De sobte sentim a parlar de violència vicària i ens preguntem si aquesta violència es pot encabir en la violència masclista. I certament així és. El concepte violència vicària és un neologisme per referir-se a un tipus de violència en què l’agressor utilitza als fills o filles com a instrument per causar dolor a la exparella. L’hem de considerar l’expressió més cruel de la violència de gènere, ja que causa dues víctimes, l’exparella i el fill o filla; la trobem definida en la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, com a «qualsevol tipus de violència exercida contra els fills i filles amb la finalitat de provocar danys psicològic a la mare».

És una manera d’exercir el poder contra la dona, sobretot quan ha cessat la seva convivència amb l’agressor, en la majoria dels casos, i és un últim mecanisme del maltractador per exercir pressió sobre la dona i aconseguir mantenir el seu poder sobre ella. En molts dels supòsits l’agressor té antecedents de violència masclista, i en el cas de la violència vicària, substitueix la mare pels fills/es, per destruir la vida de la mare provocant-li un dolor extrem.

Si bé és cert que hi ha algun cas excepcional de violència vicària contra el pare, en la majoria de casos és aquest qui l’exerceix contra la mare. L’agressor sap que al fer mal o fins i tot assassinar els seus propis fills o filles, és la manera de provocar el màxim dolor a la seva ex parella. I respecte del fill/s se li poden ocasionar no només danys o lesions físiques, que poden ser letals, sinó trastorns psicològics greus. De vegades hi ha violència vicària, però sense arribar a la crueltat extrema que comporta la mort, i es dona en supòsits en què es coacciona, es manipula o es fa xantatge als fills, per posar-los en contra de la mare. L’últim objectiu és poder controlar i dominar la mare, que creu que és la seva possessió; el maltractador no accepta el fet de que la seva exparella pugui tenir una vida allunyada i vol impedir que pugui refer la seva vida.

L’any 2003, l’Àngela havia denunciat 51 vegades que tant ella com la seva filla Andrea patien violència. Finalment el pare va assassinar la seva filla.

L’any 2011, José Bretón posa fi a la vida dels seus fills, Ruth i José, i esdevé un dels casos més mediàtics fins avui.

Marc, Olivia, Anna, Leo, Jordi, i molts altres nens, un total de 46 des de l’any 2003, també han estat assassinats pels seus pares biològics, parelles o exparelles de la mare.

Un altre exemple més recent és el del pare que mata en un hotel el seu fill de dos anys, per destrossar la vida de la seva exparella i mare del menor. El pare del Jordi tenia prohibit expressament apropar-se al seu fill amb motiu d’una condemna per violència de gènere, tot i això, amb 11, va ser la primera víctima de violència vicària de l’any 2022.

Moltes vegades les víctimes que denuncien aquest tipus de violència són qüestionades ignorades o inclús jutjades i no és fins que el resultat és la pèrdua de la vida del fill quan se’ls presta atenció.

La realitat jurídica és que de manera habitual en els procediments judicials de família, el maltractador utilitza la llei per a sol·licitar un règim de visites ampli o fins i tot una guarda i custòdia compartida malgrat no haver-se involucrat en la criança o cura dels menors amb l'única finalitat de prolongar el sofriment de la seva víctima, la dona, i no dubta a infligir maltractament psicològic, i en el pitjor dels casos, físic sobre els seus propis fills amb l'única finalitat de maltractar la seva exparella utilitzant com a instrument als seus propis fills.

Hi ha estudis que indiquen que una part dels menors assassinats manifestaven símptomes d’estar sent maltractats però no s’havia denunciat, perquè, tot i que la seva mare fos víctima de violència de masclista i que ho manifestés, era prevalent el dret de visites del pare envers els infants si no hi havia evidències físiques de la violència envers aquest o aquesta menor.

Afortunadament, els jutjats de violència contra la dona emeten les ordres de protecció cap als fills menors i suspenen la potestat parental i/o comunicació dels agressors per evitar que els fills hagin d’anar amb els pares, cada vegada més vegades, el que suposa un avanç molt important per lluitar i evitar o prevenir casos molt greus.

També recentment, el Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret Llei 26/2021, de 30 de novembre, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya en relació amb la violència vicària. Aquest decret té per objectiu protegir la vida i la seguretat dels infants i adolescents en els casos de violència vicària en el següent sentit:

Els progenitors amb indicis fonamentats d’haver comès actes de violència familiar o masclista tindran prohibides les estades, les visites i les comunicacions amb els seus fills i filles.

També quedaran prohibides les estades, comunicacions i relacions amb els fills i filles per al progenitor

que es trobi en un procés penal per atemptar contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat o indemnitat sexual de l’altre progenitor o els fills, i també en els casos que aquest estigui a la presó pels mateixos delictes.

Comissió de violència sobre la dona i igualtat

(Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa)