El 37% de les persones desocupades amb experiència laboral, més d'un milió de persones, que són inscrites en el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), no percep cap mena de prestació per desocupació, segons es desprèn de l'estudi «Mercat de treball i protecció per desocupació» realitzat per CCOO.

Des del 2009, quan només el 17% dels aturats no tenia cap mena de prestació per desocupació, la xifra ha augmentat de 21 punts percentuals. Així, el sindicat creu que, encara que des del 2015 s'ha anat reduint aquest percentatge, «encara és urgent prendre les mesures necessàries per millorar la cobertura i protegir les persones sense ocupació».

En aquesta línia, advoca tant per millorar les prestacions com per posar en marxa una prestació d'ingressos mínims que protegeixi les persones que han esgotat la desocupació i que no aconsegueixen tornar al mercat de treball.

En l'actualitat, tan sols el 58,2% dels aturats inscrits van percebre una prestació per desocupació. CCOO ha remarcat que fins al moment no s'han pres mesures legislatives per millorar la protecció de les persones sense ocupació, per la qual cosa «l'increment de la cobertura es deu a la reducció del nombre de persones sense protegir».

Per al sindicat, encara que és destacable que en els últims anys s'ha incrementat a poc a poc la taxa de cobertura de les persones desocupades, encara existeix una important diferència quan es compara amb les dades del 2009, quan gairebé el 80% de les persones desocupades percebien prestacions per desocupació. En total, el nombre de persones beneficiàries de prestacions per desocupació es va reduir el 3% el 2018, amb prop de 59.000 beneficiaris menys. L'estudi també destaca que el període mitjà reconegut als beneficiaris de prestacions contributives és de 13,44 mesos.

Per sexe, el període voreja els 13,02 mesos en el cas dels homes i els 13,85 mesos en el cas de les dones. El 25,8% dels beneficiaris tenen reconeguda la durada màxima de la prestació contributiva de dos anys, mentre que el 19,8% del total té reconeguda la durada mínima de quatre mesos, després d'haver cotitzat un any. El 2018, el 56% dels beneficiaris percebien prestacions assistencials, enfront del 44% dels perceptors de les contributives.

L'any 2008, en el primer cas el percentatge vorejava el 65%, mentre que tan sols el 35% de les persones percebien una prestació assistencial. La despesa en prestacions es va incrementar el 2,1% el 2018, especialment el que corresponia a la prestació contributiva (7,3%). Així, la despesa mitjana per beneficiari es va situar en els 854,8 euros al mes. Per part seva, el de la prestació contributiva va superar els 830 euros. Pesi a l'increment, Comissions Obrereres ha recordat que la quantia mitjana encara és el 3% inferior a la registrada abans de la reforma laboral del 2012.

El secretari de polítiques públiques i protecció social de Comissions Obreres, Carlos Bravo, creu que davant aquesta situació, continua sent imprescindible un model econòmic amb més presència dels sectors més productius i de més valor afegit, que es prenguin mesures per posar fi a la precarietat i la desigualtat, que s'abordi la reforma de les prestacions per desocupació i s'estableixi una prestació d'ingressos mínims per a tot l'Estat, en línia amb la proposta que van presentar al Congrés dels Diputats tant CCOO com UGT.