El 52% dels llocs de treball actuals a l'Estat corren el risc ser automatitzats, parcialment o totalment, en la pròxima dècada. A tot el món, es calcula que un de cada set treballadors perdrà la seva feina actual a escala global en aquest procés. Aquestes són les principals conclusions d'un estudi que ha publicat l'empresa de recursos humans Randstad aquest divendres. La companyia afegeix que aquesta situació no hauria de comportar un augment de la desocupació, ja que el caràcter canviant dels llocs de treball ha estat una "característica permanent del progrés tecnològic en el passat" i, en última instància, conduirà a l'aparició de tres nous tipus de treball: el treball fronterer, el treball d'última milla i el treball de riquesa.

El treball fronterer es refereix a les feines en els nous camps tecnològics; el treball de riquesa, als llocs de treball creats gràcies a l'augment de la productivitat; i el treball d'última milla, a les ocupacions que encara no poden automatitzar. L'empresa recorda que el Fòrum Econòmic Mundial preveu que el 2022 sorgiran 133 milions de treballs nous, fruit d'una nova divisió de la feina entre persones, ordinadors i algoritmes.

Molts d'aquests treballs emergents estaran més ben pagats i seran menys repetitius que els que substitueixen, però, segons Randstat, els professionals necessitaran un nou conjunt de competències per realitzar-los. Més enllà de les habilitats tecnològiques, s'estima que el 2030, algunes de les competències més demandades seran "competències toves, com el pensament crític, la creativitat i la intel·ligència emocional".

Segons Jacques van den Broek, conseller delegat mundial de Randstad, d'aquí a deu anys "el treball serà més flexible quant a format, abast i contingut" , un procés que estarà molt influït pel "canvi sobtat que ha suposat treballar des de casa". Aquest escenari, a més, pot resultar "una taula de salvació per al medi rural" en aquells països amb grans desequilibris davant el món urbà, com és el cas d'Espanya.

Més enllà del teletreball, l'informe de Randstad Research assenyala com altres formes de treball, igualment caracteritzades per la seva flexibilitat, tendeixen a consolidar-se. "Cada vegada són més freqüents els contractes temporals, a temps parcial i sota demanda o el treball per agència", indiquen. Ranstad afegeix que el treball s'ha tornat "més variat i menys rígid", a causa de la combinació de les noves tecnologies amb una major connectivitat i argumenta que en la majoria dels països d'ingressos alts, entre el 5% i el 25% de tots els treballadors tenen contractes temporals.

Randstad Research també assenyala la tendència de l'ocupació digital a través de plataformes digitals que, tot i que "encara minoritària, va camí de la consolidació". De fet, entre maig de 2016 i el mateix mes del 2021, el nombre d'ofertes de feina d'aquestes empreses s'ha duplicat en tot el món i actualment suposa la principal font d'ingressos per al voltant del 2% dels adults a la UE. En aquests models d'ocupació, els treballadors són autònoms, i en molts països hi ha un debat pel lloc sobre si aquestes empreses incompleixen la normativa vigent.