21 de juliol de 2020
21.07.2020
Regió7

L'Anoia perd més d'un miler de llocs de treball entre maig i juny

El nombre d'ERTOs acumulats a la comarca entre el 22 de març i 30 de juny de 2020 és de 10.324 treballadors

21.07.2020 | 18:24
L'Anoia perd més d'un miler de llocs de treball entre maig i juny

La crisi originada a partir del confinament arrel de la pandèmia de la Covid-19 ha deixat una petjada sense precedents en l'activitat econòmica de l'Anoia. A 30 de juny de 2020 la població ocupada de la demarcació és un -3,6% inferior a un any enrere, els llocs de treball un -3,5%, i els aturats registrats augmenten un 30,7%, en total, 9.045 aturats registrats. Aquesta és una de les principals conclusions de l'Informe territorial de la demarcació de Barcelona, una publicació elaborada per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Barcelona que fa balanç de l'evolució econòmica de la demarcació. I que enguany, en la seva divuitena edició, arran de la greu crisi sanitària, econòmica i social provocada per la Covid-19 ha condicionat el contingut de l'informe, retallant una part de la seva estructura sobre l'any 2019, i ampliant informació referent a l'any 2020.

L'estudi continua analitzant la major part d'informació referent a l'any 2019 per a la província i les seves comarques, i enguany es completa amb un monogràfic especial que ofereix dades socioeconòmiques i un recull de propostes i mesures adoptades en el segon trimestre de l'any 2020 arrel de l'excepcional situació sanitària i econòmica (dades fins al 30 de juny de 2020). A més, l'informe inclou altres dos monogràfics, més temàtics, un dedicat a la globalització i diversificació geogràfica dels mercats exteriors, i l'altre a l'economia del paisatge.

Una crisi distòpica i asimètrica

Tal com apunta l'estudi, aquesta crisi no se sembla a les anteriors que s'han produït a la província de Barcelona ni arreu, ni en les seves arrels ni en l'anàlisi de les seves conseqüències, amb incerteses i nous instruments utilitzats per apaivagar-la. La crisi originada a partir del confinament arrel de la pandèmia de la Covid-19 ha deixat una petjada sense precedents en l'activitat econòmica. Segons estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona, el PIB del segon trimestre a Catalunya s'ha reduït un 16,3% respecte a l'anterior. Tanmateix, a mesura que avançaven les fases de desescalada del confinament fins a la nova normalitat, la contracció econòmica s'ha anat atenuant de forma intensa.

A la província de Barcelona, les empreses s'han reduït un 8,8% respecte al 29 de febrer i se situen en 170.825, la xifra més baixa des del primer trimestre del 2013. No obstant això, a finals de juny es comença a crear ocupació respecte al mes anterior, però en relació amb un any enrere la disminució és de 107.232 persones, un -4,4%. Al seu torn els llocs de treball acumulen una pèrdua des de l'inici de la pandèmia de gairebé 125.000 llocs, un -4,8%; la caiguda ha estat més intensa entre els assalariats (-5,5%) que els autònoms (-1,4%). Paral·lelament el nombre d'aturats se situa en poc més de 358.000 persones, la dada més alta des del 2015. Conseqüentment la taxa d'atur registral s'incrementa anualment 3,3 p.p. fins al 13,1%. Per grups d'edat la crisi està afectant amb més intensitat al grup dels joves, amb un increment del 61% interanual d'aturats i una caiguda del 13,8% en l'ocupació. Per gènere no s'observen moltes diferències en la baixada de l'ocupació interanual (entorn del 4-5% en ambdós casos), però sí en el creixement de l'atur registrat (41,3% en els homes i 28,3% en les dones).

Els beneficiaris totals de prestacions han augmentat en 399.476 persones des de febrer, fins a les 583.626 persones a finals de maig, dada que més que triplica la d'un any enrere (163.438 al maig del 2019). L'augment dels beneficiaris prové sobretot del creixement de persones perceptores de la prestació de nivell contributiu per ERTOs Covid-19 (tant per reducció de jornada com per suspensió de contracte), amb un saldo net de +86.780 persones respecte a l'abril (187.960 altes i 101.180 baixes) fins a les 363.252 (el 62% del total beneficiaris). Referent als ERTOs, a la demarcació hi ha 310.221 assalariats en aquesta situació i 180.065 autònoms amb prestació a finals de juny. S'ha de tenir en compte que les persones afectades per un ERTO continuen afiliades a la Seguretat Social i no passen a incrementar el nombre d'aturats, quedant registrades estadísticament com a demandants d'ocupació en el grup d'ocupats. Pel que fa als expedients iniciats d'altes d'ERTOs, segons la Generalitat de

Catalunya, a la demarcació es registren gairebé 572.549 persones assalariades que han estat afectades en algun moment entre el 22 de març i el 30 de juny. Aquesta xifra representa el 28% del total assalariats. Per sectors, al conjunt de Catalunya els serveis de menjar i allotjament és l'activitat amb més persones treballadores afectades per altes en ERTOs (el 15% del total), a continuació li segueixen el comerç a l'engròs (8%) i el comerç al detall (7%). El turisme, que ha hagut de paralitzar la seva activitat durant els mesos de confinament, ha iniciat expedients d'ERTO a gairebé 26.600 treballadors fins a finals de juny (el 4% del total de treballadors afectats), és a dir, la pràctica totalitat dels assalariats del sector. Les dades d'ocupació a finals de juny mostren disminucions dels llocs de treball a gairebé totes les activitats, tant respecte a finals de febrer com a un any enrere. L'hostaleria és el sector que registra la pèrdua més important anual, tant en termes absoluts com relatius, amb 30.313 llocs de treball menys en un any, un -15,6%.

Li segueixen les activitats administratives i de serveis auxiliars (26.331 llocs menys, el -10,9%) –que inclouen entre d'altres les activitats de lloguer, relacionades amb l'ocupació, les administratives, les agències de viatges, operadors turístics i altres serveis de reserves– i el comerç a l'engròs i al detall (amb 17.591 llocs de treball menys respecte a un any enrere). Respecte a l'inici de la crisi, l'educació és el sector que més disminueix el nombre de llocs de treball en termes absoluts i relatius, però també degut a motius estacionals.

Per territoris, la demarcació de Barcelona, amb un descens del -10% se situa com a la setena província on més disminueix el teixit empresarial, 1,4 p.p. més que la mitjana espanyola (-8,6%). Les reduccions han oscil·lat entre el -4,3% a Navarra fins al -13,2% a Balears. Anàlogament, el nombre de d'assalariats i autònoms segons la Seguretat Social també ha disminuït anualment a totes les províncies, a excepció de set en el cas d'autònoms. Albacete és la província que registra el menor descens d'assalariats, -2%, i les Illes Balears el més elevat, -17,5%. Barcelona amb un -5,5% registra una disminució molt similar a la mitjana espanyola (-5,8%).

Quant als autònoms les disminucions oscil·len entre el -0,1% de Huelva i el -6,1% de les Illes Balears. Barcelona (-1,4%) registra també un descens similar al de la mitjana espanyola (- 1,2%). Paral·lelament les persones aturades registrades a finals de juny 2020 han augmentat anualment de forma intensa a totes les províncies entre l'11,7% de Ciudad Real i el 104,3% de les Illes Balears. Barcelona amb un 33,8%, és la 8a província on més creixen els aturats, 5,7 p.p. més que al conjunt d'Espanya (28,1%). Els augments més importants i per sobre o entorn a la mitjana estatal es concentren geogràficament a la part nord-est de la península, al Mediterrani i Andalusia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit