Andbank creix en ingressos i millora resultats. És com si la crisi no els afectés...
Els resultats el 2020 són realment bons. El 95% del nostre negoci és banca privada –només fem banca comercial a Andorra– i el nostre volum de préstecs i de finançament a clients és molt baix, per la qual cosa la crisi ens afecta poc. El 2020 el resultat ha estat de 29,5 milions (pels 28 milions del 2019), però podria haver estat fins i tot superior. Hem apostat per invertir en la modernització dels sistemes informàtics i hem hagut de posar-nos al mateix nivell que altres països, com França, Espanya i Alemanya, pels tractats monetaris que Andorra va signar amb la Unió Europea.
Els ICO han estat préstecs salvadors, però després cal retornar-los...
Han estat molt importants perquè les empreses poguessin resistir durant els mesos més durs. Durant el temps que duri la crisi els governs ajudaran molt les empreses. Això sí, els estan facilitant una liquiditat que hauran de repagar quan s’acabi la crisi.
Preveu més morositat?
El sistema bancari ara està notant molt poc els préstecs impagats, però començarà a notar-ho l’any que ve. Jo crec que creixerà la morositat el 2022 i el 2023 per a la banca comercial. A la banca privada no ens afectarà gaire. Ens pot afectar una mica en els marges, però no gaire perquè no tenim crèdit comercial.
Com veu l’estat de salut del sistema financer espanyol?
Encara que els dos pròxims anys es vegin afectats per la pandèmia –creixerà la morositat–, quan acabi la crisi el mercat arrencarà molt bé. Augmentaran els problemes de solvència de la banca, però jo crec que la capitalització dels bancs espanyols, en general, està molt bé.
Han après la lliçó i estan més ben preparats que el 2008.
Jo crec que sí. La regulació s’ha endurit molt des del crac del 2008. El nivell de transparència i report de les entitats financeres, i la major exigència en les ràtios mínimes reguladores fan que el sector bancari europeu, en general, estigui preparat per esmorteir el cop. Bona mostra d’això són els bons resultats en els diferents tests d’estrès als quals s’ha sotmès la banca. Hem après la lliçó i ens l’han fet aprendre.
És bàsic disposar de dotacions cada vegada més grans per anticipar possibles impagaments...
Sí, sí. És molt important. Sempre és bo tenir dotacions una mica superiors al que t’exigeixen les normes per estar i sentir-se més segurs.
Creu que el sistema bancari espanyol requereix encara més fusions per fer-se fort? Hi haurà més fusions?
Jo crec que sí. Hem assistit a algunes fusions i n’hi haurà més en el sector dels grans bancs. I en el sector de la petita i mitjana banca segur que també hi haurà més fusions.
Amb l’objectiu de protegir-se...
De protegir-se i de ser més rendibles. Busquen sinergies, reduir oficines i gastar menys. A causa de l’entorn actual és la forma més ràpida de crear valor per a l’accionista.
L’activitat creditícia s’ha vist secundada per avals amb fons públics i mesures per conservar el capital bancari. No són només els ICO, també els programes de liquiditat de la Unió Europea...
El Banc Central Europeu ja fa anys que ho fa, però jo crec que arriba un moment en què potser s’hauria de deixar que l’economia vagi per si mateixa. Que no hi hagi tantes ajudes d’aquest tipus perquè, si no, el mercat s’hi acostuma i...
Vol dir que al mercat se l’està oxigenant artificialment?
Sí. Se l’està oxigenant una mica artificialment. Ara es torna a parlar de si les deixaran, però també es parlava d’això fa dos o tres anys, i no les van deixar. Crec que algun dia s’hauria de buscar un altre sistema i, sobretot, ara que creix la inflació. Si es manté la tendència a l’alça de la inflació podria ser que el Banc Central Europeu canviï una mica de criteri.
En quin sentit?
Que canviï una mica les mesures d’ajuda de finançament als bancs, els programes de liquiditat. Podria ser que redueixi una mica. Però, bé, és una opinió molt personal. No sé què faran.
Tot apunta al fet que els tipus d’interès els mantindran molt baixos durant temps.
Si puja la inflació, s’hauran de prendre mesures. Podria ser que també variïn una mica els tipus d’interès. Què passa avui dia? En primer lloc, que el client no rep res o pràcticament res pels seus estalvis. I per rebre algun interès, una certa rendibilitat, s’ha d’arriscar. I quant als tipus d’interès, si no arrisques, no tens res. Si puja la inflació, els diners cada vegada valen menys i baixa el poder adquisitiu de la gent. L’economia anirà malament. Alguna mesura s’haurà de prendre.
Espanya s’ha convertit en un país estratègic per a Andbank. Els va bé aquí.
Sí, el nostre creixement a Espanya és espectacular. El 2019 teníem al seu país 10.600 milions en gestió de diners dels clients; el 2020, 13.000 milions, i aquest any el 2021, ja estem en 15.300 milions. Enguany, a més, hi ha hagut una operació important, la compra del Bank Degroof Petercam Spain, la filial del banc belga a Espanya, que ha permès integrar uns 1.300 milions d’euros en volum de negoci.
I no és l’única operació corporativa que ha impulsat el seu negoci a Espanya aquests anys...
No. Ja l’any passat també vam comprar la gestora Esfera Capital, i l’any anterior, el 2018, Merchbanc. El 2015 comprem tot el negoci de banca personal i banca privada d’Inversis, que va ser una operació de molta envergadura. Aquestes incorporacions ens han aportat volum, però avui dia el que has d’aconseguir són sinergies perquè els marges cada dia són més petits. Els tipus d’interès són pràcticament inexistents i les despeses cada vegada pugen més. Per això és important tenir cada vegada més volum i fer sinergies importants quan integres una entitat. Al Brasil també vam integrar l’any passat dues compres: Capital i Triar. Sempre estem pendents d’operacions que puguin ser interessants i a les quals puguem tenir accés.
A Espanya estan apostant fort per MyInvestor...
Sí. Estem desenvolupant molt el neobanc MyInvestor, que és per fer una banca molt personal per a volums petits de negoci. Avui és la fintech més gran que hi ha a Espanya i aquí tenim de socis El Corte Inglés, AXA i diverses family offices. Andbank té un 75% del capital, però MyInvestor té el seu propi equip i estructura, que també està creixent ràpidament. I volem que l’any vinent MyInvestor també sigui un banc. Serà la primera vegada que a Espanya una fintech es converteix en banc, i actualment estem tancant una ampliació de capital per continuar creixent que tenim sobresubscrita. Tenim més socis que volen entrar dels que, en realitat, podem deixar entrar.
Nous socis espanyols, no?
Sí, sí. Serà capital espanyol. Aquest neobanc és una aposta de futur focalitzada a Espanya. Estem treballant en aquesta nova ampliació de capital, però no volem perdre el control de la companyia. En continuarem sent socis majoritaris amb un percentatge important.
Van contra corrent. Mentre altres entitats tanquen oficines físiques, vostès n’obren. Espanya és el país on tenen més oficines, 26.
Sí. Implica més despeses, però és important tenir una xarxa que et permeti estar prop del client. Són oficines petites per a clients d’alt potencial; algunes són de la mateixa entitat i altres són agents financers que tenen oficines de cara al públic. Les oficines físiques fan possible un tracte molt més personal amb els nostres clients del que anomenem wealth management (a partir d’un milió d’euros) i amb els nostres key clients (a partir de cinc milions).
Els últims tres anys han duplicat el negoci de key clients, per cert.
No ens interessen tots els perfils de client. El segment de key clients és el que més ens ha crescut enguany. Els últims tres anys hem passat de gestionar 2.353 milions a 5.000 milions d’euros.
L’agència Fitch els ha confirmat la qualificació creditícia BBB. Són, per segon any consecutiu, el banc d’Andorra amb millor ràting. Què valoren en vostès?
Valoren molt la recurrència dels beneficis, que no tinguem molta inversió, la diversificació dels nostres riscos i la presència internacional.
Per cert, la seva estratègia d’internacionalització va arrencar el 2008 i ja tenen 70 oficines per mig món. A més d’Espanya, quins països són clau en els seus plans d’internacionalització?
En aquests moments tenim cinc països que són estratègics: Espanya, Mèxic, el Brasil, Andorra i hi podríem afegir, perquè és també estratègic, Luxemburg. És veritat que a Espanya, com és normal i perquè coneixem bé el país i la seva cultura, potser ens atrevim a fer inversions més importants que en altres mercats com el Brasil o Mèxic, però aquests cinc països són importants.
Europa i Amèrica Llatina, sobretot...
En l’actualitat som en dotze països. Comencem apostant per Llatinoamèrica i després per Europa. Tenim una oficina als Estats Units, a Miami, i després som a Mèxic, el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i Panamà, on vam arribar a tenir en el seu moment una llicència bancària. A Europa, som a Espanya, Andorra, Luxemburg, Suïssa i Mònaco. Després també som a Tel-Aviv, a Israel, que és un mercat completament diferent.
Algun nou país o àrea geogràfica on estiguin pensant aterrar?
En aquests moments, no. Estem intentant desenvolupar-nos el màxim possible als llocs on ja som. Volem consolidar-nos en aquests països i continuar creixent-hi.
Què vol ser Andbank de gran?
Vol ser, sobretot, una entitat reconeguda a escala internacional com a especialista en banca privada.
S’ha publicat, a compte dels Papers de Pandora, que Xavier García Albiol, el ja exalcalde de Badalona, va tenir un poder d’una societat de Belize que va gestionar AFSI, un bufet que va crear Andbank.
AFSI és un pur intermediari que fa una tramitació que algú li demana, però, en tot cas, és una empresa que ja fa moltíssims anys –crec que més de 20 anys– que es va desvincular d’Andbank i de la qual no tenim cap participació. I quan suposadament es va tramitar aquest poder, per descomptat, no era a Andbank. Manté llogat un despatx en un edifici del banc, però fa moltíssim temps que no té res a veure amb nosaltres. Ha aparegut això, però és que, a més, en aquella època no era cap delicte perquè es podia, i avui tampoc és cap delicte. Mentre la persona que tingui una societat a nom d’una panamenya o de Belize la declari, no hi ha cap problema.
L’esquí, la seva gran passió
Manel Cerqueda va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i es va graduar per la Bell School de Cambridge sobre llengua i costums anglesos. «Anglaterra és un país especial» pel qual confessa sentir-se atret.
Del seu pare, un dels fundadors, va heretar l’esperit emprenedor. D’ell va aprendre «a escoltar i a analitzar bé les coses». Creu que el bon gestor, més que néixer, es fa.
En el seu temps lliure, adora esquiar, un esport que continua practicant. «Amb els anys, el que et falta de força ho supleix la tècnica», assegura. Li encanta esquiar a Andorra. A vegades, va a la Vall d’Aran, i es reserva tots els anys quatre o cinc dies a l’agenda per escapar-se als Alps francesos, Àustria o Suïssa.
Quan no era època d’esquí, solia fer ciclisme tot terreny (BTT). Podia fer 40 o 50 quilòmetres per camins. Ho va deixar fa uns quants anys.
Una altra de les seves passions és navegar. Abans anava a vela i ara a motor. Ha navegat per gairebé tot el Mediterrani, de Balears a Turquia.
