Fumata blanca a la taula de les pensions. El Govern ha tancat aquest dilluns amb la patronal i els sindicats una primera gran reforma que pretén allargar la vida laboral dels treballadors per assegurar el manteniment del poder adquisitiu dels pensionistes. El preacord tancat aquest dilluns, i que només queda a costa del vist i plau definitiu de la cúpula de la CEOE (es reunirà aquest dimarts a la tarda), arriba després de sis mesos de negociacions, amb moments de tensió i d'enroc i que finalment s'ha vist desencallat en els últims dies, desplaçant un dels temes més espinosos -el factor de sostenibilitat- fins a la tardor. La signatura formal de l'acord es produirà aquesta setmana i el document serà aprovat en el Consell de Ministres del dimarts 6 de juliol, segons van explicar fonts coneixedores de les negociacions.
El ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá, ja té lligat -mancant la rubrica oficial- el primer pilar d'una reforma dissenyada perquè "duri 25 anys"; segons ha sostingut el mateix ministre al matí d'aquest dilluns en un esmorzar informatiu. El primer efecte que entrarà en vigor de manera íntegra i immediata és la nova fórmula de revaloració de les pensions: aquestes pujaran cada any en la mateixa proporció que ho hagi fet la inflació (IPC). És a dir, ja l'any que ve les pensions pujaran segons hagi tancat l'IPC el 2020 -realitzant la mitjana en comparació a desembre del 2019 a desembre del 2020- i no mitjançant fórmules disposades cada any segons l'estimat pel Govern espanyol; com era la norma en els últims anys.
Incentius per treballar més
I per a finançar aquest compromís amb el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, les bases del principi d'acord introdueixen dos elements. El primer és que el Govern espanyol, a compte dels Pressupostos Generals de l'Estat, injectarà l'equivalent al 2% del PIB a la Seguretat Social per a corregir així el dèficit que aquesta arrossega. Aquesta transferència es mantindrà fins a la segona fase de la reforma, quan hi haurà una reestructuració de les partides de despeses i ingressos.
I l'altra pota serà una sèrie d'incentius perquè els treballadors allarguin la seva trajectòria professional i estiguin cotitzant i contribuint a l'erari públic durant més anys. Això no implica elevar l'edat de jubilació legal, sinó aparellar l'efectiva (els anys mitjans als quals s'acaba jubilant la gent) a l'edat legal ja existent. És a dir, aquells treballadors que decideixin jubilar-se quan aconsegueixin l'edat legal i tinguin els suficients anys cotitzats no cobraran menys pensió. Cobraran la mateixa que els toca ara. Però aquells que, per salut o situació socioeconòmica, puguin i vulguin treballar més, acabaran amb millors pensions que els qui no estiguin en disposició d'allargar les seves carreres.
Per això, les parts han pactat duplicar les bonificacions, de l'actual 2% addicional per cada any de prolongació sobre l'import final de la pensió a un 4%. Com alternativa també s'incorpora un sistema de xecs d'entre 4.786 i 12.060 euros per cada any que el treballador dilati el seu retir, i així concentrar en un pagament únic aquesta 'prima'. I l'altra cara d'aquesta reforma són els desincentius per a la jubilació anticipada, especialment enfocats a aquells casos en els quals és el treballador el que tria retirar-se abans. I limitant l'afectació en els casos en el qual l'empleat és acomiadat i expulsat prematurament del mercat laboral.
La penalització per a la jubilació anticipada en el cas dels treballadors amb salaris més alts es multiplicaran, passant del 4% al 21% (en el cas de retirar-se amb dos anys d'antelació); encara que la seva aplicació serà de manera gradual, no afectarà els acollits a un ere que es tanqui abans del 30 de setembre i la màxima vigència no s'aconseguirà fins d'aquí a 10 anys. En aquest punt, les parts tenen pendent negociar en els pròxims mesos la igualdat de les bases màximes de cotització.
Part de la reforma queda per la tardor
El primer gran acord no arriba exempt de friccions durant el procés negociador. Fins al punt que la fumata blanca ha estat possible perquè hi ha hagut carpetes que s'han deixat per a més endavant. Una d'aquestes era aquesta igualació de les bases màximes de cotització -el que implica majors costos per a les empreses i no agradava a la patronal- i una altra és la confecció del substitut del factor de sostenibilitat heretat del PP.
L'acord contempla la seva derogació i dona a les parts fins a mitjans de novembre per a pactar-ne un de nou. Aquest element havia d'entrar el 2023 i compassava l'import de la pensió a l'esperança de vida. Més esperança de vida, menys pensió. El nou "mecanisme d'equitat intergeneracional", segons ho ha batejat Escrivá, el negociaran ara amb els agents socials i estarà vinculat d'alguna manera a l'esperança de vida.
Escrivá preveu portar al Consell de Ministres del pròxim dimarts el document tancat aquest dilluns amb els agents socials, que serà tramitat com a avantprojecte de llei. És a dir, abans d'entrar en vigor passarà primer pel Congrés dels Diputats i els grups polítics podran presentar les seves esmenes al text. Aquest, per temps, serà efectiu a la fi d'any.
