de l'explotació laboral i que promouen situacions de discriminació.

Malbaratament energètic. Amb l'arribada del desembre, les ciutats es cobreixen de llums de Nadal. A Barcelona, per exemple, ocupen més de 100 quilòmetres de carrers. En el cas de Manresa, les decoracions s'han quadruplicat, s'ha passat de tenir un milió de punts led l'any passat als quatre d'enguany. Això ha comportat que es dobli el pressupost dedicat als llums de Nadal, que suma uns 50.000 euros en total. Pel que fa a les llars, augmenten el consum energètic el 30% de mitjana. Aquestes dades es contraposen a les que parlen sobre l'augment de la pobresa energètica: 1 de cada 10 persones no pot escalfar la llar, el que es calcula que provoca unes 7.000 morts l'any.

Privatització de l'espai públic. Construccions nadalenques, estands publicitaris? per aquestes festes és habitual veure com la vida quotidiana als carrers es veu arraconada per promocionar el consum. Un exemple d'això és com, sense cap consulta a la població, l'Ajuntament de Manresa ha decidit instal·lar a la plaça de Sant Domènec, amb el suport dels comerços, una pista de gel d'enormes dimensions (30x10 metres). La pista no només obstaculitza l'accés a la plaça, sinó que també l'envaeix de publicitat del BBVA, una de les entitats bancàries que més famílies ha desnonat de casa. El cost inicial de la construcció és de 70.000 euros, al qual cal afegir el cost setmanal d'un miler d'euros per l'impacte energètic que genera (15.300 kw/h). Es tracta d'una iniciativa que no respon a cap necessitat real de la ciutat, sinó que vol imitar el Nadal tal com ens arriba en les produccions culturals de països de clima més fred. Els set euros que costa l'entrada, però, tampoc no permet a tothom accedir-hi.

Males condicions laborals. El pic de contractació que es genera per la campanya de Nadal es cobreix en la seva majoria a través d'ETT, aprofitant la taxa d'atur per generar llocs de treball precaris, mal pagats i en els quals no es compleixen els drets laborals.

Entre els preparatius i les celebracions, l'alegria i l'estrès tan típics d'aquestes dates, cal trobar un moment de calma per pensar com volem celebrar el Nadal: quines coses maques ens aporta, però quines altres de negatives ens està empenyent a reproduir. I si els esforços de les administracions públiques s'estan dirigint on realment cal.