Un estudi del Govern augura taxes sense precedents de pobresa per la pandèmia

L’autora de l’article sobre la pobresa, la professora Sara Ayllón, del departament d’Economia de la Universitat de Girona, sosté que encara que «a dia d’avui no és possible conèixer de manera precisa l’impacte de la pandèmia sobre la pobresa a Catalunya», atès que encara no hi ha dades del 2020, els indicadors més recents donen indicis «de la rapidesa amb la qual està augmentant la vulnerabilitat d’algunes famílies». En aquesta línia, l’estudi assegura que el 26,1% de la població catalana no tenia en 2019 la capacitat d’afrontar despeses imprevistes, i que les famílies sense ingressos a Catalunya van passar del 2,6% en l’últim trimestre de 2019 al 3,7% en el segon trimestre de 2020. «La falta de contundència en el desplegament de transferències importantíssimes com l’ingrés mínim vital, la lentitud en la tramitació i pagament d’alguns ERTO i, en general, la falta d’una veritable xarxa de prestacions socials amb la qual explicar en cas de necessitat fàcilment implicarà que les taxes de pobresa dels propers anys no tinguin precedents en la història recent de Catalunya», sosté.

En el plànol financer, aquest monogràfic assegura que la pandèmia va suposar una pèrdua de 1.612 milions d’euros en ingressos per la Generalitat, equivalent al 0,8% del PIB, i que la covid-19 la va obligar a realitzar unes despeses extraordinàries per 3.638,2 milions d’euros, equivalent a l’1,7% del PIB. La pandèmia també va provocar el 2020 una caiguda sense precedents del PIB català, de l’11,5%, i malgrat la recuperació iniciada en 2021 l’anàlisi alerta que «l’augment de l’atur estructural i la vulnerabilitat financera de les empreses podrien ralentir la recuperació».

En termes d’ocupació, l’estudi conclou que la població més jove, les dones i els treballadors més vulnerables han estat els col·lectius més afectats laboralment per la Covid-19.

I quant a les empreses, l’anàlisi apunta que aquesta crisi ha posat en relleu les principals febleses de les manufactures catalanes i de les seves pimes, així com la necessitat d’avançar cap a un model industrial «més digital, sostenible i inclusiu».

La pandèmia també va tenir conseqüències en la demografia, a causa de la mortalitat provocada per la pandèmia, que va fer que l’excés de mortalitat se situés el 2020 «en el 26%» a Catalunya, emfront «al 43%» de la Comunitat de Madrid, segons recull aquest monogràfic. En aquest sentit, i sense fer comparacions amb cap territori, el conseller d’Economia de la Generalitat, Jaume Giró, va assegurar que la pandèmia també ha generat diversos «aprenentatges», entre ells un sobre els principis ètics que governen l’acció política. «Hi ha qui ha posat per davant la protecció de l’economia i qui ha posat per davant la protecció de la salut», va dir, i es va mostrar «orgullós» de la gestió de la pandèmia duta a terme pel govern català, tant per l’actual com per l’anterior, ja que la «prudència i la contenció eren l’opció més difícil i la més impopular», va remarcar.

La part de l’estudi dedicada a les conseqüències demogràfiques de la pandèmia també conclou que l’excés de defuncions provocat per la covid-19 «ha reduït la vida mitjana de la població catalana en uns 1,7 anys en tots dos sexes en relació a la mitjana dels tres anys anteriors», és a dir, fins als 79 anys en el cas dels homes, i fins als 84,5 en el cas de les dones, la qual cosa suposa retrocedir a valors propis de 2009. Amb tot, aquesta anàlisi assegura que aquesta reducció de l’esperança de vida en 2020 no implica conseqüències a mitjà termini, i afegeix que l’adopció de mesures preventives, l’eficàcia de les vacunes, la immunització de la població o la desaparició de la malaltia seran factors clau per reprendre l’augment de la longevitat.