185 treballadors de les comarques centrals estaven en un expedient de regulació temporal d’ocupació el mes d’abril, segons les dades de la Generalitat. Quant al nombre d’expedients, el mes passat n’hi havia 19 de vigents dels 335 ERTO que constaven al conjunt del país.

Per comarques, l’Anoia i el Bages sumaven 77 persones en expedient cadascuna, amb 6 ERTO al Bages i 2 a l’Anoia. A la Cerdanya també hi havia registrats sis ERTO, amb un total, però, de 12 afectats.

Des del començament d’any i fins a finals d’abril, a la Catalunya central s’han registrat 345 expedients, que han afectat un total de 2.889 treballadors, 1.088 dels quals al Bages i 893 a l’Anoia. El Bages va sumar 122 expedients en aquest període, i la Cerdanya va ser la segona comarca amb més ERTO en els mateixos mesos, amb 79. Al conjunt català, es van registrar entre gener i abril 6.531 expedients (dels quals 134 van ser d’extinció de contracte), amb 69.285 afectats.

Per municipis, els de la Catalunya central que van presentar més expedients a l’abril van ser Manresa i Puigcerdà (3), seguits d’Alp, Sant Fruitós de Bages i Igualada (2). També se’n van presentar a Moià, Llívia, Sagàs, Borredà, Berga, Santpedor i Montferrer i Castellbò. Amb tot, Igualada va ser el municipi amb més afectats (77), seguit de Sant Fruitós de Bages (43) i Manresa (23). A Berga i Santpedor hi van constar 11 treballadors afectats.

Entre els mesos de gener i abril, el municipi del territori amb més ERTO va ser Manresa (66), seguit d’Igualada (40) i Puigcerdà (39). Per nombre d’afectats, també Manresa va ser la que més treballadors en va tenir (617) per 369 d’Igualada, 364 de Santpedor i 315 de la Pobla de Claramunt.

Aprovada la pròrroga

El Consell de Ministres va aprovar ahir en una reunió extraordinària la pròrroga dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) i la prestació per cessament d’activitat dels autònoms fins al 30 de setembre.

En la roda de premsa posterior a la reunió, el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, va xifrar el cost d’allargar l’escut social fins al setembre de 2.000 milions d’euros, que se sumen als 19.000 ja acumulats. Escrivá va assegurar que el govern espanyol «ha decidit no estalviar-se diners» i ha apostat per un mecanisme que incentiva la reactivació laboral amb percentatges d’exempció de quotes de la Seguretat Social més alts que els treballadors suspesos.

Del total, s’estima que els empresaris s’estalviaran aproximadament 850 milions d’euros en exoneracions, que en aquesta renovació dels expedients tindran un model diferent. En el cas dels sectors ultraprotegits les exempcions de quotes seran del 95% en empreses amb menys de 50 treballadors i de 85% si en tenen més de 50. Pels empleats amb la feina suspesa, s’aplica un esquema decreixent d’exoneracions del 85% els tres mesos d’estiu i del 70% al setembre en les pimes. En cas de comptar amb més de 50 treballadors, les exempcions seran del 75% entre juny i agost i del 60% al setembre.

D’altra banda, els ERTO per limitació d’activitat també adopten el nou sistema d’exoneracions decreixents. En aquest cas, les empreses de menys de 50 treballadors s’estalviaran el 85% de les quotes de juny i juliol, el 75% de les d’agost i setembre. En cas de tenir més de 50 treballadors, els percentatges són 10 punts superiors. Les empreses que vegin impedit el desenvolupament del seu negoci podran accedir un ERTO d’impediment, que tindran exempcions de quotes del 100% si tenen menys de 50 treballadors i del 90%, si són empreses més grans.

L’acord es va tancar dimecres ‘in extremis’ amb els agents socials, just cinc dies abans que expirés la vigència dels ERTO, després d’una negociació complicada. El titular de Seguretat Social es va mostrar confiat que aquesta pot ser la darrera vegada que cal allargar aquest mecanisme perquè a l’octubre ja s’hagi recuperat la normalitat econòmica.