15 de setembre de 2019
15.09.2019

ELS SET PECATS CAPITALS DE L'EMPRESA FAMILIAR

14.09.2019 | 23:55

El primer dels set pecats capitals que pot cometre una empresa familiar és l'oblit. Oblidar que si l'empresa no funciona s'ha acabat la història. Mantenir l'empresa amb projecció de futur és un repte en un món canviant. Las receptes d'ahir potser no valen per a demà. S'han d'encertar els indicadors que són la clau del negoci i que cal controlar, i entre aquests hi haurà la tresoreria. S'ha de posar al davant l'eficàcia sobre l'eficiència. S'ha de recordar que l'èxit acostuma a ser resultat del treball en equip i que confiar i delegar no vol dir abdicar del control.

2. Inflexibilitat. No sortir del quadre mental que ens limita en l'observació de la realitat i en la presa de decisions. Per tal de poder viure sense paràlisi per anàlisi anem formant-nos una sèrie de judicis previs que ens faciliten la presa de decisions. Aquests prejudicis ens poden limitar la visió de la realitat que ens envolta. A més a més, podem oblidar que la realitat pot dependre del punt de vista. I finalment hem de recordar que només veiem una part de la realitat.

3. «ADNització». L'ADN no garanteix heretar la capacitat i la voluntat empresarial. Els pares podem ser poc objectius en la valoració de la capacitat dels nostres fills, tant per excés com per defecte. Acostumem a sobreestimar o a sobreexigir. Per tant és convenient tenir en compte opinions externes realment independents per valorar la capacitat dels continuadors. També hi ha indicadors com que aquests hagin assolit una formació adequada i tinguin una carrera d'èxit fora de l'empresa familiar. Pel que fa a la voluntat de continuïtat, ens hem de plantejar si aquesta és realment lliure.

4. Confusió. Confusió de família i empresa, són dos mons força diferents. La família cerca la felicitat dels seus membres i es regeix pel suport, l'estima i l'amor. L'empresa cerca el benefici i es regeix per la meritocràcia: capacitat, resultats i responsabilitat. El pitjor és tractar l'empresa com a família i la família com a l'empresa. Ha de saber-se en cada moment i lloc quin barret es porta. Normalment el que és bo per a l'empresa, a la llarga és bo per a la família.

Confusió de propietat i capital. Els accionistes d'una companyia aèria, pel simple fet de ser-ho, no vol dir que estiguin capacitats per dirigir el trànsit aeri o per pilotar els avions. La confusió entre propietat, govern o direcció a l'empresa familiar ve facilitada pel fet que és habitual que en els inicis de l'empresa totes aquestes funcions coincideixen en la figura del fundador.

5. Incomunicació. Molt relacionada amb la inflexibilitat. El millor oli per a les relacions és la comunicació. Comunicació és més que parlar, és més que escoltar; és un diàleg empàtic en què comprenem els sentiments del altre. L'empresa familiar pot ser un dels llocs amb menys diàleg sincer: hi pot haver un excés de respecte o por al conflicte. La comunicació «es mama» des de petits a casa, però també es pot practicar creant espais de diàleg sincer. Els reptes als quals amb molta probabilitat haurà de fer front la família empresària són molt previsibles (incorporació, dividends, liquiditat...), més val parlar-los amb antelació, quan no hi ha pressions ni presses.

6. Improvisació. Una de las característiques d'un bon empresari és la planificació. Així com es fa planificació de l'empresa, també cal fer-la de la família empresària. La principal diferència és de terminis. La família empresària ha de pensar en clau generacional, és a dir, a 20 anys vista. Cal establir una visió i en funció d'ella uns objectius i els corresponents plans d'acció. Ha de planificar-se la professionalització de l'empresa familiar, des de les normes d'incorporació fins a les estructures de govern empresarial i familiar. Ha de planificar-se el relleu a la direcció, al govern i a la propietat. Ha de planificar-se la solució als reptes previsibles als quals haurà de fer front la família empresària, com poden ser el repartiment de dividends o la liquiditat de participacions. Ha de planificar-se la transmissió dels valors i de l'estima per l'empresa.

7. Supèrbia. El pitjor de tots els pecats capitals en què pot caure la família empresària és el de la supèrbia, el de creure's immunitzat contra els pecats capitals. Pensar que «a nosaltres això no ens fa falta». Posposar de forma indefinida els temes. Veure la palla a l'ull aliè i no veure la biga al propi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit