«Aconsegueix una feina en què et paguin bé i aguanta-hi tant com puguis». Més d’un deu haver rebut aquest consell al llarg de la seva carrera professional. Si no dels pares, dels avis o del seu entorn més proper. Probablement, encara hi ha molta gent amb aquest pensament, però les noves tendències laborals fan pensar que el «viure per treballar» ja és un concepte del passat. Els últims anys, i encara més accentuat per la covid, la recerca d’un equilibri entre vida personal i professió s’ha prioritzat. Davant aquest panorama, cada vegada es fa més fort el conegut com a salari emocional.
«El salari emocional representa els beneficis no econòmics que obtenim de la feina, canvien la nostra percepció i ens ajuden a connectar amb la nostra organització», descriu Manel Fernández, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), coach d’empreses i especialista en treball. És a dir, es podria considerar salari emocional mesures com oferir assegurances de salut als empleats, xecs restaurant i, fins i tot, descomptes per al gimnàs. No obstant això, per a Fernández quedar-se només en beneficis materials seria superflu i incorrecte. El veritable salari emocional va molt més enllà. «Quan l’empresa em dona autonomia i potencia la meva creativitat, m’ofereix formacions que em fan créixer professionalment, m’ajuda en el meu creixement personal i professional. La suma intangible d’aquestes coses és el que forma el salari emocional», explica l’expert.
Diferenciar salari emocional dels drets del treballador
En aquest sentit, Fernández aposta pel salari emocional immaterial, ja que, segons la seva opinió, aquest dona més bons resultats a la llarga. «El salari material físic és un estímul al qual la gent s’acostuma i amb el temps no el veu com un benefici, l’associa amb un dret. L’immaterial és un estímul diari».
Aquesta visió també la comparteix Eduardo Martín, CEO d’Alares, que recorda que no s’ha de confondre el salari emocional amb els drets fonamentals dels treballadors. «El salari emocional va molt més enllà del que marca la llei. Són emocions que van unides a l’orgull i sentiment de pertinença a una empresa, el seu ADN, la seva cultura corporativa».
Però, siguem sincers, els diners segueixen sent un factor clau a l’hora de buscar feina. Segons assenyala l’estudi «Randstad Employer Brand Research 2021», el salari es posiciona un any més com el factor més important per triar una empresa on treballar. En aquest punt, Fernández assenyala que el salari emocional mai s’ha de plantejar com un substitut del sou. «A la gent cal retribuir-la d’una manera justa, les empreses que utilitzen aquestes pràctiques per completar sous baixos estan fent una mala praxi, que en tot cas no acabarà tenint molt recorregut», sentencia.
Beneficis per a l’empresa
El concepte de salari emocional a priori sembla estar concebut per augmentar la satisfacció laboral dels treballadors. No obstant això, són molts els beneficis dels quals pot gaudir una empresa si decideix implantar-lo a la plantilla. Així, aquestes polítiques de benestar poden reduir fins a un 18% l’absentisme laboral i un 13% les baixes per estrès, segons reflecteix un estudi d’Alares. «Hem comprovat que augmenta la competitivitat de l’empresa, ofereix un entorn saludable i millora la gestió de conflictes fins a un 64%», explica Martín.
Clau per retenir el talent
A més, el salari emocional també resulta clau a l’hora de retenir el talent. Segons dades del mateix informe, la retenció de talent millora fins a un 19% i la captació de personal puja fins a un 21%. En aquest sentit, Fernández aclareix que s’hauria de parlar d’«enamorar» l’usuari intern, en comptes de retenir el talent. «No es tracta de retenir, sinó d’enamorar. Si hi ha una empresa de la qual els seus treballadors parlen bé (employing branding) és una organització on la gent vol treballar i és més fàcil cobrir els llocs clau», comenta.
Amb tot, encara que sembli que els beneficis tant per al treballador com per a l’empresa són molt clars, moltes companyies encara es resistien a implantar aquestes pràctiques. O almenys així era fins a l’arribada de la pandèmia de coronavirus, que ha suposat un canvi de paradigma en les relacions laborals. «Aquesta pandèmia ha provocat que ens qüestionem certes coses i moltes empreses han entès que és necessari posar les persones al centre. S’han adonat que hi ha un usuari intern que és el que fa que les coses tirin endavant i aquest és el treballador», explica Fernández.
Per a les empreses que es vulguin iniciar en el salari emocional, Martín aconsella realitzar una escolta activa de la plantilla per detectar quines són les seves necessitats de manera individual. «Després de l’escolta, cal trobar fórmules que siguin capaces d’aglutinar aquests serveis personalitzats.I mai hem d’oblidar que tots volem que ens estimin i es preocupin per nosaltres», finalitza Martín.
