14 de maig de 2019
14.05.2019

El Bages es va situar el 2018 entre les 10 comarques més competitives del país

El Solsonès és la comarca que més cau en el rànquing de la Federació Empresarial del Gran Penedès

13.05.2019 | 23:27
Vista aèria del Pla de Bages

La comarca del Bages es va situar el 2018 com la desena comarca en el rànquing de competitivitat que elabora la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP). El top ten l'integren el Barcelonès (79,2 punts), Vallès Occidental (59,7), Gironès (54,2), Baix Llobregat (52,9), Tarragonès (50,8), Segrià (48,3), Vallès Oriental (47,1), Maresme (46,2), Garraf (45,4) i Bages (44). D'aquesta manera, el Bages escala una posició respecte del 2017, i se situa en el millor lloc en el rànquing des del 2008, quan va ocupar la novena posició. En contrapartida, el Solsonès és la comarca que més posicions ha caigut en un any, catorze, i davalla a la 27a plaça del rànquing. La Terra Alta (22,8) és la comarca menys competitiva, precedida per les Garrigues i l'Alta Ribagorça.

Per la seva banda, l'Anoia és la vintena de la llista (una més que l'any passat), mentre que la Cerdanya, en la vint-i-cinquena posició, en baixa dues. El Moianès puja un lloc fins a la vint-i-novena, mentre que el Berguedà perd una posició i se situa com la 32a. Entre les comarques del territori central, l'Alt Urgell continua sent l'última, la 38a, la mateixa plaça que ocupava fa un any.

L'índex -elaborat per la consultora Activa Prospect- mostra estabilitat entre les comarques que ocupen les vuit primeres posicions, ostentades totes per comarques de l'àmbit metropolità i per les capitals de demarcació. No és fins a la novena posició que es registren canvis. Així, el Garraf escala de la desena a la novena posició i el Bages arriba a la desena provinent de l'onzena. En canvi, Osona baixa dues posicions i perd la novena posició fins a l'onzena.

Tant el responsable de l'estudi, David Moreno, com el secretari general adjunt de Foment, Salvador Guillermo, van apuntar ahir durant la presentació de l'estudi que les capitals de demarcació són els territoris de més competitivitat i se'n beneficien les comarques veïnes. Mirant la sèrie històrica, totes les comarques a excepció dels Pallars Jussà han millorat el seu índex de competitivitat i les que més ho han fet són Barcelonès, Vallès Occidental, Cerdanya, Bages, Baix Empordà, Priorat, Pla d'Urgell, Garraf, Gironès i Maresme. Per contra, les que han registrat una millora menys significativa han estat Pallars Sobirà, Baix Llobregat, Selva, Noguera, Terra Alta, Ripollès, Alta Ribagorça, Alt Camp, Alt Urgell i Ribera d'Ebre. Tanca la taula el Pallars Jussà amb un empitjorament de l'índex entre el 2009 i el 2018.

Una de les conclusions d'aquesta edició és que la distància entre les comarques amb índex de competitivitat més alts i les que els tenen més baixos tendeix a incrementar-se. Això s'explica pel fet que les comarques que lideren el rànquing estan més exposades a un context global de competitivitat i tendeixen a reforçar aquells vectors que els permeten avançar, com per exemple l'accés als mercats internacionals.

L'índex mesura les condicions que presenten les comarques en relació amb un model de desenvolupament basat en la internacionalització de la seva economia i en la producció de béns i serveis intensius en coneixement.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit