El PIB català va créixer el 18,9% anual el segon trimestre de l’any en comparació del mateix període del 2020, segons les dades publicades ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que rebaixen lleugerament l’avançament de l’agost, que apuntava al 19,1%. Trimestralment, l’augment ha estat del 3,9%, també una mica per sota del 4,1% publicat a l’agost. En tot cas, el ritme de creixement intertrimestral a Catalunya és més d’un punt per sobre del de l’economia espanyola (2,8%), i supera en 1,8 punts el de la Unió Europea, del 2,1%. L’economia catalana, anualment, creix menys que l’espanyola, que repunta el 19,8%, segons l’últim avanç.

L’economia catalana creix per l’elevat increment de la demanda interna (20,5%), especialment per la de les llars (27,2%). La millora de la situació sanitària i l’estalvi acumulat en la pandèmia han permès l’impuls en el consum. Pugen, entre d’altres, les vendes d’automòbils, la restauració o les activitats turístiques. La formació bruta de capital creix el 19,1% com a conseqüència del fort augment de la inversió en béns d’equipament (24%) per les importacions de maquinària i material de transport. També puja la inversió en construcció (17,1%). Finalment, el consum de les administracions públiques ha crescut el 5,8%.

Les exportacions creixen el 36,6% interanual i les importacions el 36,4%. Amb tot, i segons apunta l’Idescat, la seva aportació neta al creixement és poc significativa perquè es compensen entre si. L’augment de les exportacions s’explica, d’una banda, perquè les exportacions de béns i serveis han crescut el 29,6%, principalment per l’augment de les vendes de l’automoció, la metal·lúrgia i la maquinària.

D’altra banda, la millora de la situació pandèmica ha permès recuperar una part del turisme estranger, que va desaparèixer gairebé del tot el 2020. I el consum estranger creix el 728,1% el segon trimestre respecte al 2020, però cal tenir en compte que en plena pandèmia havia caigut el 78,8%. L’augment de les importacions s’explica per la pujada de la compra a l’estranger de béns i serveis (34,9%) i per l’evolució del consum dels residents a l’estranger (179,8%).