La darrera notícia negativa que omple diaris, xarxes i també televisions mancades de carnassa per alimentar un públic poc escrupolós en la veracitat de les notícies i que, sobretot, magnifica allò que veu i escolta (llegir no acostuma a ser un punt fort d’aquest públic) és la seguretat.

 És cert que tenim un problema, un problema que afecta tothom i del qual cal parlar clar i sense embuts, i això és el que amb aquest article voldria fer. Sovint hem de buscar giragonses per dir allò que de manera planera, amb respecte i sense ferir a ningú és més entenedor.

 Començaré per destacar en positiu la voluntat del consistori manresà de buscar consensos. És aquí on neix la Taula de la Seguretat que organitza l’Ajuntament, on és representat un gran ventall d’associacions, cossos de seguretat, oposició i actors econòmics.

Deixar als càrrecs electes la responsabilitat de la solució no ens farà ni més eficients, ni més pràctics. El problema és de tots i entre tots hi hem de buscar les solucions.

 Nosaltres vàrem incidir, en l’esmentada Taula, en temes més d’origen, quan ens apareix aquest problema i com és que cada dia ens sembla que se’ns fa més gros.

 a. Parlem del tren. De tots és sabut que les ciutats i pobles on arriba el tren (especialment Rodalies) acostumen a ser llocs on la presència de gent conflictiva fa gairebé impossible fer-lo servir com a mitjà de transport eficient a certes hores, pel risc que això comporta.

 b. Un altre punt discordant han estat els empadronaments massius per fer de Manresa una ciutat gran, una ciutat que segurament no pot absorbir tanta gent.

 c. Quan toquem el sensible món de les ocupacions, més de 450 només a Manresa segons la premsa, què hem de fer? S’ha de permetre? En molts casos ens trobem ocupacions de pisos en estats lamentables, insalubres, i el consistori hauria d’instar les propietats a enderrocar-los. Qui hi viu, en aquests pisos ocupats? Hauríem de tenir un inventari d’aquests pisos i iniciar actuacions decidides i eficients.

 d. Això ens porta a les polítiques socials. A qui estem ajudant a Manresa? Com els ajudem? Què passa si no hi ha col·laboració?

 e. Dins del marc de les ajudes. Darrerament veiem tots una humiliant exposició de gent fent cua a la Plataforma dels Aliments, escena trista per a qui la pateix (segur que voldria més discreció) i per a qui la veu. Entenem que els qui hi van és perquè ho necessiten, però seria millor per a tots fer-ho de manera molt discreta, segurament portant-los el menjar a casa (empadronats), cosa que ens permetria veure on viuen, amb qui viuen i quines altres necessitats tenen. Si ho féssim així, evitaríem la revenda de productes que molts hem vist i un efecte crida a gent que no és de Manresa de la qual s’haurien d’ocupar els serveis socials dels municipis on resideix per tal que estigui ben atesa.

 f. Un element a estudiar és quin control s’està fent des de l’Ajuntament als establiments d’alimentació amb obertures horàries prolongades. Sabem quant alcohol es ven en aquests establiments? Com es proveeixen? Com paguen els proveïdors?

 Com veieu, hi ha feina per a tothom, es tracta de poder-ne parlar i de buscar-hi solucions. Som, l’empresariat i els residents a Manresa, els primers a voler ajudar a qui faci falta, però amb normes de convivència clares i sense obrir debats estèrils sobre orígens, ètnies o el que convingui. Les normes són per complir-les i els estaments, per fer-les complir.