El ministeri d'Igualtat sosté que el reial decret llei de mesures urgents per garantir la igualtat entre dones i homes en l'ocupació «és perfectament constitucional». Aquesta iniciativa inclou l'ampliació del permís per paternitat a vuit setmanes el 2019, 12 el 2020 i 16 el 2021, i així equiparar-lo al de maternitat.

Així ho van recalcar fonts governamentals a Europa Press, després que el Congrés hagi demanat un informe jurídic sobre aquest decret llei davant els dubtes de constitucionalitat plantejats per Ciutadans.

La norma, l'entrada en vigor de la qual és prevista per a l'1 d'abril, no ha pogut ser qualificada per la mesa de la cambra baixa, que es tornarà a reunir avui per examinar el dictamen dels lletrats.

«Demà [avui per al lector] veurem que és perfectament constitucional», van incidir aquestes mateixes fonts del Govern. Segons van explicar a Europa Press, abans d'aprovar el decret llei al Consell de Ministres es van fer les consultes pertinents a l'Advocacia de l'Estat, que no va expressar dubtes sobre això.

Per al representant de Ciutadans a la mesa del Congrés, Nacho Prendes, el decret llei del Govern al·lega que modifica la Llei Orgànica d'Igualtat del 2007 i la legislació prohibeix que les lleis de rang orgànic puguin ser modificades per una norma extraordinària com el decret llei .

No obstant això, fonts del Govern han recalcat que el decret llei «no toca» el rang orgànic de la norma i, per això, ha defensat la seva validesa. «I demà [per a avui] es veurà», van reiterar aquestes fonts, en referència a la reunió de la mesa de la cambra baixa prevista avui per examinar el dictamen dels lletrats.

Els lletrats hauran d'examinar si aquests canvis afecten el caràcter orgànic de la Llei d'Igualtat o només es refereixen a aspectes ordinaris de la norma, i al final emetran un dictamen les conseqüències del qual no són clares. Segons Ciutadans, el decret podria decaure si els lletrats conclouen que hi ha una clara inconstitucionalitat, mentre que fonts del PSOE al·leguen que és impossible que la mesa de la cambra n'impedeixi la tramitació.

Fonts parlamentàries van precisar a Europa Press que només una inconstitucionalitat flagrant podria arribar a aturar el tràmit de la convalidació del decret llei, ja que les competències de la mesa de la Diputació Permanent són molt limitades.

A priori, el criteri és que, si hi ha dubtes d'interpretació que exigirien moltes explicacions, la constitucionalitat o no d'una norma no l'ha de resoldre al Congrés, sinó el Tribunal Constitucional, que és l'òrgan adequat per a això. I els grups sempre poden recórrer al Tribunal Constitucional.