L’opció preferida per Deporvillage per continuar a Manresa i -no marxar a Sant Fruitós tal com expliquem avui a Regió7- era traslladar-se a un edifici al Parc Central, a l’espai encara per desenvolupar entre el CTM i la seu corporativa de Tous, una superfície de 170.000 metres quadrats destinada a empreses d’alt component tecnològic que encara resta com una de les assignatures pendents de la capital del Bages. El projecte, que havia de començar a caminar el 2008 i que pel camí ha tingut múltiples ajornaments i ha viscut el procés (no acabat, encara) de liquidació de la societat que l’impulsava, Projectes Territorials del Bages (PTB), no té data prevista per fer-se realitat. Avui dia, després de setze anys, encara ni s’hi pot construir, ni cap empresa hi pot comprar o llogar un espai de treball.
Deporvillage sol·licitava accelerar la posada en marxa d’aquest complex, al qual en una dècada ja han renunciat altres grans empreses del territori com Macsa o A. Raymond Tecniacero, que van acabar concentrant la seva activitat també a Sant Fruitós. Com farà ara Deporvillage. «Fa vuit mesos que ho plantegem, i la resposta de l’Ajuntament sempre ha estat que s’està estudiant», diu Xavier Pladellorens, per a qui la capital del Bages «està mancada d’un pla estratègic de ciutat. Falta comandament. Esperem que en el futur l’Ajuntament tingui més sensibilitat amb les empreses i sigui més diligent». El responsable de Deporvillage recorda que «vam tardar un any a poder posar un rètol a l’edifici Impuls i dos anys per poder llogar més espai als baixos de l’edifici. No hi veig mala fe, però la presa de decisions s’eternitza i no hi ha capacitat de mirar cap al futur urbanístic i empresarial de la ciutat».
«Fer endreça»
L’alcalde Marc Aloy, per la seva banda, assegura que abans de continuar amb el desenvolupament del Parc Central «calia fer endreça». A finals de l’any passat l’Ajuntament va adquirir per 1,2 milions d’euros el terreny de l’edifici Impuls, que era propietat d’Incasol.
Segons l’acord inicial amb Incasol, signat el 2010, l’Ajuntament havia d’abonar un cànon anual a la societat pública fins al 2060 que havia de sumar un total de 3 milions d’euros. Un cop acabat el termini de cinquanta anys, l’incasol es quedava el terreny i l’edifici, tot i haver estat l’Ajuntament qui hauria pagat durant tot el període. Ara, tant el terreny com l’edifici és de propietat municipal. L’any passat, l’Ajuntament va abonar 500.000 euros per la compra i enguany en pagarà 700.000 més.
Un parc a desenvolupar
Quant a l’espai per desenvolupar del parc (del qual només hi ha construïts l’edifici Impuls i el de CTM-Eurecat), calia una modificació del POUM i del pla parcial de l’Agulla, ja aprovat, el passat desembre, i que està pendent de rebre el vist-i-plau de la Generalitat, decisió que Aloy preveu que arribi el juliol. L’objectiu era rebaixar el cost del projecte, nascut en una conjuntura econòmica que va desaparèixer el 2008. El promotor privat del parc, PTB, ja no existeix. Els propietaris actuals en són l’Ajuntament de Manresa, Aigües de Manresa, Incasòl i Tous, que té la majoria dels terrenys. La joiera ja va comprar a PTB fa poc més de quatre anys més de 34.000 metres quadrats del sector.
El 2014, l’Ajuntament ja va plantejar una rebaixa dels requisits tecnològics del projecte Parc Central, atès que no hi havia demanda d’empreses amb una quota elevada de R+D disposades a apostar-hi. Es pretenia que el polígon (amb una magnífica situació i convertit en un aparador a tocar de la variant de Manresa) es mantingués com a parc tecnològic, però sense tanta limitació d’usos com preveia el projecte inicial del 2005.
Ara, l’Ajuntament treballa en la redacció del projecte d’urbanització i també de la parcel·lació, empès per la propietat del terreny que vol desencallar el projecte. «Abans d’acabar l’any hauria d’estar aprovat i el 2022 s’hi podrien ja fer obres». És l’enèsim anunci municipal del desencallament del fallit (fins ara) projecte, que havia de ser la cirereta industrial i tecnològica del territori. Però les obres ja es va anunciar que començarien el 2008, el 2010, el 2012... «No podíem esperar un any i mig a que es construeixi o no», diu Pladellorens.
El projecte inicial va fer col·lapsar la societat promotora
El Parc Central va ser concebut el 2005 i l’inici d’obres estava programat per al mes de març de l’any 2008. El projecte era d’una gran ambició territorial i econòmica, i es preveia que donés un impuls a la ciutat, ja que havia d’atraure empreses d’alt contingut tecnològic. Tenia una superfície total d’actuació de 168.176,16 metres quadrats i suposava una inversió de 60 milions d’euros. L’impulsava Projectes Territorials del Bages, una societat público-privada que el gener del 2019 presentava concurs de creditors en no poder retornar els préstecs contractats, en mans de la SAREB des del 2012. El valor comptable de la societat va passar de 15 milions d’euros a 260.000.
Un nou projecte per fer possible el parc després de 16 anys
L’Ajuntament de Manresa treballa en un nou pla urbanístic que rebaixa l’excel·lència inicial del projecte i que n’abarateix el cost. Dels plànols inicials desapareixen els dos edificis de serveis posteriors i els passatges entre edificis destinats a empreses. A canvi, es guanya un altre equipament rera l’edifici Impuls, en un terreny propietat d’Incasol. El nou projecte també escurça el vial principal del polígon, ja que, explica Marc Aloy, es preveu que Tous acabi unificant la seva seu amb la porció que ha adquirit del parc, per la qual cosa es considerarà una sola parcel·la que requerirà d’un únic accés. «Serà un aparador per a empreses punteres», pronostica l’alcalde.
