El ritme de creixement de la majoria de les principals economies mundials s'està afeblint, segons ha advertit l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que alerta de la desacceleració particularment intensa als EUA, Alemanya i Regne Unit, mentre que els senyals de deterioració semblen remetre a França i Espanya. En aquest sentit, la lectura de gener de l'índex compost d'indicadors líders (CLI) per a Espa-nya va repetir els 99,34 punts del mes anterior, i posa fi així a dotze mesos consecutius de caigudes d'aquest indicador dissenyat per anticipar els punts d'inflexió de la tendència de l'activitat econòmica en un període de sis a nou mesos.

En la seva última actualització de les seves perspectives de creixement econòmic, l'OCDE ja va destacar que Espanya manté un creixement netament positiu, i va subratllar que «està resistint la tempesta millor que Itàlia o Alemanya». A nivell general, la dada composta dels indicadors líders per al conjunt de les economies de l'OCDE es va situar el gener en 99,1 punts, un descens de 0,11 punts respecte de la lectura del mes anterior i compatible amb una «pèrdua de l'impuls de creixement».

Entre les grans economies de l'OCDE, el deteriorament més acusat va correspondre als EUA, amb la pèrdua de 0,23 punts, fins a 99 enters; a Alemanya la dada es va situar en 99,4 punts, 19 centèsimes menys que el desembre, i al Regne Unit va retrocedir a 98,4 punts, 0,17 punts menys, la qual cosa en els tres casos representa pèrdua de l'impuls de creixement econòmic. Per la seva banda, la dada de França a penes va cedir 0,03 punts, fins als 99,1 enters, oferint «signes d'estabilització de l'impuls de creixement», mentre que en el cas d'Itàlia el deteriorament observat es va moderar a 9 centèsimes, fins als 99,2 punts, però encara oferint signes de fatiga del creixement.

D'altra banda, i segons Boomberg Economics, la forta pèrdua de potència de l'economia mundial fins al 2018 ha deixat com a resultat el ritme d'expansió més feble des de la crisi financera global fa una dècada. El nou rastrejador del PIB situa el creixement mundial en 2,1% sobre una base anualizada intertrimestral, per sota del prop de 4% a mitjan any passat. Si bé existeix la possibilitat que l'economia trobi un punt de suport i aturi la desacceleració, «el risc és que l'impuls a la baixa sigui autosuficient», segons els economistes Donen Hanson i Tom Orli.

Amb tot, la decisió de la Reserva Federal d'aturar les seves alces de taxa d'interès, la treva comercial entre els Estats Units i la Xina i la disminució dels xocs que van afectar Europa el 2018 poden significar que l'estabilització està molt a la vora. Altres autoritats monetàries també han pres la iniciativa, com el Banc Central Europeu, que la setmana passada va anunciar noves mesures per ajudar l'economia a superar la feblesa actual.

Més enllà del pessimisme, autoritats del BCE insisteixen que la zona de l'euro està experimentant una desacceleració, no una recessió. «Encara veiem un sòlid creixement econòmic, tot i que menys fort que abans», va asse-nyalar Benoit Coeure, membre del comitè executiu de l'entitat, en una entrevista concedida al diari italià Corriere della Sera i publicada ahir. «La inflació trigarà més a aconseguir el nostre objectiu, però l'aconseguirà. Estem reaccionant als esdeveniments que hem vist fins ara».

Recentment hi ha hagut una modesta recuperació d'algunes xifres econòmiques, encara que és difícil ignorar certes decepcions. Dades sobre les vendes minoristes als EUA que es divulgaran aviat seran seguides de prop per veure si hi ha un repunt després de la caiguda més gran en gairebé una dècada registrada el desembre. La setmana passada, els EUA va reportar que l'ocupació va anotar el menor creixement en més de dos anys. És possible que hi hagi factors únics als quals apuntar, però la magnitud del resultat posa en el tapet la idea que l'economia va perdre força. Aquesta setmana, la Xina estarà en el centre d'atenció ja que revelarà informació sobre vendes minoristes, inversió, crèdit i producció industrial. Ahir, Turquia va reportar dades que mostren que cau en la seva primera recessió en una dècada. A Alemanya, la producció industrial va caure inesperadament el gener, encara que una gran revisió a l'alça va anul·lar part del pessimisme. Tot i així, un índex de manufactura apunta a una caiguda prolongada i la producció ha registrat disminucions interanuals tres mesos consecutius.