Nadia Calviño: "Espanya és un gran país, hem de creure més en nosaltres mateixos"

Després de la crisi, van venir anys en què Espanya ha crescut amb taxes superiors al 3%. Ara seguim creixent, però sembla que l'economia espanyola es refreda i acabarà sentint les dificultats que ja senten Alemanya o Itàlia. Ho creu així?

La Comissió Europea acaba de publicar les previsions d'estiu, ha revisat a l'alça el creixement d'Espanya per 2019 en dues dècimes, fins al 2,3%, i ha mantingut la seva previsió de creixement per a l'any que ve en 1,9%. De fet, Espanya és l'únic país que es revisa a l'alça el 2019 i que no es revisa a la baixa el 2020. Seguim mantenint unes taxes de creixement molt importants; per això he anunciat que segurament revisem a l'alça la nostra pròpia previsió de creixement per a 2019. Ja ho ha fet el Banc d'Espanya, que l'ha pujat al 2,4%, i també ho estan fent altres organismes nacionals i internacionals. El que jo he vist en aquests 13 mesos ha estat la progressiva millora de la percepció general respecte a l'economia espanyola.

És indubtable que no podem estar creixent al 3% molt temps perquè això generaria desequilibris; per exemple, inflació o dèficit de balança de pagaments. El to de l'economia espanyola es manté gràcies a la demanda interna, que és molt dinàmica en consum i inversió, ja que el nostre sector exterior és més competitiu que en el passat i segueix tenint una contribució positiva al creixement, encara que s'estigui alentint el comerç internacional. En els últims 12 mesos hem creat gairebé 600.000 llocs de treball, la nostra balança de pagaments per compte corrent segueix sent positiva i tenim una capacitat de finançament respecte a la resta del món. Estem reduint el nostre dèficit públic i el deute públic. Tots aquests indicadors fan que la confiança, la percepció internacional del nostre país, sigui molt bona. Però, a més, aquest creixement ha de ser sostenible i inclusiu perquè ningú es quedi enrere..

Llavors tenim eines perquè no es reprodueixin errors del passat tal com la crisi brutal, la bombolla immobiliària, etc.

L'Espanya d'avui és molt diferent de la d'abans de la crisi econòmica. En aquell moment teníem més de dos milions i mig de persones treballant en el sector de la construcció, un dèficit en la balança de pagaments per compte corrent de prop d'un 10% del PIB, una inflació superior a la resta de la zona euro i un sector productiu que era menys competitiu. En aquests anys s'han produït determinats canvis estructurals que fan que l'economia sigui més sòlida. A més, els mecanismes de la zona euro que avui existeixen no estaven en peu fa deu anys. Hem anat reforçant la capacitat de l'euro per ser un instrument d'estabilitat i de benestar per als ciutadans.

Com pot arribar a afectar el Brexit a les empreses espanyoles?

Primer hem de veure què passarà perquè la situació varia molt dia rere dia. Fa unes setmanes la notícia era que els conservadors anaven a canviar de líder i ara que els laboristes proposen un nou referèndum i que farien campanya a favor de quedar-se a la Unió Europea. Primer hem de veure com s'encarrila aquest assumpte, però si s'ha de produir el Brexit que sigui a través d'un acord el més beneficiós possible per minimitzar l'impacte negatiu, perquè l'economia espanyola està molt relacionada amb la britànica. Molts ciutadans viuen i treballen a l'altre país, es tracta d'un mercat d'exportació important i hi ha grans empreses espanyoles que estan establertes allà.

Espanya ha aconseguit sortir del procediment de dèficit excessiu que imposa Brussel·les, però seguim tenint un 2,5% de dèficit el 2018, que és un dels més grans d'Europa. Quines mesures posarà en marxa per aturar-lo?

Gràcies al creixement econòmic, a la bona gestió del ministeri d'Hisenda i de la resta d'administracions i també als estalvis que estem aconseguint en els tipus d'interès en els mercats de deute, hem aconseguit sortir del procediment de dèficit excessiu i acabar amb un dèficit el 2018 fins i tot inferior al previst. El nostre objectiu ara és acabar 2019 amb un dèficit al voltant del 2% del PIB i aconseguir l'equilibri pressupostari el 2022. I tot això sense posar en perill el creixement econòmic, perquè és fonamental que l'economia espanyola segueixi tenint vitalitat per abordar les polítiques socials que Espanya necessita i reforçar el nostre sistema de benestar. En els propers quatre anys volem seguir endavant amb l'agenda de política econòmica que ens ha guiat en els últims tretze mesos, basada en tres eixos: responsabilitat fiscal i estabilitat financera; polítiques socials per intentar millorar les condicions de vida de les persones, sobretot de les més vulnerables, i finalment, reformes estructurals per fer front als reptes de futur.

Podem abundar en aquestes mesures estructurals?

És clar. Espanya s'enfronta a una sèrie de reptes a mitjà o llarg termini, com el canvi climàtic, la digitalització o l'envelliment i la despoblació a part del nostre territori, que cal abordar amb reformes que permetin que les persones es beneficiïn d'un creixement que sigui sostenible des d'un punt de vista social i mediambiental. Una d'aquestes reformes, per exemple, és la de l'educació. Hem de modernitzar el sistema educatiu i el model de formació al llarg de la tota la vida, perquè els nostres fills i els nostres nets estiguin preparats per a l'economia del futur. De la mateixa manera, la formació dels treballadors ha d'orientar-se al sistema laboral del segle XXI, per aprofitar els nous treballs que van a aparèixer en l'àmbit del canvi climàtic, de l'eficiència energètica, de la digitalització...

És el que anomenen Economia 4.0?

Sí. Al febrer vam publicar l'Agenda del Canvi, el pla de reformes que venim aplicant des de juny de l'any passat i que ens guiarà en els propers quatre anys, quan es formi el nou Govern. Inclou actuacions en Educació, Innovació i Ciència, Digitalització, Canvi Climàtic i Eficiència Energètica, pensant també en la necessitat de reforçar la vertebració territorial i lluitar contra la despoblació en parts del nostre país. Espanya té molts actius per abordar tots aquests reptes. En l'àmbit digital tenim la xarxa de fibra òptica més atapeïda d'Europa, estem a l'avantguarda en el desenvolupament del 5G. Tenim empreses líders en determinats sectors: turisme, salut, agroalimentari, transport i mobilitat... Tenim ciutats dinàmiques que poden liderar el procés de canvi. I comptem amb una societat oberta, que s'adapta a les noves situacions, amb un teixit social molt fort i solidari.

Parlant de revolucions tecnològiques: com creu que afectarà la robotització a l'ocupació?

Tots els estudis arriben a la conclusió que la robotització substituirà una part dels treballs, però el procés de transformació digital farà que hi hagi noves professions. El mateix passa amb el canvi climàtic. El canvi en el paradigma energètic farà que progressivament hàgim de recórrer menys al carbó i més a les energies renovables. És un procés de transformació que hem de canalitzar perquè es produeixi de la millor manera possible des del punt de vista econòmic i també des del punt de vista social. Hem de garantir una transició justa i ordenada, com ha fet el Govern, per exemple, en la negociació amb els representants sindicals de les conques mineres.

I com afectarà l'autoconsum energètic a les empreses pel que fa a competitivitat?

El sector energètic és un dels que estan més directament implicats en la lluita contra el canvi climàtic, i em sento satisfeta que siguin les pròpies empreses del sector les que volen posar-se al capdavant de la transformació. En aquests mesos de govern hi ha hagut una conscienciació creixent en tot el sector industrial i de serveis per abordar-lo. Una de les mesures ja adoptades va ser eliminar el conegut com a "impost al sol", per afavorir l'autoconsum en l'àmbit de l'energia solar i hem preparat un pla detallat d'energia i clima, per desenvolupar les energies renovables. Això, a llarg i de vegades fins i tot a curt termini, porta a una reducció en els costos de producció de les empreses i, per tant, a una millora de la seva competitivitat en l'àmbit internacional. És un projecte molt beneficiós des del punt de vista mediambiental i també econòmic, que hem d'acompanyar des del sector públic.

Larry Fink, el CEO de Black Rock, ha dit que no invertirà un dòlar més en empreses que no apostin per la diversitat en el seu organigrama i en els seus consells de direcció. Què els passarà a les empreses que no s'obrin a la diversitat en la seva estructura?

Soc una ferma creient en la diversitat; en els beneficis de tenir equips multidisciplinaris d'orígens, gèneres i aproximacions diferents. A cada conferència que dono davant estudiants universitaris els dic que de cara al futur és molt important que en els equips hi hagi economistes, advocats, matemàtics, psicòlegs, sociòlegs o biòlegs i que tots treballin junts. La diversitat enriqueix molt el debat a les organitzacions i els porta a prendre decisions millors. En el cas de la igualtat de gènere, els estudis estimen que el nostre creixement econòmic seria fins a un 15% més gran si tanquéssim la bretxa de gènere. No ens podem permetre desaprofitar el talent del 50% de la població.

Què hem de fer per no perdre la pistonada a la innovació?

Espanya té grans actius per posar-se al capdavant. A més d'unes infraestructures extraordinàries, tan físiques com digitals, tenim molt bones universitats, amb centres de recerca excel·lents, que participen amb èxit en els projectes de finançament internacionals. Tenim una població educada i empreses que tenen una posició de lideratge en sectors claus per a aquesta transformació. I a més tenim un Govern molt compromès amb impulsar la innovació, amb polítiques de suport perquè es traslladi al món de l'empresa tota la investigació en intel·ligència artificial i altres tecnologies claus per al futur... També treballem en el que anomenem Estratègia Nació Emprenedora per afavorir la creació d'empreses, en particular les d'innovació, conegudes com start-ups, i també el seu creixement, perquè assoleixin una mida suficient. El creixement empresarial és clau per augmentar el potencial de la nostra economia.

Es va a facilitar la creació de start-ups al nivell, per exemple, del Regne Unit?

Moltes vegades no valorem prou el que tenim. Espanya té dues de les sis ciutats europees més importants per a les start-ups: Madrid i Barcelona. A més, tenim altres nuclis de població molt dinàmics en aquest àmbit: València, Màlaga, la Corunya... S'està construint a Espanya un entorn dels més dinàmics d'Europa i hi ha nombrosos projectes al voltant d'universitats, incubadores o acceleradores. Hem de cuidar aquest ecosistema i veure si hi ha canvis normatius necessaris o altres accions de suport perquè es desenvolupin esquemes de finançament privat i públic adequats al llarg de tot el cicle de creixement de les empreses. El nostre país és molt atractiu per a les start-ups però també per a l'establiment de grans empreses tecnològiques, tant per la seguretat, física i jurídica, com per l'estabilitat econòmica i social i per la disponibilitat d'infraestructures adequades i persones qualificades. Tenim molt bones universitats tècniques i tenim un volum important de llicenciats en enginyeries, matemàtiques, física, química...

Es pot emprendre als 50 anys? Pot algú que s'hagi quedat a l'atur a aquesta edat refer la seva vida amb l'emprenedoria?

La desocupació entre els majors de 50 és particularment greu perquè sol conduir a una aturada de llarga durada. Per ajudar a la recol·locació d'aquestes persones, a través de l'empresa pública RED.es financem diferents programes de formació digital, com ara Crea Futur, dirigit tant a la recapacitació de les persones aturades com a la millora de la projecció professional de les ocupades.

En paral·lel als programes formatius, durant l'últim any hem treballat intensament en millorar les oportunitats laborals en tota la geografia espanyola. Perquè aquestes no se centrin exclusivament en les grans ciutats i, així, contribuir a frenar la despoblació que amenaça molts territoris al nostre país. En aquest sentit, el més urgent és portar connexions de banda ampla ultraràpida a tots els racons i en això estem treballant, perquè el 100% de la població espanyola tingui accés a internet d'alta velocitat a la fi de 2020.

L'emprenedoria digital pot ser una bona alternativa per als més grans de 50 anys al nostre país. N'hi ha que creuen que l'emprenedoria és cosa de joves sense lligams, però les dades confirmen que les probabilitats d'èxit són més grans entre els emprenedors 'sènior'. Alguns estudis estimen que l'edat mitjana dels emprenedors d'èxit és 45 anys. De fet, al nostre país, l'edat mitjana dels que posen en marxa un nou negoci és de 42 anys.

Per facilitar l'accés a l'emprenedoria de qualsevol que estigui interessat en iniciar aquesta via, però que no sap com començar, disposem dels Punts d'Atenció a l'Emprenedor la missió dels quals és precisament facilitar la creació de noves empreses. Són punts que assessoren i presten serveis de formació i suport al finançament empresarial. Per mitjà del seu web i també de forma presencial es pot rebre informació de programes de formació, de finançament i d'ajuts i incentius per a la creació d'empreses..

Tot això sense oblidar el paper de les cambres de comerç, amb una extensa xarxa territorial per donar assessorament i acompanyar l'emprenedor en els seus començaments. Moltes d'aquestes cambres són, de fet, Punts d'Atenció a l'Emprenedor i compten també amb programes de formació en l'emprenedoria i d'assessorament en ajuts i finançament.

Canviem de tema, podrem pagar les nostres pensions?

Per descomptat. El sistema de pensions és la joia de la corona del nostre estat del benestar i hem de fer tot el possible per garantir la seva sostenibilitat i solvència. Però no només ara, també a mitjà i llarg termini; per garantir les pensions de la gent gran avui però també les nostres i les dels nostres fills i nets en el futur. Per això hem de continuar amb la feina que s'estava fent en el Pacte de Toledo, per garantir que les pensions es revaloren en un futur de forma adequada, sobretot les pensions més baixes, però garantint que el sistema sigui sostenible i just.

S'escolta el seu nom com a successora de Christine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional. És cert?

M'ho han preguntat unes 300 vegades en els últims dies (i riu). I dic el mateix que ja he respost. Estic molt feliç com a ministra d'Economia i Empresa del meu país. El procés de substitució de la senyora Lagarde començarà d'aquí poc i l'única cosa clara fins ara és la voluntat dels estats membres de la Unió Europea que el director gerent del Fons Monetari Internacional segueixi sent un europeu. La resta són especulacions.

Em deixo alguna cosa al tinter?

Crec que no però encantada que tornem a xerrar en el futur sobre aquests temes, que semblen llunyans però en realitat són molt importants per a la vida diària de les persones. Tenim reptes per davant, però això no ens ha de fer oblidar que Espanya és un gran país, amb grans possibilitats. Hem de creure més en nosaltres mateixos.