05 de juliol de 2019
05.07.2019
Regió7

Gestha estima que el frau fiscal és de 60.000 milions anuals

A Catalunya es defrauden 14.000 milions cada any, segons el sindicat

04.07.2019 | 23:53
Gestha estima que el frau fiscal és de 60.000 milions anuals

El coordinador del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA), Ángel Mayo, va denunciar ahir que s'estima que a Espanya es defrauden anualment 60.000 milions d'euros, 14.000 dels quals a Catalunya, l'equivalent al 20% del seu producte interior brut (PIB).

En unes jornades organitzades per la Mesa del Tercer Sector Social de Catalunya i la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i Exclusió Social (EAPN) a Barcelona, Mayo va criticar que amb el sistema fiscal actual «un de cada cinc euros» escapa el control d'Hisenda. El coordinador sindical va assegurar que la fiscalitat espa-nyola està «a la cua» d'Europa perquè les rendes mitjanes –20.000 euros– estan molt per sota dels valors europeus –40.000 euros–, fet que obliga l'Estat a «sobrecarregar» d'impostos les rendes baixes i mitjanes.

Per millorar el sistema fiscal espanyol actual, que Mayo qualifica «de riure», proposa una inversió superior en pedagogia per motivar la ciutadania a pagar impostos i la creació de noves polítiques laborals per posar fi a la precarietat i augmentar el nombre de contribuents amb rendes més elevades.

«El gran problema és el nombre de contribuents del qual desconeixem la seva quantitat total d'ingressos. Aquests són experts a deslocalitzar els seus diners i poden permetre's grans assessors fiscals», va afegir. L'administració espanyola i catalana també va rebrer crítiques, ja que, segons Mayo, perden molt temps «tirant-se la culpa» entre elles en comptes de treballar de manera conjunta per fer front al frau. El coordinador sindical va carregar contra la resta de països, en especial contra els denominats «paradissos fiscals», perquè considera que molts governs «competeixen per atreure les grans fortunes», amb sistemes plens de mecanismes d'elusió i frau fiscal.

En l'àmbit espanyol, la professora titular d'Hisenda Pública ala Universitat de Barcelona, Cristina de Gispert, va fer especial èmfasi a les polítiques populistes dels partits espanyols i a l'ús que fan aquests de les pujades i baixades d'impostos en les seves campa-nyes. «No és creïble dir que baixant els impostos augmentarà la despesa social, parlar d'impostos sense esmentar la despesa pública no té sentit», va declarar.

Segons la professora Gispert, els impostos d'imposició directa (IRPF) i els impostos d'imposició indirecta (IVA) haurien d'anivellar-se, ja que a Espanya se segueix el model europeu, en el qual es dona més pes a la imposició indirecta, i les diferències socials i l'exclusió social s'agreugen pel baix nivell de renda mitjana. Pel que fa a altres tipus d'impostos, Gispert va destacar el paper dels impostos mediambientals, que tenen un gran valor social per conscienciar la ciutadania sobre energia renovable, entre d'altres.

Gispert va explicar que en el cas de l'aigua, està protegida dins el nivell de consum bàsic i necessari, ja que tenir-ne accés està considerat un dret fonamental. «A partir d'aquesta franja, com més es consumeix, per damunt del que considerem necessari, més es paga», va puntualitzar.

El president d'EAPN a Espanya i Europa, Carlos Susías, va recordar en la seva intervenció la importància de la política fiscal com a «eina contra la pobresa i la desigualtat». Susías va qualificar de «pensament màgic» parlar constantment de despesa social sense tenir en compte la necessitat per part de l'Estat de recollir fons, que s'obtenen principalment a través del pagament d'impostos. «Tenir un bon batalló d'inspectors d'Hisenda i Treball també és política social», va afirmar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit