19 de setembre de 2020
19.09.2020
Regió7

CaixaBank culminarà l'any que ve la fusió amb Bankia, de la qual l'Estat tindrà el 16%

L'operació valora Bankia en 4.300 milions, xifra que suposa uns 2.700 milions per a la participació en mans estatals

18.09.2020 | 22:28
José Ignacio Goirigolzarri i Gonzalo Gortázar, ahir a València

CaixaBank culminarà la fusió amb Bankia el primer trimestre del 2021 i l'Estat passarà a tenir el 16% del nou grup, una participació valorada en uns 2.700 milions d'euros, tot i que la Fundació Bancària la Caixa es mantindrà com el principal accionista, amb prop del 30% del capital. El grup rebutja qualsevol ingerència política i el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, considera que la presència de l'Estat, amb un representant al consell, és una responsabilitat addicional per fer-ho «el millor possible» i que es pugui recuperar la màxima inversió.

El futur banc preveu estalviar 770 milions anuals a partir del 2023, encara que per a això emprendrà una reestructuració -encara per concretar- que suposarà el tancament d'oficines i la retallada d'una plantilla que supera els 51.000 empleats. Abans que la fusió culmini, CaixaBank i Bankia seguiran competint com a entitats independents i fins i tot, va afegir ahir José Ignacio Goirigolzarri, en roda de premsa, és possible que aparegui una oferta d'un tercer. Quan l'absorció es materialitzi, CaixaBank, que seguirà sent el nom del grup, serà el primer banc d'Espanya, amb més de 664.000 milions en actius i més de 20 milions de clients. Tindrà la primera posició per quota de mercat tant en dipòsits com en crèdits i en estalvi a llarg termini, el que consideren clau per augmentar els ingressos en més de 290 milions.

Goirigolzarri i Gortázar van mostrar ahir la seva confiança que l'operació tindrà el vistiplau de Competència, ja que en diversos països europeus la situació és molt similar. L'origen de la fusió, va dir Goirigolzarri, rau en un acostament del principal accionista de CaixaBank –la Fundació Bancària la Caixa presidida per Isidre Fainé– al ministeri d'Afers Econòmics, ja que Bankia està participada principalment per l'Estat a través del FROB. Les dues parts van analitzar l'operació i van arribar a la conclusió que podia tenir sentit i com a conseqüència, va explicar, les dues entitats van convocar els seus consells d'administració de forma extraordinària el 25 d'agost. És a partir de llavors quan comencen les negociacions entre les dues entitats, per la qual cosa l'acord de fusió, que s'ha aconseguit en menys d'un mes, donarà com a resultat que CaixaBank tingui el 74,2% del nou grup i Bankia el 25,8% restant.

Tot això després que els consells de les entitats aprovessin dijous la fusió per absorció de Bankia per CaixaBank, amb una equació de bescanvi de 0,6845 accions ordinàries noves de CaixaBank per cada acció de Bankia. El preu inclou una prima del 20% sobre l'equació de bescanvi a tancament del 3 de setembre, que s'eleva al 28% enfront de la mitjana dels últims tres mesos i arriba al 35% amb el preu d'aquest dijous, una dada que tindran en compte els accionistes, que hauran d'aprovar l'operació en les seves juntes, previstes el novembre.


La valoració

La fusió valora Bankia en 4.300 milions i això suposa uns 2.700 milions per a la participació en mans de l'Estat, una xifra molt lluny dels diners injectats, però Goirigolzarri destaca que ara tindrà una entitat amb més rendibilitat i això és positiu en la línia de recuperar les ajudes. La baixa rendibilitat de la banca i les perspectives econòmiques aviven les fusions, però la crisi del coronavirus ha estat determinant i, com va afegir Gortázar, «per casar-se en temps difícils és important triar la parella correcta».


Repartiment de poder

Gortázar serà el conseller delegat i el primer executiu de l'entitat, cosa que va voler deixar clar Goirigolzarri tant en una conferència amb analistes com davant els mitjans de comunicació, després de confirmar-se que ell serà president executiu a la nova entitat. Segons va explicar, personalment creia que tenia l'obligació d'involucrar-se en aquest projecte però, va afegir: «Quan el consell d'administració i els accionistes considerin que no soc d'utilitat, me'n vaig a casa meva tan content».

Gortázar va insistir que la feina que comporta la integració val la pena i descarta estar pensant en més operacions, tant a Espanya com a l'exterior. «En tenim prou per esmorzar, dinar i sopar molt de temps i per estar centrats els propers anys», va dir. També va aclarir que CaixaBank és i seguirà sent una entitat financera «responsable de la seva tasca», sense cap vocació de fer política o estar en política.

Ruptura d'aliances

La fusió de CaixaBank i Bankia suposarà la ruptura d'almenys dues aliances estratègiques signades per l'última entitat i que xoquen o no tenen sentit ja en el paraigua del nou grup: l'acord d'assegurances amb Mapfre i el de finançament al consum amb Crédit Agricole. CaixaBank vol seguir tenint com a soci Mutua Madrileña, per això Gortázar va explicar que negociaran amb Mapfre i l'aliança serà resolta mitjançant el pagament d'una indemnització que es fixarà en el seu moment, tot i que ha reconegut que ja treballen en una xifra internament.


Dividend i capital

L'entitat fusionada confia a poder pagar dividend sempre que les autoritats no ho desaconsellin, tindrà una morositat del 4,1% a Espanya i una cobertura del 64%, de les més altes entre els principals bancs espanyols. Comptarà amb una «sòlida» posició de capital que permetrà absorbir els costos de reestructuració i altres paràmetres.

La ràtio de capital de màxima qualitat o CET1 de l'entitat serà de l'11,6%, una xifra que els deixa «molt tranquils», en paraules de Gortázar, i per la qual no veu necessari ampliar capital.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit