Nerea de la Corte és una persona amb una àmplia experiència en el món de les energies, i des de fa 20 anys treballa a Endesa. «Al sector de l'energia cada cop som més dones», celebra De la Corte, que afegeix que un senyal que la societat va evolucionant és que «ja no sobta quan dic que sóc enginyera industrial».

La primera ponent de l'eWoman celebrat al Kursaal explica els seus inicis en un món que abans estava dominat per homes com el de les energies. Quan va haver de decidir què estudiar, va triar l'enginyeria atreta pel que el seu pare li explicava dels seus companys de feina enginyers. A més, els seus professors de COU també l'hi van recomanar, tenint en compte el seu perfil.

Va ser llavors quan va entrar a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Catalunya (ETSEC), perquè, sí, abans tenia aquest nom, i tot i que ara comparteix les mateixes sigles, durant la seva època d'estudiant es va aconseguir canviar la paraula Enginyers per Enginyeria, per englobar així les dones que també hi estudien.

Un cop entrada al món laboral, De la Corte explica les dificultats que va trobar a l'hora de ser la responsable d'altres treballadors, majoritàriament homes. «Vaig estudiar-me la premsa esportiva com un esforç per sentir-me integrada», confessa, ja que en els moments de descans els homes al seu càrrec sempre parlaven de futbol i ella, per no desentonar pel simple fet de ser dona, en va voler aprendre.

També explica que en una etapa en què li va tocar viatjar al Mar-roc per un projecte de la seva empresa, va viure una situació curiosa. «Em feia molt respecte pel fet de ser dona i jove», però es va sorprendre quan en arribar hi havia més dones que homes, i va lamentar haver-se preocupat tant abans pels seus prejudicis.

Nerea de la Corte va finalitzar la seva ponència amb el missatge de la necessitat de promoure la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, i va enumerar una sèrie d'idees que considera necessàries per triomfar, tant si ets dona com home, des de gaudir del que es fa fins a aprofitar les oportunitats i tenir sempre present que no t'has d'autolimitar.