Manresa va tancar el 2018 amb un PIB de 1.998,7 milions d'euros, el que la situa en la cua de les ciutats de més de 50.000 habitants de Catalunya, gairebé al mateix nivell que Cerdanyola del Vallès, i per sobre de Viladecans, Mollet del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Santa Coloma de Gramenet i Castelldefels. Així es desprèn de l'avanç del 2018 de l'estudi sobre l'evolució del PIB que va publicar ahir l'Idescat. Aquest PIB global dona un PIB per habitant de 26.500 euros, xifra que permet a Manresa escalar algunes posicions en el rànquing de les ciutats de més de 50.000 habitants, i deixa enrere poblacions com l'Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Mataró, Reus, Terrassa, Viladecans, Sabadell, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. L'evolució de Manresa denota un creixement del PIB de la ciutat del 3,3% respecte del 2017, i se situa com el setè municipi de Catalunya d'aquest grup de ciutats grans. Quant al creixement del PIB per habitant, va ser del 3,1%, fet que li permet superar la mitjana catalana, del 2,9% d'increment anual.

En termes comarcals, el Bages es va situar, amb dades del 2017, com el novè territori del país, amb 4.824,5 milions d'euros, només per sota de Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Maresme, Tarragonès, Gironès i Segrià. En PIB per habitant, totes les comarques del territori central es van situar per sota de la mitjana catalana, de 31.200 euros. La que més s'hi va aproximar va ser el Bages (27.700 euros). Per sota d'aquesta quantitat es van situar el Solsonès (26.400), la Cerdanya (23.800), el Berguedà (23.600), el Moianès (22.000) i l'Anoia (21.500), que figura als llocs de cua del país, en superar només el Priorat (17.500) i, per sobre d'aquesta quantitat, el Baix Penedès, el Garraf, el Montsià i el Maresme.

Quant a l'evolució respecte del 2016, el Solsonès va ser la que va experimentar una millor tendència de les comarques centrals, amb un creixement del 9,8% del PIB comarcal, per sota, tan sols, de Ribera d'Ebre, Alta Ribagorça, Segarra, Noguera, Urgell, Terra Alta i Garrigues. La resta de comarques van registrar una evolució millor o igual que la mitjana catalana (4,4%), amb increments significatius en el cas del Bages (6,3%) i el Moianès (6,2%). L'Anoia va pujar el 5,4%, mentre que l'Alt Urgell ho va fer el 4,9%. La Cerdanya va augmentar el mateix que la mitjana catalana. En termes de PIB per habitant, totes les comarques centrals van estar per sobre de l'increment mitjà català (3,7%), especialment el Solsonès (9,1%) i el Berguedà (7,3%).

En el plànol municipal, Martorell, amb 103.000 euros per habitant, va liderar el rànquing català de municipis de més de 5.000 habitants. Sant Fruitós de Bages hi figura en 7a posició, amb 66.000 euros, el doble que la mitjana catalana (31.200). El penúltim municipi d'aquest grup és Santa Margarida de Montbui (9.300 euros).