La pandèmia va disparar el 24,2% les llars sense ingressos laborals, amb més de 213.000 catalans vivint en famílies on ningú va cobrar cap sou durant el segon semestre de 2020. Així ho constata l'estudi «Impacte de la covid-19 en el mercat de treball», que ahir va presentar CCOO. Aquesta dada es va reduir considerablement -15.545 llars menys- durant el tercer trimestre, un comportament que CCOO atribueix a l'inici de la descongestió del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) que es va col·lapsar per l'allau d'ERTO, que van afectar més d'un milió de catalans en algun moment de l'any. A més, la crisi sanitària ha abocat els treballadors a fer jornades més llargues i eleva un 97% el volum d'hores extres no pagades el 2020.
Segons el sindicat, Catalunya va deixar de generar 15.065 llocs de treball a jornada completa que s'haurien pogut crear amb les hores extres no pagades. L'organització sindical constata que els resultats «són una mostra clara que l'alarma sanitària viscuda sense precedents ha provocat que molts treballadors i treballadores s'hagin vist abocats a treballar de manera més intensa, fent jornades més llargues, fins i tot doblant torns».
L'any 2020 s'ha tancat amb una caiguda de l'ocupació del 6% i amb 200.000 llocs de treball destruïts en un any. Les persones aturades i les «desanimades» -les que ja no surten com a actives perquè han deixat de buscar- ja superen el mig milió de persones a Catalunya.
«El mercat de treball ha quedat malmès i la recuperació que s'intueix és precària i de temporada», assegura Romina Garcia, responsable de Mercat de Treball i Polítiques d'Ocupació de CCOO de Catalunya.
