De Sant Joan fins a l'1 de juliol s'aniran obrint les barreres als viatges amb finalitat turística. Sobre el paper, en els transports massius s'hauran de mantenir unes normes estrictes de vigilància sanitària. Molts les veiem de dubtosa aplicació en els avions i en els trens de rodalies. Per tant, la gent que legítimament es pugui permetre recuperar el costum de les vacances caldrà que es plantegi on i com.
En el com només podem decidir què fem nosaltres per garantir-nos i garantir la màxima seguretat. I quins mitjans o espais ens mereixen la confiança per aquesta seguretat. En la fase de nova realitat, com al final s'ha batejat des del Govern de Catalunya, l'esperit cívic ens ha de fer disciplinats pel que fa a la distància, el respecte, la mascareta i la neteja reiterada de mans.
Aquest mandat ja ens pot marcar com orientem els nostres contactes. Si en una botiga o bar deixen entrar gent sense mascareta, hi ha dues opcions complementàries: protestar davant els qui en són responsables i avisar que no hi tornarem. Oimés si el qui incompleix, com m'he trobat jo, és el mateix botiguer de l'alimentació o cambrer. Pel que fa al transport, estem igual. Caldrà fer aproximacions per veure quins dels transports públics garanteixen aquesta seguretat i quins no. I si ens obligaran a contaminar més tornant a l'ús del cotxe privat per a desplaçaments que habitualment faríem en transport col·lectiu. L'anàlisi de la preparació dels espais de venda o de servei per garantir la seguretat també és una via per a la discriminació positiva. Qui ho faci millor és qui ha de tenir més clients. Finalment, aquelles ofertes que han fet més esforços en la digitalització de la seva oferta i han millorat els seus serveis a distància també haurien de ser premiats per la nostra demanda.
Pel que fa a on triarem anar, si és que ens ho podem permetre, està clar que enguany és el moment de descobrir la Catalunya exòtica. Amb tots els respectes, molta gent, i tots ho hem fet algun cop, ha optat per escollir sempre destinacions llunyanes a l'hora de fer turisme. Enguany, ni que sigui per causes majors com ara la dificultat del viatge i l'expansió imparable de la covid-19 en països exòtics i no tan exòtics, és el moment de descobrir Catalunya. I en aquest sentit, el turisme d'interior és el que dona més garanties de seguretat sanitària i exotisme. Seguretat perquè els allotjaments són de poca dimensió, perquè molts d'ells són en pobles petits o en plena natura, perquè l'alimentació es pot aproximar més a la de km 0. Exotisme perquè, siguem sincers, la gent de les conurbacions som reiteratius fins i tot en les escapades o segones residències a l'interior i desconeixem la major part del territori.
Qui cerqui un lloc una mica fresc té on triar des dels pobles situats a les carenes prelitorals, les que tanquen la depressió interior i òbviament el Prepirineu i el Pirineu. Els darrers 20 anys en molts d'aquest espais s'ha incrementat l'oferta d'allotjaments rurals: cases, apartaments, hotels, càmpings de qualitat. Ha augmentat l'oferta d'espais naturals visitables ben endreçats i de patrimoni històric amb museus o centres d'interpretació, molts cops constituint rutes temàtiques d'alt interès. I finalment hi ha hagut una eclosió d'ofertes gastronòmiques amb restaurant amb cuina de proximitat i punts de venda directa en llocs de producció de carns, formatges, embotits, etc.
Les ciutats metropolitanes i la costa hauran d'accelerar la seva transformació cap a un turisme menys massificat, de més qualitat, amb ofertes culturals al llarg de l'any i garantint més despesa per visitant amb menys visitants. No serà fàcil. I tampoc tinc clar que un cop trobada la vacuna no tornem a l'oferta de sempre. I sabrà greu perquè no s'haurà aprofitat una desgràcia com la pandèmia per endreçar un segment que ja tenia abans els peus de fang: preus alts, mal servei, treballs precaris, poca innovació, ús i abús del territori, poca dimensió cultural de l'oferta, etc.
Escric aquest article des de la Catalu-nya Central i faig una crida a tota la gent del món de l'hostatgeria, restauració, comerç, espais patrimonials i gestors culturals perquè es posin les piles i aprofitin l'avinentesa. Des de sota el Puigmal fins al Port del Comte, des de les muntanyes de les Guilleries a les de Queralt, passant per Montserrat, les conques del Ter, del Llobregat, del Cardener i l'Anoia, donen molt de joc. Oimés si hi afegim el patrimoni històric des de la prehistòria fins a la industrialització ben representat per desenes de punts d'interès visitables. I encara més si hi sumem la tradició dels elaborats de carn de porc, de llet i les DO Pla de Bages i part de la DO Penedès a l'Anoia, amb restaurants on es menja prou bé.
I a la gent d'aquestes comarques que ho tinguin tot molt visitat, sempre els quedarà quelcom al Pirineu de Lleida o de Girona, o a la serra de Prades o a les Terres de l'Ebre. Som-hi.
